Translate

dimecres, 28 de gener de 2015

RETIRAT L’ALEVÍ “A”


Finalment s’ha fet. Era imprescindible per a la bona salut psico-esportiva dels nois d’aquest equip evitar que continués passant el que els venia passant.
Una cosa és aprendre a lluitar front l’adversitat i una altra és traumatitzar-los per humiliació sostinguda.
Així que s’ha fet el que tocava: Retirar l’equip de la competició (aprofitant que no perjudiquem a ningú, cap tercer implicat, més enllà de la molèstia de provocar dates lliures en el grup) i reestructurar els jugadors entre les altres tres plantilles.
Decisió dolorosa, tant dolorosa com encertada. Cap ni una de les anteriors 6 retirades d'equips del Centre que s'han produït aquesta temporada tenia tant de fonament.
Ara cal plantejar-ne exactament el mateix, pels mateixos motius i en les mateixes circumstàncies, amb el Benjamí “A”. Cal preservar els nois.
També s’hauria de fer quelcom d’urgent amb l’Infantil, però no són les mateixes circumstàncies, encara que tocarà aguantar i fer teràpia de grup, molta, marcar petits objectius a mig termini i intentar generar il·lusió interna per intentar crear un grup que resisteixi fins a final de temporada. Queden pocs i el mes de febrer és molt dur.
Finalment reiterar l’oferiment de col·laboració, que no només escriure en sabem. Hi ha un grup de gent (amb molta experiència i molts coneixements) disposats a fer un cop de mà en quant el club ho demani.
I ha de ser ja! La situació no permet demorar-ne un mes. O s’apliquen tractaments de xoc al febrer o el més de març pot ser el més dels comiats.
Dit queda (una vegada més).
Salut i Força Centre -ara més que mai-

dimarts, 27 de gener de 2015

LES VERITATS SUREN


Hi ha més coses que suren, però la veritat es una de les coses que té més tendència a sortir, tossuda, impertinent.
Això és el que ha passat avui al programa “Obrim la finestra” de Ràdio Esparreguera quan el conductor del programa ha entrevistat a Jose Real.
En Jose ha respost com és ell, transparent, clar.
És una entrevista de quasi 20 minuts en la que explica molt. I encara queda, perquè la veritat té tendència a surar...
Tot se sabia, ja vaig dir en una entrada anterior que ningú que hagués estat membre del consell directiu d’en Roman Coll pot al·legar ignorància.
Però ja sabeu, res millor que l’original. Per això us deixo l’enllaç amb la entrevista.
La veritat té tendència a surar.
20 minuts de respostes.
Salut i suro.
 

divendres, 23 de gener de 2015

CARTA DEL PRESIDENT ACCIDENTAL (Més informació)


La pàgina oficial del club torna a estar activa.
Una de les novetats és la carta que el president accidental adreça als socis.
Us deixo un enllaç amb la carta. No té desperdici.

divendres, 16 de gener de 2015

CE. ESPARREGUERA. PART DE LA VERITAT.



Durant els dos darrers anys he estat alertant que les coses s’estaven fent malament al club, a nivell social, esportiu i econòmic.
Tant em vaig significar en la denúncia de la situació creada pel desaparegut president Román Coll -especialment en la més que evident descapitalització del club-, que vaig ser objecte d’intents de descrèdit, de denúncies i de suspensió de la meva condició de soci.
De tot us vaig anar informant puntualment.
Però ja sabeu, “difama, que alguna cosa queda”.
Així que, malgrat tot, sempre podria haver alguna persona que pensés que jo exagerava o que actuava per mania personal contra el president.
La única forma d’objectivar la veracitat de les meves apreciacions és que la informació estigués suportada per terceres persones.
I terceres persones es van afegir, quartes i cinquenes. Que també van ser víctimes de venjança i, en algun cas -com jo- de denúncia.
Però eren discrets, quasi anònims degut al règim de terror instaurat. Quasi tothom callava. Menys un parell o tres (i així ens va anar) que vam resistir fins veure com la veritat -en forma de cru desastre- ha aflorat.
Fins que dijous passat va haver un afegitó important a Ràdio Esparreguera (programa L’Informatiu) quan van entrevistar el president accidental, en Francisco Pastrana (no oblidem que en “Siscu” Pastrana era membre de la junta directiva de Román Coll -i abans de la meva-).
En síntesi el president accidental explicà l’acumulació de deutes amb entrenadors, treballadors del club, despeses no explicables, impagaments a Seguretat Social i Agència Tributària. Una llarga corrua d’irregularitats econòmiques que, potser, haurien de tenir càrrega penal.
Però com que no hi ha res millor que l’original, us deixo un enllaç amb el podcast de la entrevista a la que em refereixo. No és llarga, uns minutets (7') són suficients per entendre què va fer en Román Coll al club.
Parlo del fins ara president, d’en Roman Coll -a qui anomenen “el liquidador”-, però quedi clar que la resta de membres de la seva “junta directiva” no són aliens a la responsabilitat i que no poden al·legar desconeixement (especialment el seu home de confiança, aquell que sap que “ancha es castilla”, el que va desmuntar tota la estructura esportiva i que ha estat l’ ideòleg del desastre), com tampoc ho és el responsable polític d'esports que sembla ser que, avisat per activa i per pasiva, s'ha limitat a mirar-ho de lluny, sense preocupar-se de a on han anat a parar els diners públics. Això sí, amb seients de colors.