Aquest dissabte passat vaig voler prestar atenció al partit que jugava a casa el Benjamí “B” contra el Sta. Coloma de Cervelló “B”. Va ser a les 11:00 hores.
El Sta. Coloma de Cervelló “B” va líder de grup amb, ara, 15 punts, 8 més que nosaltres que en sumem 7. Tant de número el poso per poder dir que en cap moment es va percebre en el camp aquesta diferència i que els nostres van tenir contra les cordes al líder.
Penso que els
nostres, una vegada ens vam recuperar de l’ensurt de trobar-nos perdent 0-2 al
minut 7, van posar més joc que el Sta. Coloma de Cervelló i que la victòria dels
forasters no es va fonamentar en una superioritat qualitativa o en la sort. Ni
tant sols va ser perquè vam jugar partits en dues línies sense interconnexió i
descompensades (moltes vegades només teníem dos defensors en línia mentre que
els altres 4 feien la guerra pel seu compte en atac).
Doncs llavors?
Doncs vam ser menys equip, o ells ho van ser més.
Aquest Benjamí “B”,
pel que els he vist, té un bon nivell tècnic, poden conduir bé la pilota (de
vegades massa, com explicaré) i disposa de poder ofensiu, així com una defensa
solvent.
Però no s’associen
entre ells. Una vegada i una altra un jugador nostre rebia la pilota i es
capficava en conduir-la de cara a porteria sortejant rivals, una, dues, tres
vegades, fins acabar per perdre la oportunitat, l’angle de xut o, fins i tot,
la pilota.
Només que s’haguessin
associat una miqueta en atac hauríem posat en força problemes a la defensa
rival, que va agrair molt que ens proposéssim jugar individualment enlloc de
fer-ho en conjunt. Tot plegat una mena de reflex del que és la seva entrenadora
com a jugadora.
Així que va ser un
bon partit dels nostres, però “interruptus” per la manca de jocs de conjunt.
Crec que aquest grup té marge de millora i que pot arribar a un alt nivell, això
si, sempre que aconsegueixen passar de ser un grup a ser un equip.
Des de la banqueta s’ha de fer, des de la banqueta s’ha de forçar l’aspecte formatiu, encara que signifiqui perdre un punt de competitivitat. I no ha d’importar perdre temporalment la competitivitat perquè el que hem d’aconseguir és formar un equip, que és el que ens farà evolucionar, “progressar adequadament”.
Perdre-la, especialment, quan la competitivitat, les ànsies per guanyar per damunt de tot, provoca que dos jugadors romanguessin massa temps a la banqueta (una era la Iris, que em sembla una futbolista fenomenal).
En definitiva: passar del “jo” al “nosaltres”, del “agafo la pilota i jugo només jo” al “agafo la pilota i la passo per a jugar entre tots”. Perquè això és formació i si no ho inculquem ara se’ns farà massa tard i involucionaran.
Des de la banqueta s’ha de fer, des de la banqueta s’ha de forçar l’aspecte formatiu, encara que signifiqui perdre un punt de competitivitat. I no ha d’importar perdre temporalment la competitivitat perquè el que hem d’aconseguir és formar un equip, que és el que ens farà evolucionar, “progressar adequadament”.
Perdre-la, especialment, quan la competitivitat, les ànsies per guanyar per damunt de tot, provoca que dos jugadors romanguessin massa temps a la banqueta (una era la Iris, que em sembla una futbolista fenomenal).
En definitiva: passar del “jo” al “nosaltres”, del “agafo la pilota i jugo només jo” al “agafo la pilota i la passo per a jugar entre tots”. Perquè això és formació i si no ho inculquem ara se’ns farà massa tard i involucionaran.
Al final 3-4, vam perdre... una oportunitat per entendre que un equip és conjunt.
El futbol és un joc
de conjunt, encara que massa sovint s’hagi de recordar.
Salut i Equip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada