Val a dir que no es tenen en compte els mateixos criteris en cada cas, sí els genèrics, però no pas els particulars.
Aquesta forma de procedir (absolutament igual en tots els clubs i escoles del país) sempre genera alguna angoixa. No us preocupeu ja que:
A. Els nois i noies fan amistat amb molta facilitat i s’adapten ràpidament al canvi.
B. La distribució en grups més reduïts augmentarà el temps de joc de tots i totes durant la temporada, cosa que elevarà el ritme d’aprenentatge i el nivell qualitatiu individual i de grup.
C. Els nois i noies allò que en realitat volen és jugar. Així quan comprovin que amb la nova distribució disposen de més minuts, que juguen tres quarts en cada partit i no pas un, no voldran sentir a parlar de res més, no en tindran cap dubte.
D’Altra banda penseu que durant la temporada es produiran més moviments, algun jugador/a presentarà una evolució que pot fer recomanable fer-lo/la pujar de nivell (més exigència) o al revés, algú altre pot necessitar que li rebaixin el nivell d’exigència per disposar encara de més minuts, com a conseqüència, per exemple, de lesió de llarga durada o per acomodació al nivell (penseu que de vegades alguns es conformen amb fer lo justet perquè amb això ja en tenen prou i se’ls ha de fer que espavilin).
Un exemple radical d’això que us expliquem pot ser el cas d’un parell de noies a les que per agilitar la seva progressió i nivell competitiu se les ha enquadrat amb els nois de la seva edat enlloc de tenir-les en un equip femení pur en el que disposarien de menys minuts en ser les més petites de la colla.
Finalment, un altre argument (aquest de caràcter econòmic). Que aquestes decisions (Benjamí C i Aleví D) es basen exclusivament en criteris tècnics esportius i no pas de rendiment econòmic, queda clar al considerar que l’augment de plantilles suposa incrementar les despeses, mentre que es manté la mateixa quantitat d’ingressos, ja que el que pretenem és tenir plantilles de 11/13 jugadors i no pas de 14/16 per tal de poder assolir els objectius que us hem explicat en aquest article.
Així que mantinguem la calma, encoratgem la canalla i il·luminem les vessants positives en lloc de fixar-nos més del compte en allò que ens a sembla dificultós.
I amb els nois i noies que comencen a fer d’ajudants i d’entrenadors, sigueu també pacients i comprensius. En un no res s’hauran fet amb les regnes de la situació, hauran assumit el seu nou rol i dominaran les dinàmiques d’entrenament i direcció de grups. Penseu que son gent jove, amb títol de monitor, però lògicament mancats d’experiència. Però l’agafaran, el Coordinador del club, els Directius delegats de futbol base i el Vicepresident de l’àrea esportiva se’n cuiden i els supervisen. Tot girarà com cal, el temps ha de passar per a tothom.
Salut i progressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada