Aquest cap de setmana, l’he dedicat a la lectura. Una de les coses que he llegit, amb deteniment, ha estat l’entrevista publicada a la pàgina oficial del club que en Txema Galán li fa a l’actual president, en Román Coll.
Estant bàsicament d’acord amb tot el que manifesta el president no em puc estar de dissentir, des de la simpatia, del que manifesta a la darrera pregunta de l’entrevista quan, fent una reflexió diu: “... l’origen d’aquesta bona massa de jugadors no és de fa quatre, ni sis, ni vuit anys, és de fa molt de temps; per això demano a tothom respecte per aquesta institució, i aquells que se la fan seva s’equivoquen, ja que el CE. Esparreguera, com fa vint, quaranta o vuitanta anys és dels aficionats, jugadors, socis i veïns de la vila d’Esparreguera, i que tots junts som els que hem de treballar per a que cada dia puguem tenir més èxits esportius”.
Té raó en Román quan diu que el club és dels socis; però d’aquests i prou. Jugadors, aficionats i veïns pot ser que puguin col•laborar, però la pertinença del club ho és respecte dels socis.
I per això discrepo, en concret quan diu “aquells que se la fan seva (la institució) s’equivoquen” perquè és precisament del que m’he queixat durant molt temps, de la manca d’implicació amb “el club”, així dit, en sentit ample, transversal, en referència a una entitat a la que es pertany i en la que es participa.
I no, no és dolent que hi hagi gent que se la faci seva la entitat; tant de bo tinguéssim molts socis que se la fessin seva i que participessin en tot, en el dia a dia, en els grans esdeveniments, en la representativitat de la massa social, com he dit, en tot.
Massa gent ha passat durant anys pel club sense arrelar. Massa gent que només ha tingut com a nexe d’unió amb el club que el seu fill/filla jugués una o més temporades al CE. Esparreguera, sense sentiment de pertinença i sense implicació.
Jo ho crec que és bo que hi hagi gent que se’l vulgui fer seu el club i que treballi per millorar-lo, de vegades (les més) des de l’acord i la coincidència, d’altres vegades des de la discrepància i, per què no, des de la oposició si cal (que, ara per ara, no és el cas).
Sempre ho he dit que és bo que hi hagi diversitat d’opinions, fins i tot en les estratègies de club, el fa viu, demostra salut.
Sempre és millor que siguin els socis que se’l facin seu el club, perquè això és funcionament democràtic i perquè han de ser els socis, en l’exercici de la seva sobirania, els qui decideixen en assemblea què i com volen que sigui el seu club i en qui deleguen la gestió ordinària.
Encara que molesti la discrepància, que jo també en vaig tenir (que no pas la crítica sistemàtica, que és una altra cosa), se l’ha d’integrar en el funcionament general del club i saber canalitzar-la per aprofitar les sinèrgies.Estant bàsicament d’acord amb tot el que manifesta el president no em puc estar de dissentir, des de la simpatia, del que manifesta a la darrera pregunta de l’entrevista quan, fent una reflexió diu: “... l’origen d’aquesta bona massa de jugadors no és de fa quatre, ni sis, ni vuit anys, és de fa molt de temps; per això demano a tothom respecte per aquesta institució, i aquells que se la fan seva s’equivoquen, ja que el CE. Esparreguera, com fa vint, quaranta o vuitanta anys és dels aficionats, jugadors, socis i veïns de la vila d’Esparreguera, i que tots junts som els que hem de treballar per a que cada dia puguem tenir més èxits esportius”.
Té raó en Román quan diu que el club és dels socis; però d’aquests i prou. Jugadors, aficionats i veïns pot ser que puguin col•laborar, però la pertinença del club ho és respecte dels socis.
I per això discrepo, en concret quan diu “aquells que se la fan seva (la institució) s’equivoquen” perquè és precisament del que m’he queixat durant molt temps, de la manca d’implicació amb “el club”, així dit, en sentit ample, transversal, en referència a una entitat a la que es pertany i en la que es participa.
I no, no és dolent que hi hagi gent que se la faci seva la entitat; tant de bo tinguéssim molts socis que se la fessin seva i que participessin en tot, en el dia a dia, en els grans esdeveniments, en la representativitat de la massa social, com he dit, en tot.
Massa gent ha passat durant anys pel club sense arrelar. Massa gent que només ha tingut com a nexe d’unió amb el club que el seu fill/filla jugués una o més temporades al CE. Esparreguera, sense sentiment de pertinença i sense implicació.
Jo ho crec que és bo que hi hagi gent que se’l vulgui fer seu el club i que treballi per millorar-lo, de vegades (les més) des de l’acord i la coincidència, d’altres vegades des de la discrepància i, per què no, des de la oposició si cal (que, ara per ara, no és el cas).
Sempre ho he dit que és bo que hi hagi diversitat d’opinions, fins i tot en les estratègies de club, el fa viu, demostra salut.
Sempre és millor que siguin els socis que se’l facin seu el club, perquè això és funcionament democràtic i perquè han de ser els socis, en l’exercici de la seva sobirania, els qui decideixen en assemblea què i com volen que sigui el seu club i en qui deleguen la gestió ordinària.
Salut i Pertinença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada