“Si
nosotros tenemos la pelota, ellos no pueden marcar” (Johan Cryff).
Dit així, tal com raja, condensa tota la “filosofia futbolera” del
personatge en qüestió, del que no penjo trets biogràfics perquè penso que no
cal, que és prou conegut.
I amb això n’hi ha prou. Després venen, en reguitzell, una colla de tècnics a inflar-nos
el cap amb que si el 4-4-2, que si el 2-3-1-3-1, que si el 2-3-3-2 i mil altres
variables per aconseguir una “ocupació racional del terreny de joc”, al igual
que succeeix amb qüestions tàctiques i estratègiques que acaben per marejar als
jugadors fins al punt que, amb una mica d’esforç, acaben per no saber de què,
ni a què, juguen.
El pitjor del cas és quan això passa en categories de formació /
iniciació a la competició / futbol base, per que els extravien, els desorienten
i perden el nord.
Normalment és més efectiu potenciar allò que se’ls hi dóna bé als/les
jugadors/jugadores i deixar els papanatisme per a més endavant i prendre-se’ls
amb gasosa.
Fixeu-vos si serà cert, que un altre personatge, en Luis Molowny, entrevistat
per un periodista respecte dels èxits a la seva carrera, a una pregunta de l’estil
-Qué les decía Vd. a sus jugadores antes de salir al campo para conseguir
siempre ese gran rendimiento?- diuen que Molowny va respondre -simplemente les digo: Señores, salgan y
jueguen!-
d’en Luis Molowny sí que penjo ressenya biogràfica perquè dubto que els
més joves tinguin referència d’ell.
Luis Molowny Arbelo “El Mangas”, (Santa Cruz de Tenerife, 1925 - Las Palmas de Gran Canaria, 2010) va ser jugador de futbol durant
les dècades de 1940 i 1950 i entrenador durant els anys 60, 70 i 80.
Com entrenador “només” va aconseguir 1 sots-campionat de lliga (amb la UD. Las
Palmas!!!) 3 Campionats de Lliga, 2 Copes d’Espanya i 2 Copes de la UEFA (ara
Europa League) tots aquests darrers títols guanyats amb el
Real Madrid CF., sempre fent d' apagafocs des de la seva habitual tasca de 2n. entrenador de la que només sortia a fer de 1r. entrenador per resoldre crisis.
Salut i Estiu.