Cada any en arribar aquesta època (una mica abans potser) comencen les romeries per veure de trobar una alternativa al Centre d’Esports. Uns per expectatives esportives, altres perquè estan descontents (no es pot evitar, és impossible fer content a tothom) i altres assetjats per allò que tradicionalment anomeno “voltors” que entabanen els nostres nois i noies amb falses promeses de “el dorado”, sense cap altre motiu que el seu propi benefici (per continuar medrant en altres clubs del Baix Llobregat perquè aquí se’ls va marcar el territori).
I, per arrodonir-ho, aquest any s’ha afegit l’ oferta de l’ Athletic Club.
Si la qüestió és que el vostre noi / la vostra noia ha d’anar a millorar substancialment el nivell de competició (i per substancial entenc més d’una categoria) no hi ha cap dubte; s’ha de provar.
Ara bé, no us deixeu convèncer en altres casos. En la majoria dels supòsits en que algú ho promet de tot (titularitats, exempcions de quotes i d'altres) se’n desentendrà tant d’hora es torcin les coses i d’allò promès res de res, que la memòria flaqueja tant d’hora com signeu la fitxa.
On millor pot estar el/la jugador/a fins a la edat de juvenils és en l’equip del seu poble, amb els seus companys, on anirà progressant i on jugarà, comunament, més que en clubs d’ “alt estànding”. Pregunteu, que alguns us poden orientar per haver viscut aquesta experiència.
Aquí us tractaran com el que sou, gent de la casa i està clar que el nivell del futbol base del Centre és notable. Més a més aquest any el club estructura la base amb dos nous coordinadors, un pel futbol-11 i un altre pel futbol-7, dependents del coordinador general.
Una estructura forta, com la del Centre, suposa despeses i provoca que les quotes anuals siguin del preu que són. I no hi ha una altra; per això la mitjana de quotes en els clubs de referència de la comarca (i de la província) són similars a les nostres. Però és el que hi ha, mantenir un nivell qualitatiu alt té un cost, entrenadors titulats, coordinació per nivells, entrenador específic per a porters, equipament esportiu, fisioterapeuta, etc., acumulen despeses. Hi ha altres alternatives més econòmiques? potser que si, però ja sabeu que diu aquell anunci “hi ha de més barats però són una altra cosa”.
La qüestió és saber on volem que estiguin els nostres nois i noies, qui els educarà esportivament i com els tractaran.
Ara sembla que hi haurà una altra oferta a la vila que se’ns presenta en la publicitat com “preus molt econòmics. Des de 300 € per temporada tot inclòs”. Igual que una oferta de qualsevol basar xinès i, sense voler menystenir ningú, ja sabem quina és la qualitat mitjana d’aquest tipus de comerç.
Insisteixo, llevat d’alguns supòsits de millora esportiva notable, cal valorar les qüestions de fons que, al final, són les importants, més enllà de 10 € al mes, amunt o avall, o de promeses escrites en blocs de glaç.
I, per arrodonir-ho, aquest any s’ha afegit l’ oferta de l’ Athletic Club.
Si la qüestió és que el vostre noi / la vostra noia ha d’anar a millorar substancialment el nivell de competició (i per substancial entenc més d’una categoria) no hi ha cap dubte; s’ha de provar.
Ara bé, no us deixeu convèncer en altres casos. En la majoria dels supòsits en que algú ho promet de tot (titularitats, exempcions de quotes i d'altres) se’n desentendrà tant d’hora es torcin les coses i d’allò promès res de res, que la memòria flaqueja tant d’hora com signeu la fitxa.
On millor pot estar el/la jugador/a fins a la edat de juvenils és en l’equip del seu poble, amb els seus companys, on anirà progressant i on jugarà, comunament, més que en clubs d’ “alt estànding”. Pregunteu, que alguns us poden orientar per haver viscut aquesta experiència.
Aquí us tractaran com el que sou, gent de la casa i està clar que el nivell del futbol base del Centre és notable. Més a més aquest any el club estructura la base amb dos nous coordinadors, un pel futbol-11 i un altre pel futbol-7, dependents del coordinador general.
Una estructura forta, com la del Centre, suposa despeses i provoca que les quotes anuals siguin del preu que són. I no hi ha una altra; per això la mitjana de quotes en els clubs de referència de la comarca (i de la província) són similars a les nostres. Però és el que hi ha, mantenir un nivell qualitatiu alt té un cost, entrenadors titulats, coordinació per nivells, entrenador específic per a porters, equipament esportiu, fisioterapeuta, etc., acumulen despeses. Hi ha altres alternatives més econòmiques? potser que si, però ja sabeu que diu aquell anunci “hi ha de més barats però són una altra cosa”.
La qüestió és saber on volem que estiguin els nostres nois i noies, qui els educarà esportivament i com els tractaran.
Ara sembla que hi haurà una altra oferta a la vila que se’ns presenta en la publicitat com “preus molt econòmics. Des de 300 € per temporada tot inclòs”. Igual que una oferta de qualsevol basar xinès i, sense voler menystenir ningú, ja sabem quina és la qualitat mitjana d’aquest tipus de comerç.
Insisteixo, llevat d’alguns supòsits de millora esportiva notable, cal valorar les qüestions de fons que, al final, són les importants, més enllà de 10 € al mes, amunt o avall, o de promeses escrites en blocs de glaç.
El Centre ho treu prou acreditat, treball, qualitat, projecte i estructura.
Si m'ho permeteu, un consell: Els experiments, amb sifó.
Que no s’enfadi ningú, és el que penso.
Salut i valoració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada