Translate

divendres, 29 de juny del 2012

FESTA FINAL

I fins aquí tot.
Una jornada de club, festiva i d'estiu (pel clima) que va servir per a donar per acabada la temporada en la que m'he acomiadat de les tasques directives.
Emocionat deixo un llegat, treballat a pols i amb perseverança, que espero es mantingui; encara més, desitjo que progressi.
Amb una setmana de retard, per motius laborals, us deixo unes quantes fotografies de la festa penjades al marge esquerre (CEE. Cloenda 2011-2012).
Salut i descans


dijous, 21 de juny del 2012

SORPRESA i EMOCIÓ

No en tenia ni idea, ho juro. Ni tant sols la meva filla (jugadora del Femení Sènior) havia comés cap indiscreció.
Però ahir a la tarda quan vaig arribar al municipal (fins a darrera hora no vaig saber si tindria temps de passar-m’hi després de la feina) en Manuel Herrero (entrenador i ànima “qüasi mater” del futbol femení a Esparreguera -juntament amb mi, està bé dir-ho-) em va demanar que baixés al camp mentre que les noies feien el darrer entrenament de la temporada.
Una vegada a la gespa si que em vaig adonar que quelcom anava a passar (quan de sobte totes es van posar fent una rotllana de la que en Manuel i jo érem el centre) i va passar.
Aquell grup va tenir el detall de donar-me una samarreta del club signada per jugadores, entrenador i ajudant (Jandro) com a mostra d’agraïment pels anys dedicats al club i al futbol femení en concret.
Una de les noies va cridar: Que digui una paraula! i així va ser: Una, només una paraula em va sortir “gràcies!” perquè la emoció d’aquell petit homenatge, improvisat però sentit, em va mantenir quasi mut, amb un petit nus a la gola.
Després d’una abraçada amb Manuel i una encaixada amb en Jandro ja vaig poder dir algunes coses més a les noies.
De tot el que els hi vaig dir (poc, tot sigui dit) voldria que una els hi quedés enregistrada al cervell com una consigna: “Noies: Que no us treguin la il•lusió. No us la deixeu treure la il•lusió, que és la força que tot ho mou”.
Reconeixements amb estimació, com aquest d’ahir, fan que tots els esforços, treballs i penúries passades en la direcció del club, prenguin sentit de cop i volta (bé, ja ho sabia jo això del sentit, però ho fa evident).
Salut i compteu amb mi (for ever)

ANÒNIM VENECIÀ-NO

Tinc per norma no publicar comentaris que no tinguin autor conegut.
Però de tant en tant va bé penjar algun d’aquests anònims perque es comenten sols.
I això és el que faig amb un comentari anònim rebut al respecte de la nota ALEVÍ “B” BONA FEINA; les anotacions en cursiva són meves:
“sobretot baixant jugadors del alevi A, quan us interesaba (com tots els clubs del món fan des del començament dels temps) i deixan(t) a(e)ls nostres jugadors (error, els jugadors no són d’un equip, ho són del club) a la banqueta (incert, en Rubén sempre ha fet jugar a tothom). Que gran planificació ehhh Sino es pq baixen jugadores seriem equip de 4rta o no?? No dire qui soc (covardia), ja ho veure-ho quan l'any q bé no continui (ni ens adonarem). Gracies a ALEVÍ “B” BONA FEINA"
Vist. Tot aquest temps i encara no ha entès que un dels valors principals és el del bé superior comú i mantenir la categoria, a més a més de fer-los forts com a grup, bé mereix un petit sacrifici individual, perquè l’èxit del grup ha de ser l’èxit de cadascú. Però noi, no hi ha manera que alguns esperits mega individualistes ho entenguin. Que hi farem...
Salut i seguit

