Translate

dimecres, 25 de juny de 2014

CONFIRMAT L'ASCENS DEL JUVENIL

Era sabut que el Juvenil estava pràcticament a la primera divisió juvenil, a la que ascendiria per ser un dels millors 2ns. classificats entre tots els grups de 2ª.
Si més no, això era el que les matemàtiques i el pla de competició d’ enguany ens feien creure.
Ara ja s’ha confirmat: la temporada vinent el nostre juvenil jugarà a la 1ª. divisió.
Bona noticia pel club ja que, sent sempre bo assolir fites esportives -i aquesta ho és sense dubte- en aquest cas pot tenir doble impacte.
A banda de millorar la categoria en la que jugarà el club en juvenils aquest ascens pot servir per frenar alguna sortida de jugador que estava a la espera de saber si l’equip ascendiria, o no, per decidir la seva continuïtat en el club.
Mantenir el grup sempre és bo quan l’objectiu és consolidar la categoria assolida.
Encara que no hi seran tots. Independentment de l’ascens algú no hi serà, ja han signat per un altra club. Sempre quedarà la esperança de que tornin, si bé jo no mouria un dit per anar-los a buscar (cadascú pren la decisió que creu convenient).
I és que a aquest grup, a la majoria d'ells, els conec des que anaven a P-3 i futbolísticament des que van començar.
Més d'una dècada treballant amb ells fins que arribi el moment de fer collita en el Sènior (quan toqui, no pas la temporada propera, per molta pressa que des de direcció esportiva i/o directiva es pugui tenir). Si arriben serà un Sènior format a la casa, quasi en la seva totalitat. Serà el primer sènior format des de la base d'aquella piràmide de futbol que ara fa més d'una dècada vaig posar en marxa al Centre. Perquè hi crec, per convicció.
Salut i ascens!

dimecres, 11 de juny de 2014

DENÚNCIES INTRANSCENDENTS



Com a norma sempre escric en “obert”, de manera que tothom sàpiga a què em refereixo i de què estic parlant.
Succeeix, però, que de vegades no puc explicar la causa que provoca alguna de les notes que penjo.
En aquests casos la majoria soleu deduir, o intuir, de què va el tema. Avui aquest serà el cas amb la nota que us presento. Desitjo que així sigui.
Està a punt de complir-se tres mesos des que, suposadament, el president del club em va denunciar per “instigador” (no se sap ben bé de què, però diuen que ho van fer).
Doncs bé, fins ara “cap notícia del front”. Ni tant sols m’han telefonat. Només he anat a comissaria a renovar el DNI.
No és d’estranyar que no hagi tingut notícia de la suposada denúncia, ja que només poden passar dues coses:
a) Encara que ho diguessin, en realitat mai em van denunciar i només ho haurien fet sevir com a argument de base per decretar, “manu militari”, la meva suspensió com a soci per a evitar que pogués intervenir en l’assemblea extraordinària.
b) Ho van fer però, la denuncia, no ha tingut efecte.
I per què no hauria tingut efecte?
Doncs perquè les denuncies han de ser versemblants, estar suportades en fets concrets (a ser possible amb testimonis i/o proves) i referir-se a fets tipificats. Vull dir que presentar una denúncia contra algú per ser un “pesat”, per “crític” o per “molestós” no tenia futur.
Penso que la realitat podria estar en una fusió d’ambdues hipòtesi.
Accions com ara, és una suposició, un exemple, demanar (amb ànim de lucre, és clar) que t’inflin el pressupost d’una reparació/construcció que s’ha de pagar amb diner públic o bé, és un altre exemple, una altra suposició, pagar despeses particulars amb diners d’una entitat (encara que posteriorment es tornin, si és que es tornen) són exemples que podríem (hipotèticament) veure denunciats i que podrien (suposadament) prosperar, no pas la conya aquesta de “la incitació”.
Això de la (presumpta) denuncia contra meu no deixava de ser allò d’intentar aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid per intentar “matar dos pájaros de un tiro” que sembla ser que era el que es pretenia (amb Carlos i amb jo).
Però la cosa estava tant “pillada pels pèls” que enlloc d’allò del Pisuerga i Valladolid els va quedar que el Llobregat passa per Montblanc i, com que no hi passa, no els hi va sortir la jugada que pretenien. Per a poder “matar dos pájaros de un tiro” cal tenir punteria i , a més, munició!
Salut i Interpretació lliure.

dissabte, 7 de juny de 2014

BREU RESUM DE LA TEMPORADA

Acabada la temporada i recuperada la connexió d’Internet penjo una nota amb un resum del que ha estat la temporada 2013-2014 pel CE. Esparreguera.
 
 
ESTADÍSTICA:
Sumats els punts obtinguts per tots els equips que han disputat competició i dividits pel nombre de partits jugats RESULTA:
-El CE. Esparreguera, com a club, ha sumat 1,447 punts per partit jugat, això és, menys de la meitat dels punts competits.
- El CE. Esparreguera, com a club, hauria obtingut la 8ª. posició en una classificació de clubs, amb una mitjana de 16 equips al grup.
-Només 5 dels 18 equips del club han aconseguit classificar-se entre els 5 primers de llurs respectius grups de competició.
-L’Equip Juvenil ascendirà (segurament) a 1ª. divisió per ser un del 11 millors 2ns. classificats.
-L’Equip Benjamí “A” ha perdut la categoria (abans de finalitzar la primera volta ja estava descendit) i jugarà a 2ª. divisió la propera temporada.
-El Sènior “A” es va anar desfent (com un terrós de sucre dins el cafè calent) durant la segona volta, perdent qualsevol opció de competir per ascendir i quedant en una mediocre 6ª. plaça.
-El Sènior “B” -que encara no he entès amb quin objectiu es va constituir- ha fet el pena tota la temporada. Cuers des de la primera fins a la darrera jornada i anant als partits sense jugadors suficients. No es va presentar al penúltim partit per manca de jugadors.
-3 dels equips inicialment inscrits no han arribat a final de temporada i es van retirar: Femení Juvenil-Cadet, Aleví “C” i Debutant “B” es van quedar pel camí.
OPINIÓ:
El projecte empès per la Junta Directiva en els dos anys que porten de mandat no sembla que doni fruits, ans al contrari. És més, l’aposta pel futbol Sènior està afectant molt negativament al futbol base, abandonat de la mà de Déu. Del futbol femení ni en parlo.
De mentre, pel camí, hem perdut gent de la capacitat i vàlua del Manuel Herrero (ara coordinador de Futbol Femení a l’Abrera AE.) i Carlos Prats (coordinador per a la propera temporada del CFS. Esparreguera -on ja està treballant-). De mi mateix no en parlo perquè estaria lleig i perquè estic suspès com a soci per un “Decreto Gubernativo Sumarial Vengativo y sin Defensa, por “molestoso”, de la Junta Directiva actual.
Els entrenadors encara esperen cobrar les ajudes promeses i que se’ls deuen des de... ni se sap.
Mentre, la Junta Directiva es dedica a posar denúncies sense fonament contra els suposats “promotors” de l’oposició. De fet, la única denúncia que ha prosperat és la de l’antic treballador de manteniment i neteja contra el club, que ens condemna per acomiadament improcedent i reclamació de quantitats degudes (estrany).
Així no és d’estranyar que la sortida de jugadors estigui sent massiva des de fa un parell o tres de setmanes. Equips sencers de jugadors que marxen, Martorell CF., Igualada CF., Manresa CF. i altres clubs de la comarca (i el CFS. Esparreguera) s’estan nodrint amb tots els  jugadors que surten corrents del club, aprofitant la desfeta del Centre, fins al punt que aquest cap de setmana el club ha hagut de suspendre la participació dels Alevins en un torneig a Rubí (on havíem d’anar amb 3 equips) per manca de jugadors.
Amb tot això se’m fa difícil trobar un qualificatiu que defineixi la temporada. Potser sigui “Intensa”, que ho ha estat, penosa però intensa en els 3 àmbits, el social, l’econòmic i l’esportiu.
Dit tot això afegeixo: Malgrat tot i per benefici del club continuo disposat a col·laborar per redreçar la situació i intentar organitzar quelcom digne. Això si, amb certes condicions.
En fi, Salut i esperança (que no hi ha mal que cent anys duri).