Translate

dimecres, 31 d’octubre del 2012

RELLEU A LA BANQUETA DE L'ALEVÍ "D"

En nota publicada ala pàgina oficial del club el CE. Esparreguera informa del relleu de l'entrenador de l'Aleví "D". Carlos Oller ho deixa por problemes d'horari i se'n farà càrrec en Sergio Casaus, jugador del Sènior.
Us deixo l'enllaç.
Salut i benvingut.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

COMENTARI AL PARTIT. CADET.

Vagi per davant que amb aquesta nota no pretenc una altra cosa que col•laborar en que aquest Cadet pugui trobar una línia de treball i de joc que els permeti aturar la ratxa de derrotes (totes per molts gols) i no pas fer crítica de fer mal per fer mal.
Però és que quan digui el que haig de dir segur que m’ho prendran per la banda del “vol fer mal”. I no, només intento posar una mica de seny en una dinàmica que ens amenaça amb tots els mals.
El passat dijous 25 vaig penjar una nota en la que expressava la meva confiança en que el partit d’aquesta setmana davant el Martorell “A” ens pogués portar la primera victòria i ho feia argumentant febleses i fortaleses de cada equip (http://ves.cat/bpMq).
La esperança em va durar el temps que van tardar els jugadors en posar-se al camp. Una altra vegada la línia de 4 en defensa, recta com una corda tensada, i avançada més enllà del mig camp propi.
En els primers 5 minuts ja ens havien tirat 4 vegades a porta de la mateixa manera: Pilota a la esquena de la nostra defensa, carrera de qualsevol dels puntes del Martorell i només la manca de precisió o les afortunades sortides dels nostres porters (en especial en Guillem a la segona part es va fer un tip) van permetre que aguantéssim...un terç de partit. Minut 10: 0-1; minut 14: 0-2; minut 23: 0-3. No us explico el guió. Sí, a la esquena de la defensa.
La segona part? Més del mateix, exactament el mateix, fins arribar al resultat final d’ 1-7.
Tan superior va ser el Martorell “A”? No. En realitat em va semblar el Martorell més vulgar dels que he vist en les darreres temporades. És clar, que no sé si necessitaven fer quelcom de més per guanyar-nos sobradament. Estic segur que el seu entrenador (i ex nostre) en Xavi Abellán, que és dels que van a veure els seus rivals, va tenir molt clar què havien de fer. I ho van fer des del minut 1 fins al finals del partit. Penseu que la seva línia de mig camp només tocava pilota per recuperar-la; tot eren pilotes llargues (sense rubor, des del centre de la defensa) darrera la esquena de la nostra famosa línia de 4 posada a 30 m. del porter.
La línia de 4 és tot el problema? No. La conya ve per aquesta mania de voler encaixar els jugadors al sistema.
Així resulta que per poder jugar (?) el 4-3-2-1 (o 4-2-3-1 que, com he dit en anteriors notes, encara no ho tinc clar) es modifica la posició de diversos jugadors respecte de la que han estat jugant en les darreres temporades.
Per exemple:
El millor mig punta d’organització i amb arribada a remat en 2ª jugada (diversos gols cada temporada) en Infantil i Aleví, ara resulta que juga de lateral dret.
El millor 2n. punta de que disposem (ja jugava així d’aleví i d’infantil), ara és el lateral esquerre.
El jugador que hauria estar fent tàndem al centre de la defensa (perquè d’això ha estat jugant des d’aleví) ara fa de mig centre (i, és clar, ni organitza, ni defensa). Em diuen que l’entrenador “No el veu de central”. Com re òndia l’ha de veure si no l’ha provat ni en els entrenaments?
Entenc que l’entrenador no conegui els jugadors, perquè és nou.
Entenc que el coordinador d’àrea no conegui els jugadors perquè és nou.
No entenc que vulguin “sostenella i no emmendalla” sense més.
No entenc que es menystingui el criteri dels entrenadors que han entrenat aquest nois sent infantil i alevins.
Ara sembla ser que descobrim que tots estaven equivocats i els hi trobem posicions noves a la meitat de la plantilla.
Sembla el pas d’un elefant per un camp de blat de moro.
Està bé deixar marge de confiança als tècnics, però quan la dèria de jugar “sistema” provoca aquesta disbauxa entre la plantilla algú hauria de posar-hi seny. Per exemple, el coordinador general, el directiu responsable de l’àrea esportiva, el president, o la Mare de Déu de Montserrat (que per alguna cosa en Rudy Ventura la va posar a l’himne del club).
I sabeu què? Començo a pensar que no és qüestió del “sistema”. He vist una pila de partits i no tots els equips de la casa juguen igual, cap equip munta una línia defensiva tant inútil, suïcida, com la del Cadet i pocs juguen amb tanta distància entre línies i jugadors.
En escrits anteriors deia que amb aquest Cadet s’havien de fer pocs experiment i que, en tot cas s’havien de fer amb gasosa, rebaixant-los. Doncs m’han fet cas, no fan invents, més sembla que algú s’ha il•luminat, de tal manera que la llum que es genera ell mateix, l’enlluerna i el cega.
Tornant a la normalitat en les posicions naturals del jugadors i adequant el sistema a les condicions dels nois -i no pas al revés- s’arreglaria tot?
No, de cap manera. Aquest Cadet té moltes limitacions però partint del que saben fer, treballant el que toca, ajustant la tàctica a les reals possibilitats dels nois, es pot aturar la hemorràgia, aconseguir que deixin d’humiliar-nos cada setmana (26 gols en contra en 4 jornades) i, poc a poc, estar en condicions de competir per aconseguir quedar 12ns. i salvar la categoria.
Encara s’està a temps, afortunadament el grup només està partit en dos, de manera que el 9è. classificat porta 6 punts i encara i han dos equip que no han sumat cap (juntament amb nosaltres), més 1 equip que en suma 3 i un altre que en suma 4 punts.
Es poden fer coses, però s’han de fer abans que el grup es trenqui en tres i que el tall del darrer terç de taula classificatòria, respecte de la resta, sigui de més de 6 punts, perquè llavors... enterrarem la sardina.
I això del tall en tres no està tan lluny. La propera jornada (5ª.) anem a casa de la EFO-87 (5è., amb 9 punts i, si voleu, us explicaré què en volen fer-nos, però crec que no cal, oi?).
A la següent jornada (la sisena) rebem a casa al Sant Esteve Sesrovires (ara 11 è. amb 4 punts). En acabar la sisena jornada la distància entre la nostra posició i l’11è. classificat podria ser de 7 punts o superior.
Podem quedar-nos a la expectativa o fer quelcom.
Jo ho faria. Els responsables tenen la obligació de fer-ho.
Ara només em queda dir-li a qui correspongui: No deixem caure el Cadet d’aquesta manera. Cal insuflar esperit competitiu, caràcter, que els jugadors recuperin auto estima i que l’entrenador treballi en aquesta línia, el que hi ha ara o un altre si convé.
Cal aconseguir estirar la lliga fins a la darrera jornada perquè serà la manera de tenir opcions de sortir-nos-en; pel contrari, a la 10ª jornada ho tindrem tot fet.
Jo començaria avui mateix a prendre decisions i a preparar el partit contra el S. Esteve, tot passant del de la EFO. Perquè guanyar al “Sanes” és la primera cosa que s’ha de fer per intentar estirar la temporada.
Perdre la categoria del Cadet pot ser horrorós per a la continuïtat en el club dels Infantils que estan pujant.
I no s’està perdent, estem deixant que se’ns escoli entre invents i il•luminacions.
Ja he dit el que havia de dir i, ho prometo, no tornaré a fer més pressió en això del Cadet.
És qüestió de política esportiva. És qüestió d’intentar-ho tot.
Salut i (re) acció.

COMENTARI AL PARTIT: INFANTIL “A”

Aquest del diumenge a les 12:00 entre l’ Infantil “A” i la PB. Vallirana “B” tampoc no va donar per molt. Els nostres, que han començat temporada guanyant-ho tot, van sortir a intentar resoldre per la via ràpida i així va ser, minut 4: 1-0; minut 7: 2-0; al descans: 4-0.
La PB. Vallirana, entre la pressió que els hi fèiem a mig camp i el for vent (a estones fortíssim) que els hi anava en contra, quasi no podia treure la pilota del seu camp. Així tot eren recuperacions dels jugadors del Centre que transformaven el partit en una mena d’ “atac i gol” (taquigol en dèiem abans).
A la segona part, els nostres (suposem que alliçonats des de la banqueta), sabedors que llavors el vent el tindríem nosaltres en contra, es van dedicar a posar la pilota avall, mantenir el control de l’esfèric i controlar els intents de contra atac ràpid mitjançant la potència i velocitat del nostre central, en Sergi Cazáñez, que va estar perfecte en aquesta tasca i la sortida de pilota.
En definitiva, una nova victòria (5-0) per anar alimentant la il•lusió de poder lluitar pel campionat i l’ascens. Això no ha fet més que començar, però els inicis ens fan somiar.
Salut i futur.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

