BAIXES AL SÈNIOR DEL CENTRE

La setmana passada em vaig assabentar que el club havia notificat a tres dels components de la plantilla d’ enguany que no comptava amb llur participació per a la temporada 2012-2013.

Segons aquesta informació els “acomiadats” serien en Dani, en Andrés i en Pol, que s’ho han pres d’allò més malament per les formes, per com s’ha fet (em deia el pare d’un d’aquests jugadors).

De manera que els afectats no ho han paït i s’ha generat mala maror al si del grup de jugadors (amb alguna excepció, però força estesa dins el vestidor).

Entenent que la junta ha de prendre decisions, toca analitzar-les des d’un parell de vessants diferents:

Estratègicament: Fins i tot correcte, el relleu generacional de la plantilla sempre ha estat una assignatura pendent. És cert que no arriben massa juvenils al sènior, però s’entén que s’intenti assolir un cert rejoveniment del grup.

Tàcticament: Un veritable desastre. No crec que fos necessari “expulsar” tres jugadors. Pot ser haver parlat amb ells i haver-los-hi explicat que la propera temporada tindrien menys participació, però que es comptava amb ells per a aportar veterania, etc., etc., hagués estat menys traumàtic o hagués estat més correcte i després, poc a poc, la pròpia competició hauria anat posant a cadascú al lloc que li correspongués.

“Vox populi dixit”:

I així es comencen a escoltar veus (segur que malintencionadament) que expliquen que les baixes s’han donat per a poder encabir jugadors fills de directius que juguen en posicions iguals.

Només calia haver fet un sociograma bàsic del funcionament relacional d’aquest vestidor per a saber que els moviments tel•lúrics i les aliances internes donarien aquest resultat:

Vestidor revolucionat.

Em diuen (i ho crec) que hi pot haver algun moviment de solidaritat amb aquestes tres baixes i que altres veterans (i algú no tant veterà) podrien deixar el Centre.

Destí: Athletic Club Esparreguera

Mala peça al teler. De moment les converses amb la direcció de l’ Athletic Club s’han fet al màxim nivell, la cosa està calenteta i el poc benefici que es pugui produir caurà pel costat de l’ Athletic.

Seria bo saber amb exactitud amb què s’haurà d’enfrontar el club quan comenci la pre temporada, encara que sigui per començar a fer previsions.

Si no es gestiona ràpid i bé ens podem trobar a finals d’agost amb que només amb un moviment s’hauran fet dos retrucs, afeblir el Sènior del Centre i reforçar l’Athletic Club.

I estic segur que no era aquesta la intenció de la junta directiva.

Salut i a veure què passa...

PART DECISIVA DEL TORNEIG DE F-7

El torneig d’estiu de Futbol-7 entra en la seva part decisiva. Darrers partits de la fase de classificació, fase de classificació, finals de consolació i gran final, tant en la versió masculina com en la femenina, tot en set dies.

Vint-i-cinc equips inscrits en masculí, bona xifra (30 a la edició del 2011) considerant la situació econòmica actual, i cinc equips en femení, suficient per a tractar-se de la seva primera edició.

Encara que només sigui per gaudir de la festa al cap vespre i xerrar amb coneguts tot i presenciant bon futbol, ja val la pena d’anar-hi. Si més a més t’interessa la competició motiu de més.

Jo hi vaig d’aquí una estoneta.

No ho us perdeu.

Salut i esport d’estiu.

REBAIXES D’ESTIU

Cada any en arribar aquesta època (una mica abans potser) comencen les romeries per veure de trobar una alternativa al Centre d’Esports. Uns per expectatives esportives, altres perquè estan descontents (no es pot evitar, és impossible fer content a tothom) i altres assetjats per allò que tradicionalment anomeno “voltors” que entabanen els nostres nois i noies amb falses promeses de “el dorado”, sense cap altre motiu que el seu propi benefici (per continuar medrant en altres clubs del Baix Llobregat perquè aquí se’ls va marcar el territori).
I, per arrodonir-ho, aquest any s’ha afegit l’ oferta de l’ Athletic Club.
Si la qüestió és que el vostre noi / la vostra noia ha d’anar a millorar substancialment el nivell de competició (i per substancial entenc més d’una categoria) no hi ha cap dubte; s’ha de provar.
Ara bé, no us deixeu convèncer en altres casos. En la majoria dels supòsits en que algú ho promet de tot (titularitats, exempcions de quotes i d'altres) se’n desentendrà tant d’hora es torcin les coses i d’allò promès res de res, que la memòria flaqueja tant d’hora com signeu la fitxa.
On millor pot estar el/la jugador/a fins a la edat de juvenils és en l’equip del seu poble, amb els seus companys, on anirà progressant i on jugarà, comunament, més que en clubs d’ “alt estànding”. Pregunteu, que alguns us poden orientar per haver viscut aquesta experiència.
Aquí us tractaran com el que sou, gent de la casa i està clar que el nivell del futbol base del Centre és notable. Més a més aquest any el club estructura la base amb dos nous coordinadors, un pel futbol-11 i un altre pel futbol-7, dependents del coordinador general.
Una estructura forta, com la del Centre, suposa despeses i provoca que les quotes anuals siguin del preu que són. I no hi ha una altra; per això la mitjana de quotes en els clubs de referència de la comarca (i de la província) són similars a les nostres. Però és el que hi ha, mantenir un nivell qualitatiu alt té un cost, entrenadors titulats, coordinació per nivells, entrenador específic per a porters, equipament esportiu, fisioterapeuta, etc., acumulen despeses. Hi ha altres alternatives més econòmiques? potser que si, però ja sabeu que diu aquell anunci “hi ha de més barats però són una altra cosa”.
La qüestió és saber on volem que estiguin els nostres nois i noies, qui els educarà esportivament i com els tractaran.
Ara sembla que hi haurà una altra oferta a la vila que se’ns presenta en la publicitat com “preus molt econòmics. Des de 300 € per temporada tot inclòs”. Igual que una oferta de qualsevol basar xinès i, sense voler menystenir ningú, ja sabem quina és la qualitat mitjana d’aquest tipus de comerç.
Insisteixo, llevat d’alguns supòsits de millora esportiva notable, cal valorar les qüestions de fons que, al final, són les importants, més enllà de 10 € al mes, amunt o avall, o de promeses escrites en blocs de glaç.

El Centre ho treu prou acreditat, treball, qualitat, projecte i estructura.

Si m'ho permeteu, un consell: Els experiments, amb sifó.

Que no s’enfadi ningú, és el que penso.

Salut i valoració

AVUI "LA SALSETA"

Com és habitual per a la cloenda de la Festa Major tenim ball a la Pl. del Centre amb La Salseta del Poble Sec.
Encara que per molts demà és laborable, val la pena dormir una mica de menys i passar una bona estona.
És estiu, és festa, és La Salseta... i passarem a fer una cervesa pel bar que gestiona la gent del Centre.
Salut i gresca

HA ARRIBAT L'ESTIU

I amb ell arriba el tradicional torneig d’estiu de futbol 7.

Es tracta d’una bona ocasió per a veure bons partits de futbol-7 en un torneig que ja és referent a la zona.

També és un bon motiu per aprofitar les hores baixes del dia per gaudir de temperatures més agradables i xerrar amb amics, coneguts i saludats, fins i tot amb desconeguts amb els que es comparteix l’afició pel futbol.

En definitiva es tracta d’una ocasió per gaudir de l’estiu abans que el final del més de juliol ens obligui a prescindir-ne fins que comencin els entrenaments allà lluny, per la tercera setmana d’agost.

Nota: Enguany tenim la novetat de l’incipient torneig de futbol 7 femení, un motiu de més.

Tot a partir de dijous.

http://es.scribd.com/doc/99489750/TORNEO-F7-2012

Salut i futbol d’estiu.

LECTURA DE CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana, l’he dedicat a la lectura. Una de les coses que he llegit, amb deteniment, ha estat l’entrevista publicada a la pàgina oficial del club que en Txema Galán li fa a l’actual president, en Román Coll.
Estant bàsicament d’acord amb tot el que manifesta el president no em puc estar de dissentir, des de la simpatia, del que manifesta a la darrera pregunta de l’entrevista quan, fent una reflexió diu: “... l’origen d’aquesta bona massa de jugadors no és de fa quatre, ni sis, ni vuit anys, és de fa molt de temps; per això demano a tothom respecte per aquesta institució, i aquells que se la fan seva s’equivoquen, ja que el CE. Esparreguera, com fa vint, quaranta o vuitanta anys és dels aficionats, jugadors, socis i veïns de la vila d’Esparreguera, i que tots junts som els que hem de treballar per a que cada dia puguem tenir més èxits esportius”.
Té raó en Román quan diu que el club és dels socis; però d’aquests i prou. Jugadors, aficionats i veïns pot ser que puguin col•laborar, però la pertinença del club ho és respecte dels socis.
I per això discrepo, en concret quan diu “aquells que se la fan seva (la institució) s’equivoquen” perquè és precisament del que m’he queixat durant molt temps, de la manca d’implicació amb “el club”, així dit, en sentit ample, transversal, en referència a una entitat a la que es pertany i en la que es participa.
I no, no és dolent que hi hagi gent que se la faci seva la entitat; tant de bo tinguéssim molts socis que se la fessin seva i que participessin en tot, en el dia a dia, en els grans esdeveniments, en la representativitat de la massa social, com he dit, en tot.
Massa gent ha passat durant anys pel club sense arrelar. Massa gent que només ha tingut com a nexe d’unió amb el club que el seu fill/filla jugués una o més temporades al CE. Esparreguera, sense sentiment de pertinença i sense implicació.
Jo ho crec que és bo que hi hagi gent que se’l vulgui fer seu el club i que treballi per millorar-lo, de vegades (les més) des de l’acord i la coincidència, d’altres vegades des de la discrepància i, per què no, des de la oposició si cal (que, ara per ara, no és el cas).
Sempre ho he dit que és bo que hi hagi diversitat d’opinions, fins i tot en les estratègies de club, el fa viu, demostra salut.
Sempre és millor que siguin els socis que se’l facin seu el club, perquè això és funcionament democràtic i perquè han de ser els socis, en l’exercici de la seva sobirania, els qui decideixen en assemblea què i com volen que sigui el seu club i en qui deleguen la gestió ordinària.

Encara que molesti la discrepància, que jo també en vaig tenir (que no pas la crítica sistemàtica, que és una altra cosa), se l’ha d’integrar en el funcionament general del club i saber canalitzar-la per aprofitar les sinèrgies.
Salut i Pertinença.

PARTIT DE FESTA MAJOR

El diumenge, 8 de juliol, es disputarà el tradicional partit de Veterans amb motiu de la festa major d' Esparreguera.

Enguany (com és força habitual) el rival del partit serà el Veterans de la veïna localitat d' Olesa de Montserrat.

D' Aquesta manera el partit de festa major tindrà l’ emoció afegida d'un partit de rivalitat.

Tant a les files dels nostres com a les dels d' Olesa hi han jugadors amb molta qualitat de manera que solen ser partits disputats i interessants per veure.

No us deixeu perdre l'oportunitat de veure el bon toc de pilota dels veterans.

Salut i Festa

JÚLIA JAIME A LA SELECCIÓ COMARCAL

Us deixo un enllaç amb la pàgina oficial del club en la que expliquen els detalls de la darrera convocatòria a la que ha assistit la Júlia.