WALLY AL TELÈFON

Aquest matí de dijous he rebut una trucada telefònica (bé, en realitat la he feta jo per tornar una perduda prèvia).
- Hola soc l’ Alfons Puche que tinc una trucada perduda... qui ets?
- Soc en Wally
- Val, ...quin dels dos?
- En Jordi Wally...
I després ha seguit una conversa en la que, en síntesi, en Jordi Mestres (un dels dos Regidors d’ Esports) expressava el seu disgust per la situació ja que segons ell (i no tinc cap motiu per dubtar-ho), d’haver estat informat de la celebració del 1r. torneig de futbol “Vila d’ Esparreguera”, ens hagués acompanyat durant aquells dies. OK., accepto (i me la crec) la declaració d’intencions.
Llavors, cóm és que des del club em diuen que estaven informats (a l’ Àrea d’Esports de l’ Ajuntament) i en Jordi assegura que no ho sabia?
Tant és, ho deixarem en un “bloqueig accidental de la informació en algun punt del llarg camí de la transmissió”.
Sigui com sigui cal que, entre tots, club, àrea d’esports, ajuntament, etc., hi hagi una comunicació molt fluida per a evitar “omissions presencials” com la del torneig.
Perquè no és bo pels Regidors, ni per la Vila, ni pel club.
Així que, per propers esdeveniments, cal fer més soroll (en contra del que alguns pensen) perquè allò que no fa soroll, no sona, el que no sona no es coneix i el que no es coneix no existeix. I no em negareu que seria absurd no explotar tot allò que fem i que pot ser referent a la Vila i fora de la Vila.
Per finalitzar, deixar constància que la nota del dimarts passat “Cerqueu en Wally al Municipal” estava feta amb “carinyo”, amb “ánimus jocandi” (no crec que ningú pugui negar la conya implícita), que no es pretén menystenir a ningú (que això ja m’ho fan a mi) tal i com es desprèn de la lectura del mateix text.
Salut i Mercès per trucar (demostra interés)

dimarts, 19 de juny del 2012

CERQUEU EN WALLY AL MUNICIPAL

Es tracta de la versió esportiva esparreguerina del popular joc de còmic “On és en Wally?”.
Us poso tres fotografies (en podria posar tres mil), en les que es veu la graderia del municipal plena de gent, corresponents als dos caps de setmanes que ha durat el 1r. Torneig de futbol Vila d’ Esparreguera, inclosa la tarda en que els veterans van fer l’homenatge a en Chicón.
Es tracta que intenteu trobar al famós Wally.
Sembla que ha de ser fàcil trobar-ne un, especialment comptant amb que a Esparreguera en tenim dos, en Jordi Wally i en Jaume Wally, però ja us aviso que no us resultarà senzill; penseu que gent que es va estar quasi bé els dos caps de setmana complerts al municipal no va aconseguir de trobar-ne un dels Wally’s.
Hi ha experts que diuen que a se’ls pot trobar pels camps on juga el Barça (sigui de futbol o de sala), també diuen que se’ls pot trobar pel pavelló del Castell, si és que juga algun amic seu.
En el que estan d’acord tot aquells que coneixen del tema és en que els Wally’s pateixen una mena d’al•lèrgia crònica vers el camp de futbol d’Esparreguera motiu pel qual no s’hi atansen, llevat que sigui a hores en les que es puguin trobar futbol-flaguers que, com tothom sap, són capaços de fer uns sortilegis que eliminen els símptomes de les al•lèrgies (a banda de poder modificar el temps i l’espai).
Des del club diuen (i no hi ha motiu per dubtar-ne) que els van avisar i que suposaven que almenys un dels dos es deixaria veure una estona; el que no saben al club és que als Wally’s no se’ls ha d'avisar, se’ls ha d'invocar.
De mentre i sense perdre la il•lusió de capturar-ne un Wally, pot ser que ens conformem amb una peça menor com ara els “gamussins” que, encara que de vida nocturna, no són pas tan difícils de trobar com els Wally’s d’ Esparreguera.
Amb la il•lusió que els hi hagués fet als nois i noies del Centre veure un Wally pel municipal; encara que només fos per fer-se la foto al lliurament de premis!
Salut i Fantasia

dilluns, 18 de juny del 2012

HOMENATGE A CHICÓN

Dissabte a les 20.00 hores en el municipal d’Esparreguera es van aplegar una pila d’amics d’en Chicón.
Volien homenatjar-lo de la manera que millor saben, amb futbol.
I així va ser, molts vestits de curt, altres fent tasques de suport i d’altres a les grades acompanyant la família.
El nostre record.
Salut i memòria