COMENTARIS A PARTITS DEL 27/10/2012

Són tants els partits que cada cap de setmana es poden veure al municipal que no hi ha més remei que fer una selecció dels que volem mirar-nos, aquest dissabte vaig decidir prestar atenció a l’Aleví “B” - Corbera CF.A”, Benjamí “A” - CF. Gelida “A” i Cadet - Martorell CF. “A”.
ALEVÍ “B”: A dos quarts de deu del matí començava l’Aleví “B”. Primer partit contra un dels equips que pot estar en la nostra lliga i al que havíem de guanyar per sumar els tres primers punts del campionat. Aquestes situacions l’entrenador Rubén Domene les controla a la perfecció i, normalment aconsegueix treure el màxim rendiment del seu grup. Podria copiar alguna de les notes que, cap a final de la passada campanya quan l’Aleví “B” 2011-2012 estava jugant-se la permanència, vaig penjar parlant d’aquest tema, en que comentava l’habilitat d’en Rubén per gestionar l’equip segons el nivell dels diferents rivals. Va ser un partit intel•ligentment plantejat i executat amb notable eficàcia pels jugadors, que, més a més, van treballar de valent. Remuntant un primer gol del Corbera els nostres van anar donant-li la volta al marcador fins a posar-se 3-1. El partit semblava controlat o, si més no, encarrilat on ens interessava tenir-lo, sense patir angoixes i esperant una oportunitat per “matar” el partit amb el 4rt. gol. Però com que el futbol és com és, en l’únic error (més que error una petita badada que se li va posar de cara al Corbera) ens van clavar el 3-2. A partir d’aquí a lluitar el resultat i a patir fins el final, mai millor dit. Emoció a tones, intervencions del nostre porter Aitor al límit del gol i molts nervis a la graderia, amb una petita lipotímia inclosa. Al final victòria per obrir el nostre caseller de punts que, poc a poc i sense nervis, anirà acumulant-ne més.
BENJAMÍ “A”: A les 11:00 del matí començava el partit (que va resultar un simulacre) davant el CF. Gelida “A”. Què poc es pot explicar! NO va haver partit; aquest benjamí està molt per damunt en nivell a la gran majoria dels equips del grup. Quan al minut 6 ja t’has avançat 3-0 i la diferència de nivell és la que és, només pot passar el que va passar, que encara que abaixis la pistonada i per molt que els de Gelida intentaven plantar una mica de resistència els gols van anar caient irremissiblement. Sembla que l’equip no haurà de tenir problema per salvar la categoria, encara que ens esperen enfrontaments amb equips de molt nivell, l’únic dubte que tinc és saber quant amunt de la taula quedarem, però de mig en amunt segur.
CADET: Faré un comentari específic respecte del Cadet, però el faré més tard. Encara estic dubtant cóm explicar el què penso sense aixecar mala maror i sense que em prenguin el comentari pel vessant negatiu. Ara me’n vaig a veure el partit de l’ Infantil “A” que juga al municipal a les 12:00 hores davant la PB. Vallirana “B”, perquè també us el vull comentar. Quan faci el comentari del partit de l’Infantil també faré el del partit del Cadet.
Salut i futbol

