SENSE CAP MANIA.

Ahir al capvespre, al camp municipal de futbol, en Juan (persona per la que tinc estimació), segon entrenador del Juvenil amb Sergio Morente, em va fer la següent pregunta:

Por qué le tienes manía al Juvenil?

Això ho va dir, segons em va esclarir, en referència a les notes de la secció “Comentaris al cap de setmana” que penjo en el bloc.

I em va fer pensar. Mania al Juvenil? No, cap ni una, gens, ni una mica. Cóm haig de tenir mania a un equip del Centre que si bé no he parit (el club existeix des de fa molts anys) he acompanyat en la seva infància i adolescència? El que passa és que no m’he explicat amb claredat. Amb la intenció de no fer mal m’he menjat opinió moltes vegades i, és clar, sembla traspuar indisposició vers aquesta plantilla. No, el que soc és crític i com que volia començar el repàs del que ha estat la temporada, aprofitant l’ avinentesa, ho faré per aquest.

Una plantilla que prometia molt i de la que s’esperava una bona temporada, malgrat que d’origen estava una mica descompensada defectius en atac.

Finalment hem quedat a la part baixa de la classificació (d’existir la possibilitat de descens ho haguéssim fet) només per davant de l’ Athletic Club Esparreguera (a 12 punts i un altra dia en parlarem de si la vila dóna per tenir dos clubs, igual que argumentava setmanes enrere respecte del futbol femení) i del Palson-Collbató (format per jugadors d’edat Cadet).

És cert que aquesta plantilla no ha pogut comptar amb tots els efectius de manera continuada i que massa sovint ha estat debilitada respecte del que en principi es preveia, així com també és cert que ha hagut de comptar (com a quasi titulars) amb un parell de jugadors mancats d’experiència. Certament, plantilla debilitada com per no poder optar a competir pel campionat potser, però de cap manera per haver viscut tota la temporada als llocs de cua de la classificació de la última categoria existent. Així que: Què ha passat, perquè aquesta situació?

Aquest grup es començava a caracteritzar per un cert grau d’indolència, d’apatia, de manca de convicció (veure nota al respecte en el següent enllaç:

http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/03/sense-conviccio.html)

Com que al futbol sempre que es donen situacions d’aquest tipus acaba “pillant” l’entrenador, perquè arguments sempre se’n troben (No sap el que fa, els nois no estan al lloc, els té descentrats, no té prou caràcter, etc., etc.), es veia venir el que havia de passar.

I va passar que a manca d’11 jornades el Consell Directiu substitueix l’ Emili per un nou entrenador (tàndem Sergio i Juan, amb una breu transició en la que es va fer càrrec de l’equip en Pedro Pérez).

(veure nota al respecte en el següent enllaç:
http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/03/cronica-dun-cessament-anunciat.html).

De ser aquest el problema s’hauria d’esperar una reacció del grup. Doncs no, no devia ésser aquest el problema (o no l’únic o principal) ja que de l’anàlisi de les dades (totals i extrapolades) es desprèn que després del relleu d’entrenador s’han obtingut pitjors resultats relatius (s’hauria de valorar contra quins equips s’ha jugat, grau de dificultat i altres variables) (veure taula comparativa).

                                       Partits Disputats       Victòries          Empats            Derrotes            Punts

Entrenador 1 Totals                 18                          6                       0                       12                   18

Entrenador 2 Totals                 10                          1                       1                         8                     4

Entrenador 1

Extrapolat a 10 Partits             10                          3                       0                         7                     9

Entrenador 2

Extrapolat a 18 Partits             18                          2                        2                      14                     8

De manera que toca començar a mirar-nos el melic, a fer un exercici de responsabilitat de les pròpies accions i actituds per descobrir que, potser, alguna responsabilitat tenen els jugadors en la situació. I la tenen segur, no hi ha dubte perquè aquest grup té jugadors amb qualitat suficient per ser un equip de part alta de la taula i així ho he manifestat (veure nota al respecte en el següent enllaç:
http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/04/cap-de-setmana-partits-amb-plus.html)
Això si, per rendir a un nivell competitiu correcte, com el que apuntem, de part alta o d’ascens, cal afegir al futbol els valors complementaris.

Valors com ara:

Sacrifici (per no anar a la disco la nit abans d’un partit).

Compromís (amb la competició i amb el club)

Generositat (amb els companys amb menys habilitats)
Solidaritat (en el treball col•lectiu)

Convicció (en les pròpies competències)

Companyonia (és més difícil guanyar a 11 amics que no pas a 11 futbolistes)

Orgull (de la pròpia identitat)

Sentiment de Pertinença (al grup, al club, als colors.)

I tot això aplicat amb seny i rauxa, amb cervell i cor.

Si ho fan, quan afegeixin les dosis necessàries dels valors comentats, la qualitat individual i el futbol col•lectiu brollaran,  seran un EQUIP amb majúscules, no només un grup (fragmentat i que necessita cercar culpables per endossar-los-hi la responsabilitat de tot allò que no hagi funcionat) i podran competir amb solvència.

Aquests valors s’aprenen i s’han de mantenir treballant-los amb constància, com la preparació física i la tècnica.

Estic disposat a ajudar (i amb aquesta nota he començat a fer-ho), treballant amb el grup (si m’hi volen...).
Perquè no els hi tinc mania, perquè són del meu club, perquè han de ser la culminació del treball piramidal, el futur sènior de la casa i perquè han de saber passar de "voler" a "poder".

Salut i Perdoneu la pallissa.