No en tenia ni idea, ho juro. Ni tant sols la meva filla (jugadora del Femení Sènior) havia comés cap indiscreció.
Però ahir a la tarda quan vaig arribar al municipal (fins a darrera hora no vaig saber si tindria temps de passar-m’hi després de la feina) en Manuel Herrero (entrenador i ànima “qüasi mater” del futbol femení a Esparreguera -juntament amb mi, està bé dir-ho-) em va demanar que baixés al camp mentre que les noies feien el darrer entrenament de la temporada.
Una vegada a la gespa si que em vaig adonar que quelcom anava a passar (quan de sobte totes es van posar fent una rotllana de la que en Manuel i jo érem el centre) i va passar.
Aquell grup va tenir el detall de donar-me una samarreta del club signada per jugadores, entrenador i ajudant (Jandro) com a mostra d’agraïment pels anys dedicats al club i al futbol femení en concret.
Una de les noies va cridar: Que digui una paraula! i així va ser: Una, només una paraula em va sortir “gràcies!” perquè la emoció d’aquell petit homenatge, improvisat però sentit, em va mantenir quasi mut, amb un petit nus a la gola.
Després d’una abraçada amb Manuel i una encaixada amb en Jandro ja vaig poder dir algunes coses més a les noies.
De tot el que els hi vaig dir (poc, tot sigui dit) voldria que una els hi quedés enregistrada al cervell com una consigna: “Noies: Que no us treguin la il•lusió. No us la deixeu treure la il•lusió, que és la força que tot ho mou”.
Reconeixements amb estimació, com aquest d’ahir, fan que tots els esforços, treballs i penúries passades en la direcció del club, prenguin sentit de cop i volta (bé, ja ho sabia jo això del sentit, però ho fa evident).
Salut i compteu amb mi (for ever)
3 comentaris:
Felicitació a les noies pel seu reconeixament a la teva feina. Alfons, hem passat moltes hores junts parlant del Centre d'Esports, sé de la teva il·lusió, de les teves ganes, de tot l'esforç que has fet per fer més gran el nostre club. Detalls com aquest també ens fan feliços a aquells que et coneixem, t'ho mereixes. Gabriel
demasiada dedicación al futbol femenino y muy poca al demas futbol , asi ha ido que los jugadores buenos en vez de quedarse en casa se van a clubes de fuera ,solo ha estado bien trabajado el futbol femenino ,lo demas nada , el primer equipo ha pasado de estar en 1a regional a 4º catalana..menudo trabajo!
Vull respondre aquest comentari anònim: Es nota massa que no tens ni idea de res. Al futbol femení se li ha dedicat exactament el mateix que a la resta de futbol base (a les petites), perquè a les grans el que es va fer va ser facilitar que poguessin jugar, res més que això, un entrenador que es va partir el pit per elles sense cobrar un euro. En quant al futbol Sènior masculí et podria fer una llista de tots els jugadors d’Esparreguera que podrien ajudar a fer gran el club del seu poble però s’estimen més anar a qualsevol altre lloc per diners (això a la guerra se’n diu mercenari). Així que encara gràcies al grup de jugadors que han volgut estar al club de casa seva. I per acabar: Si algun dia decideixes posar-te nom, sortir de l’anonimat en un exercici de valentia, estic disposat a tractar el tema i donar-te tot luxe de detalls allà on vulguis (cauries de cul sabent quant ha costat cada any el Sènior masculí). Salutacions covard. Per cert, desconegut ignorant, de Cadets en avall 1 equip en l’antiga primera divisió en cadascuna de les categories i en alevins 1 equip a l’antiga preferent. Abans d’opinar cal fer una mica d’informació. Alfons Puche.
Publica un comentari a l'entrada