dijous, 25 d’octubre del 2012

CADET: A CANVIAR DINÀMICA

Estic seguin els nois del Cadet perquè aquests dies estan molt actius a les xarxes socials. En la seva majoria l’esperit és de fer pinya, de sacrifici i treball. Volen anar a més i saben com ho han de fer.
Certament, quan portes una dinàmica negativa com la del Cadet, les coses costen més. També és cert que la perseverança i l’esforç, la cohesió del grup i saber ser solidaris amb el company en l’esforç ajuden.
I els nois volen. Cal orientar-los.
És moment de conèixer les nostres febleses i les nostres fortaleses, per a millorar les primeres i explotar al màxim les segones.
Ens visita el Martorell “A” (8è) i us ho dic ara: NO els veig inassequibles.
Porten 4 punts de 3 partits; van perdre (0-2) amb S. Joan Despí (2n.), van guanyar (2-3) al Pallejà (12è.) i van empatar (2-2) amb PB. Sant Vicenç dels Horts (13è).
Nosaltres 0 punts; però hem perdut amb els equips que van classificats 1r. (S. Feliu), 3r. (Ciudad Cooperativa) i 5è (San Mauro).
El Martorell marca pocs gols (5) però també ha encaixat pocs (6), així que serà un partit en el que hauríem de deixar-nos la pell en defensa per dificultar que ens puguin marcar i intentar ser ràpids en les contres.
Si, ja ho sé, la defensa..., tenim problemes amb la maleïda defensa en línia i, més a més, tindrem una baixa important (Jan Suman) però tant se val, no toca plorar, toca esforç de tots per a intentar aconseguir-ho. He dit que NO els veig inassequibles, no pas que ho vegi fàcil.
Així que serrareu les dents, correreu fins al límit (i una mica més) i treballareu junts, com el que heu de ser, un equip.
Es tracta de sortir del partit amb la satisfacció d’haver-ho intentat tot, d’haver-se buidat del tot. Sent així, en cas de derrota, servirà com a partit de preparació, per a continuar millorant les febleses, consolidant les forteses i continuar intentant-ho fins a l’infinit (i més enllà).
Salut i pilotes

dimarts, 23 d’octubre del 2012

FOTOS PRESENTACIÓ 2012-2013



Quedava pendent enllaçar les fotografies oficials de la presentació de la temporada 2012-2013.
Ara ja han estat enllaçades des de la pàgina oficial del club.
Les teniu en un apartat específic al marge esquerre del bloc.
Salut i fotos.

REUNIÓ INFORMATIVA

Ahir al vespre es va realitzar una sessió informativa en la que el Consell Directiu ens volia informar sobre quina ha de ser la seva Política Esportiva, el Model de Gestió i l’Estructura Esportiva.
Van participar, per aquest ordre:
-En Pedro J. Pérez Casares com a Directiu Responsable de l’Àrea Esportiva qui, en un breu parlament, ens va explicar que és directiu des del mes de febrer, que havia acceptat la proposta de l’actual president i que la seva idea era dotar al club d’una política esportiva i d’un model de gestió. També va dir que això ho vol aconseguir mitjançant una estructura de repartiment de funcions en la que en Sergio Morente és el Director Tècnic i Responsable de Metodologia de Treball i Scouting (no us preocupeu, això d’ Scouting no és res més que un “palabro” per referir-se a l’anàlisi de les habilitats del rival, de manera que soni important. Abans en dèiem informador de rivals), en la que Carlos Prats és el Coordinador General i amb dos coordinadors d’àrea (J.M. Prieto en futbol-11 i l’Albert Segura per a futbol-7).
-En Sergio Morente que va sintetitzar el pla de treball explicant que a cada edat li correspon un nivell, que establirà una metodologia de treball que els entrenadors hauran de complir “no como en otros años”, supervisats pels coordinadors d’àrea i va demanar paciència i complicitat per a que enguany es puguin assolir els objectius de evolució, “no como en otros años”.
-Carlos Prats es va limitar a informar que a efectes de queixes i suggeriments, per a que no el vagin assaltant per la grada o en el bar, establia un sistema de “tutories” que seran el dimarts i els dimecres, de 18:00 a 20:00 hores, en el despatxet de coordinadors.
Bé, interessant. Encara que de perfil baix, quasi banal.
Em va semblar que es va passar de llarg, sense ni esmentar-ho (el president no va participar en la reunió informativa) d’alguna qüestió de major calat, com ara:
-On s’abocaran els recursos i esforços? En el futbol base (escola) o en el futbol competició (juvenil i sènior)?
-Què en faran amb el futbol femení? Quin model volen implementar? El de les noies jugant mixt fins a infantil i després que es busquin equip? Manteniment de les categories de futbol femení mentre que hi hagin jugadores? Reconstitució del futbol femení Sènior?
Perquè, suposo que és això al que es refereix la expressió “Política Esportiva” i com que des de la constitució de l’actual junta directiva ningú s’ha pronunciat en detall, vaig pensar, innocentment, que potser ens ho volien explicar ahir. No, pel que sembla no era aquesta la intenció.
Començant la Reunió en Pedro J. Pérez Casares va comentar que només portaven un mes i mig i que ja hi havia “run-run” respecte dels sistemes de joc. Doncs ahir hagués estat perfecte que, de veritat, ens haguessin parlat de la “Política Esportiva del Centre d’Esports Esparreguera” i s’acaba el “run-run”.
I per acabar, una estiradeta d’orelles pel meu benvolgut Sergio Morente.
En Sergio, gran tècnic i bona persona, va repetir diverses vegades la expressió “no como en otros años” per a posar en valor la seva proposta, sense tenir en consideració que entre els socis reunits estava jo, anterior president del Centre i persona que el va contractar com a 2n. d’en Diego Morata fa dos anys i que després li va donar la direcció de l’equip Sènior.
Això de “no como en otros años” és perillós que ho diguin en una reunió com la d’ ahir perquè resulta que “en otros años”:
-Sergio Morente era el responsable de la direcció, coordinació i supervisió del compliment de la metodologia en la preparació física.
-Carlos Prats era el coordinador general i encarregat de la supervisió del compliment de la metodologia en els entrenaments.
-Pedro J. Pérez Casares era el directiu delegat per als equips de competició.
De fet, la única cosa que no és “como en otros años” és que jo no hi soc a l'actual junta directiva. Tots els altres, llevat d’una, són els mateixos que hi eren al meu Consell Directiu.
Ei, quedi clar, ho dic sense acritud (que deia algú), molest per la desconsideració però sense acritud.
Només per a que consti.
Salut i les coses com són.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

EMPAT DEL SÈNIOR

Es preveia que el partit que havia de disputar el Sènior a camp de la PB. Sant Vicenç dels Horts seria difícil, ja que aquests ocupaven la 1ª. posició, tenen un bon equip i jugaven a casa seva.
Però també dèiem que els nostres, que han de demostrar que aquest any volen lluitar per l’ascens, no tenien més remei que anar a per totes, ja que enguany la lliga, amb el mini grup que ha muntat la FCF., serà una competició d’esprint, de regularitat, però a l’esprint.
Com sigui que no vaig poder assistir al partit, us deixo l’enllaç amb la crònica del partit que en Txema Galán, cap de comunicació del club i col·laborador de Ràdio Esparreguera, ha penjat a la pàgina del club.
Salut i seguim.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

BENJAMÍ C



Avui toca parlar del Benjamí “C”.
Davant un rival, Pallejà CF. “E”,  que no era tant dolent com es pugui pensar en veure el marcador final (8-1), però que es va anar esmicolant a mesura que els nostres anaven posant en franquia el marcador (a partir del 3r. quart especialment), els nois van fer un bon partit. Segurs en defensa i en la porteria, ràpids en el tall, tant al centre del camp com al darrera, amb bona sortida de pilota, sempre amb una bona referència en punta d’atac i, molt important, mantenint el nivell en les rotacions per canvis.
No van jugar l’obligat 2-3-1, sinó que en Salva Fernández va apostar per un 1-2-2-1 que li permetia tenir una ocupació del camp més racional, sense haver de sacrificar bandes. El central de la defensa, lleugerament endarrerit, s’encarregava de fer les cobertures al laterals i de sortir al tall. Dos jugadors a mig camp, amb una posició més tancada que els laterals, però obrint la sortida per banda quan tenien possessió de pilota, i la mobilitat del punta juntament amb certa potència de xut a distància, van permetre la còmoda victòria.
Vull agrair-li a en Salva Fernández la valentia de no limitar-se a complir amb la tirania del sistema obligatori (2-3-1), perquè va apostar per adequar el sistema a les característiques del grup al que entrena (i no a l’inrevés), per permetre que els seus petit futbolistes puguin explotar les virtuts que tenen, sense deixar de treballar en la millora de les deficiències i per anar-los preparant PROGRESSIVAMENT.
Personalment sempre he pensat que la homogeneïtzació despersonalitzadora és una supina rucada que només serveix per a amputar la genialitat individual, que ha d’estar al servei del grup -és cert- però no aixafada per un sistema capriciosament escollit que ignora les qualitats individuals i vulgaritza el conjunt.
Algú es pensa que el totpoderós FC. Barcelona juga com ho fa pel sistema que utilitza? Perquè llavors seria molt fàcil aconseguir aquest rendiment, només caldria posar els jugadors damunt el camp de la mateixa forma. No, de cap manera, són els Xavis i Iniestas diversos els que fan al sistema. Prova: Luis Enrique no feia jugar al Barça “B” com ho feia el “A”, senzillament, perquè no se’n sortia.
No dic que no sigui correcte el plantejament que en un futur el club pugui tenir un estil propi i definit, treballat en totes les categories, el que dic és que els petits canvis són poderosos (que deia el capità enciam), voler fer segons quin canvis de cop i volta pot donar el resultat d'un tsunami.
I per acabar, Salva, gràcies per intentar insuflar-los-hi esperit de lluita i de victòria (que es desprèn del teu propi caràcter), en definitiva, per dotar-los de personalitat pròpia.
I si, va ser un bon partit.
Salut i criteri

