Res de nou, res d' imprevisible.
En la nota penjada el passat 30 de juliol ja apuntàvem la possibilitat (quasi realitat) que de produir-se la diàspora de jugadors anunciada, aquests acabessin incorporats a la disciplina de l’ Athletic Club.
Doncs bé, el passat dimecres 1 d’agost l’ Athletic Club va oficialitzar les incorporacions mitjançant una nota penjada al seu facebook, anticipant-se a la comunicació oficial del Centre d’ Esports en unes quantes hores.
Com veureu també han incorporat en Manolo Montero com a “scouting y agente externo”.
A això em referia quan en la nota d’ahir parlava de que “Només calia haver fet un sociograma bàsic del funcionament relacional d’aquest vestidor per a saber que els moviments tel•lúrics i les aliances internes donarien aquest resultat”. I aquesta vegada no s’ha tractat de tenir una “bola de vidre” sinó del coneixement empíric del funcionament d’aquest grup, de fet al Centre hem patit/gaudit aquest fenomen de “cohesió dirigida”, de lideratges informals, en més d’una ocasió.
Se suposa que ara hauria de felicitar l’ Athletic Club però no ho faré. No ho faré perquè jo sóc del Centre d’Esports i no pas de l’ Athletic Club; evidentment no els hi desitjaré cap mal, però no els felicitaré i la gent de l’ Athletic Club ho entendrà.
El que no sé es si s'hauria de felicitar a algú del Centre d' Esports. Si el que es pretenia era renovar l’equip no hi ha dubte que ho ha aconseguit. Certament l’equip quedarà molt renovat, el procediment per a aconseguir-ho podrà ser discutible (o no) però que s'ha aconseguit és indiscutible.
Salut i Per l’agost cares noves.
3 comentaris:
Que equivocados estais!
" Cohesió dirigida "???
Lideratges informals???
A ver si se entiende de una vez que nos hemos marchado de un club que echa a jugadores de toda la vida para traer gente de fuera con la misma edad o más y cobrando.
Cada uno de nosotros estamos dirigido pon nuestro própio sentido común, y a más de uno le iría bien una buena dosis...
Estoy alucinando con tantas tonterias, este grupo ha permanecido unido siempre, no hace falta que te recuerde que cuando el equipo descendio las dos veces, siempre hablamos de continuar si seguiamos todos, y lo hicimos incluso pudiendo ir a jugar a otros equipos de mayor categoria... pero no, seguimos luchando para intentar devolver al equipo donde se merece, pero no lo conseguimos, si todo esto es por no haberlo conseguido, y su idea era renovar todo el equipo, lo han conseguido y sabian que lo harian, pero las formas creo que son DESPRECIABLES, creo que tanto a los que han echado directamente como a los que nos han echado indirectamente, TODOS, nos mereciamos otro trato.
Por otra parte, estoy seguro de que Sergio Morente como gran entrenador y coordinador de grupos conseguira formar un gran equipo.
Comentari als Comentaris
De la lectura dels comentaris que heu anat fent a les diferents notes que he anat penjat sobre les baixes del sènior, haig de dir:
Es detecta molta desil•lusió, no, millor dir decepció per la forma en la que s’ha prescindit de determinats jugadors, pel fet que no es reconegués la implicació de tots com a grup en els darrers anys, per la possibilitat que en temporades següents siguin altres companys els que puguin ser “retirats” de l’equip i perquè per substituir als jugadors “prescindits” s’hagi “contractat” jugadors de més edat que els que s’han quedat sense fitxa per decisió del club (dic “contractat” perquè de ser cert que algú ve cobrant -jo no ho tinc contrastat, però ho preguntaré- el verb correcte es “contractar” i no pas “fitxar”).
Si heu llegit amb deteniment i sense acalorament els escrits que he penjat (reconec que és difícil donades les circumstàncies que visqueu) veureu que vaig en la mateixa línia dels vostres comentaris.
En definitiva no m’ha agradat gens com ha anat tot (i així ho he manifestat en escrits anteriors); el que no sé es si s’ha tractat d’un accident de la junta directiva, en el sentit de no haver mesurat prou bé el que podia passar (d’aquí que hagi parlat de dinàmiques de grup i sociogrames), o si s’ha tractat d’una actuació estratègica que tingués com a finalitat provocar una renovació massiva mitjançant un sacseig al vestidor, d’una maniobra de tipus maquiavèl•lic en definitiva (per això dic que no sé si s’ha de felicitar a algú de la junta directiva o no, tot depèn del fi que s’haguessin proposat i dels mitjans emprats per a aconseguir-ho).
I això només ho sabrem si ens ho volen explicar (els jugadors poden opinar una cosa, els hi pot semblar o poden teoritzar, fer hipòtesi, però la veritat només la saben els qui han executat l’acció).
La qüestió és que s’ha trencat, és un abans i un desprès; hagi estat per error en la forma o per estratègia (encara que no tenen la mateixa reprovació una que l’altra) es tracta d’una situació sense marxa enrere.
I seguim sense ser capaços, entre tots, de generar sentiments de pertinença de club, de no generar mals rotllos en els finals de trajecte i amb les persones que surten del club.
Normalment no publico els comentaris anònims, però aquesta és una d’aquelles vegades en que penso que ho havia de fer, això si, encoratjo a tots els que us vulgueu expressar que ho feu posant el nom, com ho faig jo, que ningú s’ha de menjar a ningú.
Amb correcció tot s’ha de poder dir.
Salut i opinió.
Alfons Puche. Administrador del bloc.
Publica un comentari a l'entrada