Constància Jugadora!

http://www.ceesparreguera.es/index.php?option=com_content&view=article&id=74:julia-jaime-novament-convocada&catid=1:noticias&Itemid=2

Salut i femení

CONFLICTE EMERGENT

Fa molts dies que se sabia, perquè ja havia aparegut publicitat per la vila i perquè en el món del futbol tot es comenta, però ara ja és oficial: L’Athletic Club organitza equip en les categories Prebenjamí, Benjamí, Aleví, Infantil  i Cadet, més a més de les de Juvenil i Sènior de les que ja disposava.
Abans de comentar la meva, personalíssima, opinió haig de dir:
Reconec el dret de L’Athletic Club a voler créixer i la legitimitat per inscriure més plantilles. Res a dir en aquest aspecte, les meves personalíssimes prevencions van per una altra banda.
Sabeu que mantinc la tesi que Esparreguera no dóna  per tenir dos clubs de futbol amb garanties i nivell (com vaig expressar amb l'assumpte del futbol femení) ja que el material humà disponible és el que és i s’ha de repartir entre totes les activitats i entitats (esportives i no esportives) de la vila. Així doncs la bossa de possibles practicants de futbol queda reduïda per eliminació i aquest nombre ara s’haurà de repartir entre dos clubs.
I això de repartir la saba debilita l’arbre gros i fa créixer raquític el nou plançó, de manera que ningú en surt beneficiat, en especial el futbol esparreguerí que serà més feble en la divisió.
I això com s’arregla? Doncs mala solució té la cosa, perquè els que ja hi érem tenim dret a defensar la posició i els que volen entrar tenen dret a pressionar per aconseguir el seu espai.
La reconducció de la situació podria venir per una mediació vinculant des de l’ajuntament (àrea d’esports); eines en tenen si volen (començant per la gestió de les subvencions).
Ara bé, no m’ho crec. I no m’ho crec perquè a l’àrea d’esports hi ha persones amb afinitats personals, relacions d’amistat, amb els directius de l’Athletic Club i perquè a nivell de regidoria ja he conegut experiències negatives.
D’ Aquesta manera, per imposició, ens van obligar a renunciar a horaris per col•locar el Sènior de l’Athletic Club i després el seu Juvenil.
La mateixa jugada es va produir amb la qüestió del futbol-flag: Imposició absoluta amb adjudicació d’horari que va obligar a reduir l’espai de l’equip femení de base.
Ara veiem que, per a la propera temporada, el futbol-flag passa a la primera franja de l’horari d’entrenament obligant a partir el camp en tants trossos (per acumulació d’equips) que més que un camp sembla un hortet municipal per a jubilats.
I... com se li assignaran horaris a l’Athletic Club en una instal•lació que està saturada de dilluns a divendres? Doncs fàcil, us diré com anirà això segons la meva bola de vidre:
Primer els responsables polítics esperaran a veure si el problema es resol per si mateix, per exemple que l’ Athletic Club no aconsegueixi captar jugadors i no pugui inscriure equips.
Si la cosa no s’arregla sola llavors vindrà l’aplicació de solucions salomòniques consistents en: Apartat tu (Centre d’ Esports) que posarem a l’altre (Athletic Club), sense atendre a raons d’antiguitat, de trajectòria, de categories, de capacitat organitzativa, etc. (que en definitiva és el que han fet sempre).
Espero (i desitjo) equivocar-me, però no tinc bones vibracions.
Coneixent la matèria em penso que l’ Athletic Club tirarà pel dret (fets consumats i exigència amb pressió), que des de l’ àrea d’esports ningú voldrà prendre decisions incòmodes en un poble i que des del club es mantindrà una actitud “dialogant” i no pas enèrgica (per això em deien intransigent).
Insisteixo, tant de bo m’equivoqui i des de la directiva del Centre es faci una defensa ferma dels nostres interessos, que des de l’administració (política) es tinguin en compte els mèrits que hem contret durant molts anys i els greuges que hem patit recentment per a beneficiar els interessos de l’ Athletic Club, primer, i del futbol-flag, després.
Tant de bo m’equivoqui, però ho haig de dir una vegada més, tinc la sensació que aquesta pel•lícula ja la he vista.

I, per acabar, torno al principi: Reconec el dret de L’Athletic Club a voler créixer i la legitimitat per inscriure més plantilles, només és que no havent més espai hauria de ser com als transports públics, abans d'entrar s'ha d'esperar a que hi hagi lloc.

Ho seguirem, seguirà...
Salut i CENTRE !!