Va ser cosa d’un parell de setmanes enrere
quan el directiu responsable de l’àrea d’esports em va proposar, en nom del
president del club, que em fes càrrec del futbol femení del Centre.
El moment no és bo, en quant a la situació de
l’equip femení, i suposarà tot un repte.
Sabut és que mantinc serioses diferències de
filosofia esportiva i que, fins i tot, la meva relació personal amb algun
component de la junta directiva no és la millor.
Però, com m’haureu llegit moltes vegades,
considero que el bé superior del Centre ha d’estar per damunt de qualsevol
circumstància particular i per això, per fer club, perquè soc un pioner convençut
del futbol femení i perquè no em quedaria tranquil sense intentar ajudar a
aquest grup de noies que formen l’equip, entomo el repte d’intentar, primer, aconseguir mantenir-ho i, més endavant, fer crèixer
una estructura de futbol femení en el si del Centre.
Podria haver-me quedat a la grada veient el
que estava per venir, però allò que molta gent no entén i que s’anomena
sentiment de pertinença, juntament amb el compromís amb el projecte des de la
directiva, m’obliguen a posar-me, de nou, en primera línia d’esforç. Encara que
sigui a risc de fracassar, però sense haver abandonat.
Des d’ahir és oficial. Des d’ahir que hi treballo
en dissenyar la estratègia a implementar.
Ho haurem de fer entre tots i totes,
directius, jugadores, pares, mares i jo mateix com a responsable.
Toca unir
esforços.
El meu període sabàtic ha durat 14 mesos, ara a fer
feina. Ens en sortirem!
Salut i Femení.
