Ahir al vespre es va penjar un comunicat en el que es deia, que en virtut dels estatuts del club (correspon al president: la representació legal de l'entitat, i al vice-president o vice-presidents, per ordre de grau, substituir el president en cas d'absència, vacant o malaltia), la Junta Directiva havia nomenat president del CE. Esparreguera a en Francisco Pastrana.
Encara que el
procediment no és l’adequat (de cap de les maneres un consell directiu pot
nomenar un president, doncs és funció de l’assemblea mitjançant procés
electoral), és cert que, en els casos descrits anteriorment i en les condicions
expressades, el vicepresident més antic pot substituir el president en les
seves funcions (que no rellevar-lo en el càrrec). Així que, en puritat, en
Francisco Pastrana és l’actual President-accidental.
Hi ho serà fins que en
la propera assemblea s’hagin de referendar els càrrecs o convocar eleccions.
El que no sabem són les
causes d’aquest moviment, no ho han explicat. Però tant se val, sigui pel motiu
que sigui, benvinguda sia la retirada del fins ara president, en Román Coll,
líder i màxim responsable de la direcció que ha dut el club a l’actual deplorable estat.
En tot cas, si quelcom
es pot dir, és que aquesta absència, retirada, dimissió o el que sigui que hagi
estat, li arriba dos anys tard al club.
Haig de reconèixer que
la decisió d’en Pastrana té valor, no sé si es tracta d’un acte d’inconsciència,
de temeritat o de valentia, però assumir ara la direcció de les restes que
queden del club, en la situació econòmica, social i esportiva en la que es troba, té el
seu "que".
Divendres passat, quan
els remors ja eren imparables, vaig anar al camp i vaig parlar amb en Pastrana.
M’ho va confirmar i, d’avant de la situació i en presència de testimonis, li
vaig traslladar la meva disposició a col·laborar (en bé del club, encara que la relació personal no és bona, com no ho era quan era membre de la directiva que jo presidia). Ho vaig fer pel mateix motiu que ho havia fet (oferir-me) els
dos anys anteriors, amb en Román a la presidència: Pel bé del club (i escrit està).
Certament que ignoro en
què podria consistir la meva col·laboració, vista la situació, però ho vaig fer.
Així que dit està, si m’ho sol·liciten em trobaran.
I com a mostra un
parell, o tres, de propostes:
En el cas que el
responsable de l’àrea d’esports encara sigui qui ho era amb l’ex president
Román, cal rellevar-lo, doncs és el responsable del desastre esportiu en el que està instal·lat el club -especialment en el que respecta a futbol base- i posar-ne algú que hi entengui. Una dada significativa, mentre que la sagnia de jugadors de totes les categories no s'atura, mentre que hi ha plantilles que van amb els jugadors justos, sembla que la preocupació actual i única, és trobar un nou entrenador pel Sènior i fer el segon relleu de tècnic de la temporada (en aquest equip, el total en el club ja no es pot comptar aquesta temporada).
Se li ha de donar la volta
a la part esportiva com a un mitjó i cal començar per fer un treball intens i
immediat per evitar la desaparició de l’Infantil -que s’aguanta amb agulles- i l'Aleví "A" -que corre un risc alt de perdre els jugadors per desmotivació-.
Això, ara, és absolutament prioritari.
Perdre l’infantil després d’haver perdut el juvenil seria un desastre de magnitud
12 en la escala de Richter (que com tothom coneix només arriba fins a 10). Perdre, a més, l'Aleví "A", estaria fora de qualsevol valoració, seria de certificat de defunció.
Veritablement el problema econòmic no és menor, però el que està clar és:
1- Que
sense jugadors no hi ha club.
2- Que sense jugadors no hi ha ingressos
suficients.
3- Que
sense ingressos no s’arregla la economia.
4- Que sense economia tampoc no hi ha club.
Poden fer-ne cas o seguir com fins ara. El futur immediat està en joc.
Salut i Centre.
