Pía Almoina

Doncs si.

Dilluns passat el Regidor d’ Urbanisme va estar en directe a Ràdio Esparreguera (això si, per telèfon) per respondre a les preguntes d’en Luis Miquel Rebollo a el “Ventall Esportiu”.

Temàtica?

Les obres de (millora (?)) dels vestidors (només 3 vestidors, no ens passéssim) del camp municipal de futbol.

Resultat de la entrevista: Conciliador, evasiu, improvisador i inventor (de respostes sobre allò que no sap perquè ni s'ha molestat en preguntar).

Mira Regidor, no necessitem que ens diguin allò tant carrincló de “gràcies a aquesta gent que s’esforça de manera altruista...”, no, mira ves, el que volem és veure als nostres mandats fer un exercici d’eficàcia.

Ens agradaria haver-te sentit dir que estaves al corrent i que les decisions les has pres tu encara que no ens haguessin agradat. Però, més del mateix: “Això no ho porto jo..., segons em diuen..., crec que...”. Si en lloc de ser polític fossis músic, tocaries d’oïda.

Escolta’ns!:

NO, NO estan fent els vestidors d’un en un. En tenim dos d’ inutilitzats.

NO, NO son uns quans nens que hauran de fer l’esforç de dutxar-se a casa, son més de 300 nois i noies que pateixen la vostra indiferència.

NO, NO es veritat que s’inverteixi la mateixa quantitat prevista inicialment. És més, t’ho explico per si has oblidat la manera en que la teva regidoria va licitar el projecte. EL PROJECTE, només un: Piscina coberta, Pavelló i Camp de Futbol, per aquest ordre, tot al mateix plec.

I SI, SI que s’han gastat més del que preveien en la coberta del Pavelló i SI, SI, que s’ha reduït la inversió al municipal. Si vols en parlem a Ràdio, en directe i davant d’altres persones. Tot just disposaran de 35.000 €. Això no és poc, és poquíssim i lo més fotut no és això, lo més fotut és que ens “ho concediu graciosament”, com qui dona una almoina al temps que arronsa el nas (Què es deuen haver pensat aquests plebeus!).

En l’article del mes de juny en el que explicàvem les promeses que ens havia fet l’Alcaldessa, en lloc de l’habitual escut del club vàrem posar un Snoopy estès damunt la teulada de la seva caseta (per allò de “t’ho juro per snoopy" que és el que ens a semblava que seria el que pasaria i que és allò que ha passat). Doncs bé, la teva entrevista ens ha inspirat per posar el d’avui i es que estem vivint una situació entre Pinotxo i ET.

Salut i ja ens ho farem nosaltres sols.