FANTÀSTIC CAP DE SETMANA II

Durant el passat cap de setmana s’ha desenvolupat la 2ª. part del 1r. Trofeu de Futbol Vila d’ Esparreguera.
Dissabte pel mati va ser el torn de Prebenjamins i Benjamins. Per la tarda Alevins dividits per edats 1r. i 2n. any.

Com la primera setmana, multitud de gent, pares i mares, equips a dojo, nois i noies a capaços.
Excel•lent. Ja vaig dir que em semblava una bona iniciativa i ara vull felicitar a tots els que han treballat per aconseguir que aquesta primera edició resultés una festassa complerta, però ho centraré encara més: felicitats a Carlos Prats i a en Salva Fernández que són els que s’ho han “currat” a peu de camp i això té molt mèrit.
Us deixo unes fotos que us semblaran similars a les de la setmana anterior i és que els dos caps de setmana, salvada la diferència d’edats, van ser molt semblants, una passada en dos temps.
Salut i potència

dimecres, 13 de juny del 2012

ALEVÍ “B” BONA FEINA

El passat cap de setmana l’ Aleví “B” es proclamava vencedor del torneig que organitzava el Sant Vicenç-Athletic Vicentí.
I no va ser un torneig d’entitat menor, no, va ser un torneig amb 12 equips participant i més de 3 hores de joc efectiu per part dels equips que van arribar a la final.
Ja es va ressaltar la molt bona feina d’aquest grup durant la temporada regular (i no ens repetirem) en una nota penjada el diumenge 13 de maig, però en volíem fer un comentari de reforç.
(http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/05/lalevi-b-salva-la-categoria.html)
Aquest equip ha acabat la temporada com un tro.
Potents, convençuts i amb confiança, en el millor estat de forma possible.
I ha estat això (entre d’altres coses) que va permetre salvar la categoria amb solvència quan va arribar la part més complicada del campionat.
El mèrit és de tots, però vull remarcar la part que li pertoca a l’entrenador que ha sabut marcar els temps, el nivell d’exigència, de tensió i d’exigència durant tota la temporada, segons tocava en cada moment.
D’ Això se’n diu planificació i execució ajustada a la planificació.
Tot el grup ha fet molt bona feina, però sempre hi ha un director d’orquestra.
En Ruben Domene ha sabut afinar tots els instruments i marcar el tempo de les notes; en les dareres temporades ha anat progressant i creixent com a entrenador, polint defectes de joventut fins arribar a aquest moment en el que sembla que està per reptes més importants.
Felicitats i perseverança.
Nota: Photo by CEEsparreguera/Facebook.

dilluns, 11 de juny del 2012

FANTÀSTIC CAP DE SETMANA

Durant aquest cap de setmana s’ha dut a terme al municipal d’Esparreguera la primera part del torneig de futbol Vila d’ Esparreguera. Bona iniciativa de la Junta Directiva i bona feina organitzativa.
Dissabte va ser el torn dels Infantils (matí) i dels Cadets (tarda).
Diumenge va ser el (millor) dia: Festassa de Promeses. Una pila d’equips, pila de nens i nenes, una pila de pares i mares i un ambient de festa major de les antigues, de les de veritat.
Aquesta setmana els hi toca als Prebenja’s, als Benjamins i als Alevins. Esperem una altra dosi de festa i futbol com la del cap de setmana que hem deixat enrere.
Sobre els resultats no en parlo, qui estigui interessat que ho miri a la pàgina oficial. Aquí ens quedem amb el futbol en essència, amb l’esport de base.
Esperem amb moltes ganes que arribi el cap de setmana, per tornar a xalar, per tornar a gaudir.
Us deixo alguna foto.
Salut i base.

divendres, 8 de juny del 2012

INFANTIL “A” QUASI NUL•LES OPCIONS D’ASCENS

Com sabeu l’ Infantil “A” va quedar classificat finalment a la 2ª posició després d’empatar a casa del Sant Andreu de la Barca Agrupa “A”, campió de lliga, que puja directament a la 1 divisió infantil.
Així les coses només ens quedava la opció de ser un dels millors segons classificats per aconseguir també l’ascens.
Doncs bé, feta la comprovació de mitjanes de punts aconseguits per partit disputat resulta que:
Entre 31 grups 23 tenen mitjanes millors que la nostra, que és de 2,42 punts per partit jugat.
El millor segon de tota la categoria (província de Barcelona) ha estat el Montornès CF., amb una mitjana de 2,86 punts per partit jugat, aconseguida al grup 24.
Dit d’una altra manera, passar poden passar moltes coses però que aconseguíssim jugar la propera temporada en la 1ª Divisió passa per un miracle; massa equips amb mitjanes millors per davant nostre.
Un altre any serà....
Salut i Llàstima.

dijous, 7 de juny del 2012

SENSE CAP MANIA.

Ahir al capvespre, al camp municipal de futbol, en Juan (persona per la que tinc estimació), segon entrenador del Juvenil amb Sergio Morente, em va fer la següent pregunta:
Por qué le tienes manía al Juvenil?
Això ho va dir, segons em va esclarir, en referència a les notes de la secció “Comentaris al cap de setmana” que penjo en el bloc.
I em va fer pensar. Mania al Juvenil? No, cap ni una, gens, ni una mica. Cóm haig de tenir mania a un equip del Centre que si bé no he parit (el club existeix des de fa molts anys) he acompanyat en la seva infància i adolescència? El que passa és que no m’he explicat amb claredat. Amb la intenció de no fer mal m’he menjat opinió moltes vegades i, és clar, sembla traspuar indisposició vers aquesta plantilla. No, el que soc és crític i com que volia començar el repàs del que ha estat la temporada, aprofitant l’ avinentesa, ho faré per aquest.
Una plantilla que prometia molt i de la que s’esperava una bona temporada, malgrat que d’origen estava una mica descompensada defectius en atac.
Finalment hem quedat a la part baixa de la classificació (d’existir la possibilitat de descens ho haguéssim fet) només per davant de l’ Athletic Club Esparreguera (a 12 punts i un altra dia en parlarem de si la vila dóna per tenir dos clubs, igual que argumentava setmanes enrere respecte del futbol femení) i del Palson-Collbató (format per jugadors d’edat Cadet).
És cert que aquesta plantilla no ha pogut comptar amb tots els efectius de manera continuada i que massa sovint ha estat debilitada respecte del que en principi es preveia, així com també és cert que ha hagut de comptar (com a quasi titulars) amb un parell de jugadors mancats d’experiència. Certament, plantilla debilitada com per no poder optar a competir pel campionat potser, però de cap manera per haver viscut tota la temporada als llocs de cua de la classificació de la última categoria existent. Així que: Què ha passat, perquè aquesta situació?
Aquest grup es començava a caracteritzar per un cert grau d’indolència, d’apatia, de manca de convicció (veure nota al respecte en el següent enllaç:
Com que al futbol sempre que es donen situacions d’aquest tipus acaba “pillant” l’entrenador, perquè arguments sempre se’n troben (No sap el que fa, els nois no estan al lloc, els té descentrats, no té prou caràcter, etc., etc.), es veia venir el que havia de passar.
I va passar que a manca d’11 jornades el Consell Directiu substitueix l’ Emili per un nou entrenador (tàndem Sergio i Juan, amb una breu transició en la que es va fer càrrec de l’equip en Pedro Pérez).
De ser aquest el problema s’hauria d’esperar una reacció del grup. Doncs no, no devia ésser aquest el problema (o no l’únic o principal) ja que de l’anàlisi de les dades (totals i extrapolades) es desprèn que després del relleu d’entrenador s’han obtingut pitjors resultats relatius (s’hauria de valorar contra quins equips s’ha jugat, grau de dificultat i altres variables) (veure taula comparativa).

                                       Partits Disputats       Victòries          Empats            Derrotes            Punts

Entrenador 1 Totals                 18                          6                       0                       12                   18
Entrenador 2 Totals                 10                          1                       1                         8                     4

Entrenador 1
Extrapolat a 10 Partits             10                          3                       0                         7                     9

Entrenador 2
Extrapolat a 18 Partits             18                          2                        2                      14                     8

De manera que toca començar a mirar-nos el melic, a fer un exercici de responsabilitat de les pròpies accions i actituds per descobrir que, potser, alguna responsabilitat tenen els jugadors en la situació. I la tenen segur, no hi ha dubte perquè aquest grup té jugadors amb qualitat suficient per ser un equip de part alta de la taula i així ho he manifestat (veure nota al respecte en el següent enllaç:
http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/04/cap-de-setmana-partits-amb-plus.html)
Això si, per rendir a un nivell competitiu correcte, com el que apuntem, de part alta o d’ascens, cal afegir al futbol els valors complementaris.
Valors com ara:
Sacrifici (per no anar a la disco la nit abans d’un partit).
Compromís (amb la competició i amb el club)
Generositat (amb els companys amb menys habilitats)
Solidaritat (en el treball col•lectiu)
Convicció (en les pròpies competències)
Companyonia (és més difícil guanyar a 11 amics que no pas a 11 futbolistes)
Orgull (de la pròpia identitat)
Sentiment de Pertinença (al grup, al club, als colors.)
I tot això aplicat amb seny i rauxa, amb cervell i cor.
Si ho fan, quan afegeixin les dosis necessàries dels valors comentats, la qualitat individual i el futbol col•lectiu brollaran,  seran un EQUIP amb majúscules, no només un grup (fragmentat i que necessita cercar culpables per endossar-los-hi la responsabilitat de tot allò que no hagi funcionat) i podran competir amb solvència.
Aquests valors s’aprenen i s’han de mantenir treballant-los amb constància, com la preparació física i la tècnica.
Estic disposat a ajudar (i amb aquesta nota he començat a fer-ho), treballant amb el grup (si m’hi volen...).
Perquè no els hi tinc mania, perquè són del meu club, perquè han de ser la culminació del treball piramidal, el futur sènior de la casa i perquè han de saber passar de "voler" a "poder".
Salut i Perdoneu la pallissa.

dilluns, 4 de juny del 2012

TORNEIG AMISTÓS

Des de la pàgina oficial del club informen del començament, aquest proper cap de setmana, del 1r. torneig de futbol “Vila d’Esparreguera”.
Repartit entre els dies 9, 10 i 16 de juny es disputaran les diferents categories, excepte Sènior i Femenins.
Pinta bé i segur que l'esforç organitzatiu que suposa ha de servir per anar posant el colofó a la temporada.
Salut i Activitat

COMENTARIS AL CAP DE SETMANA

De moment farem uns comentaris sobre alguns dels partits que ens ha deparat aquesta passada i darrera jornada del campionat i deixarem per més avançada la setmana els comentaris sobre la temporada en general, pels diferents grups. 
Com veureu no està el Benjamí "A" que ja ha estat objecte d'un comentari específic.
JUVENIL: Nova derrota (i àmplia), aquesta vegada a casa del Molins de Rei CF. “B”. Van participar els jugadors del Cadet Aitor i Tomàs.
CADET: Victòria amb forta golejada a casa del Corbera CF. (2-11). Sense la participació de l’ Aitor i d’en Tomàs l’equip es va atipar de gols per tancar una molt bona temporada en la que, finalment, han quedat classificats en 5º. posició.
INFANTIL “A”: Visitaven el camp del S. Andreu Agrupa, líder i ja campió, amb la esperança d’obtenir els tres punts en joc, que ens haurien de permetre somiar amb la possibilitat d’ascendir ocupant vacants (no se sap quantes) com a un dels millors segons classificats. Finalment empat (2-2), en un partit que anàvem guanyant 0-2 al minut 16, per tancar una temporada en la que finalment, a la darrera jornada, se’ns escapa campionat i (segurament) qualsevol opció d’estar entre els millors 2ns. classificats (dedicarem un proper comentari a exposar com està això dels millors 2ns. classificats.). Cal considerar la temporada d’aquests nois com a molt bona i saber veure que la causa de no haver aconseguit quedar campions ha estat, senzillament, que el S. Andreu Agrupa ha estat millor.
INFANTIL “B”: Victòria merescuda al municipal (4-3) davant la PB. Vallirana “B” per tancar una temporada en la que han hagut de patir molt i en la que durant la segona volta s’ha notat el treball d’en Franc.
ALEVÍ “B”: Victòria, també a casa, davant l’ Espluguenc FA. “B” (5-2), per decorar una molt bona segona volta en la que en Ruben Domene i el seu grup han assolit la permanència i la 10ª. posició.
BENJAMÍ “C”: Victòria contundent (5-0),  igualment al municipal, davant l’ Abrera AE. “B”, per certificar la 3ª. posició en una brillant temporada.
PREBENJAMÍ “B”: Victòria com a local davant la PB. Iniesta 24 “A” (9-4) per acabar divertint-se.
FEMENÍ SÈNIOR: Empat al municipal davant el Masquefa FC. “A” (2-2) remuntant sempre el marcador advers. Bon resultat per no acabar la temporada amb derrota.
Salut i amistosos.

diumenge, 3 de juny del 2012

EL BENJAMÍ “A” SALVA LA CATEGORIA

Ho van fer de la manera gran i sense especular amb altres resultats: Guanyant el seu partit (3-2) davant del Martorell AE. “A”, 2n. classificat, fent la feina que els hi pertocava, per ells mateixos.
D’ Aquesta forma obligaven a la PB. Vallirana a guanyar el seu partit front la PB. S. Vicenç dels Horts i no van poder, resultat final 1-1.
Amb la victòria dels nostres i la derrota del Corbera CF. a camp del Prat AE. “A” (6-3) només podia salvar a la PB. Vallirana un triple empat i, per a que això succeís, només li valia guanyar, aconseguir que tots tres empatéssim a 32 punts, cosa que ens hagués condemnat a nosaltres (com ja es va explicar en la prèvia).
Al final la classificació, per la part de baix, queda així:
PALLEJA, C.F. "B" 33 punts
SANT JUST AT. F. C. "A" 33 punts
CORBERA , C.F. "A" 32 punts
ESPARREGUERA, C.E. "A" 32 punts
Pª BLAUGRANA VALLIRANA "A" 30 punts
CASTESCOLA F. GAVA, C. "D" 10 punts
CASTELLDEFELS, U.E. "C" 10 punts
Ha estat un grup en el que evitar el descens s’ha aconseguit molt car. Dels dotze grups només en el grup 5 s’ha pagat més car (amb 32 punts ha baixat l’ EE. Guineueta CF. “A”) en la resta ens hauríem sortit amb més facilitat.
Cal prendre nota i evitar relaxaments que es transformen en 8 jornades de derrotes consecutives, però bé està el que bé acaba.
És hora de quedar-nos amb la celebració i l’alegria.
Salut i Objectiu.