divendres, 19 d’octubre del 2012

QUE NO FACI UN ANY

 És sabut per tothom que el camp municipal de futbol d’Esparreguera sempre ha estat pobre d’enllumenat.
Aquesta mancança es va veure agreujada amb la col•locació de la gespa artificial ja que el cautxú negre absorbeix llum, no la reflexa.
Per aquest motiu, en el seu dia, qui això escriu (llavors president del Centre) juntament amb la directora del (desaparegut) Patronat d’Esports, Sílvia Sentanera, i el Cap d’Instal•lacions, Jordi Termens, vam fer un estudi i pressupost per tal de fer una intervenció de millora.
No cal dir que la millora mai no es va dur a terme (quasi tota la dotació del FEIL i del FEOSL de l’any següent se’n van anar, bàsicament, a la nova Escola de Música i a pastar fang, respectivament).
Així les coses només quedava vetllar per mantenir, el que ara hi ha, en perfecte estat de funcionament (manteniment ordinari se’n diu, cosa que per a aquestes contrades sembla que es practica poc).
I tot això ho explico per dir el següent:
Al mes de febrer passat es va fondre un dels focus (ho recordo perfectament perquè va ser just després d’haver acabat la meva primera etapa com a president del CE. Esparreguera) i fins ara he estat esperant que el reparessin, per veure si arribàvem a celebrar el primer aniversari del traspàs de dit focus.
La cosa seria per prendre-se-la com una conya sinó fora perquè de mentre s’han fos 3 focus més, el que fa un total de 4, tots de la mateixa banda del camp, de manera que dels 12 fanals d’aquella banda només queden en funcionament 8, per lo qual els “lux” disponibles són pocs i deixen en poc més que penombra la superfície de joc.
No sé a qui li correspon la responsabilitat (en la meva època a l’ajuntament, ara no ho sé) si a l’administració o al club, per inacció o per omissió, però tant se val. Que ho reparin.
De no ser així, una nova incidència (que indefectiblement es produirà en cap de setmana en funció de les lleis de Murphy) pot arribar a provocar la suspensió de diversos partits ja que, a partir de les 6 de la tarda és negra nit.
I em consta que algú de l’ajuntament és coneixedor de la situació encara que no dic qui és, per no comprometre a qui em va informar, ara ja fa un parell de setmanes.
Salut i mans a l’obra.

dijous, 18 d’octubre del 2012

PEDRA DE TOC PEL SÈNIOR




El proper dissabte 20 d’octubre, a les 19:30 hores el nostre Sènior estarà al camp municipal de La Guàrdia (Sant Vicenç dels Horts) per enfrontar-se a la PB. Sant Vicenç del Horts “B”.
Serà el primer partit com a visitants, des que van començar a entrenar després de l’estiu, ja que tots els partits de preparació es van acabar disputant al municipal d’Esparreguera i serà una bona pedra de toc per poder valorar el potencial competitiu dels nostres.
Després de guanyar la setmana passada 2-1 al Cervelló CD. “A”, en una victòria tan treballada com curta, ara toca visitar el camp del líder.
La PB. Sant Vicenç dels Horts “B” ha guanyat els dos partits que ha disputat, pel que suma 6 punts de 6 possibles, amb 7 gols a favor i 3 en contra.
Quan només estarem a la 3ª jornada ja se’ns presenta un partit important i és que, amb la xarlotada aquesta de la FCF. de muntar un grup amb 13 equips (de manera que només es disputen 12 partit per volta) tot anirà molt apressa, de la mateixa manera que les derrotes penalitzaran molt més que en una lliga amb 18 equips.
Estem segurs que els nostres aniran a per totes i que seran capaços de desplegar tot el bon futbol que atresoren.
Lluitar pel campionat exigirà demostrar que ets el millor cadascuna de les setmanes, així que...
Salut i Som-hi !