
Tant em vaig
significar en la denúncia de la situació creada pel desaparegut president Román
Coll -especialment en la més que evident descapitalització del club-, que vaig
ser objecte d’intents de descrèdit, de denúncies i de suspensió de la meva
condició de soci.
De tot us vaig
anar informant puntualment.
Però ja
sabeu, “difama, que alguna cosa queda”.
Així que, malgrat tot, sempre podria haver alguna persona que pensés que jo exagerava o que actuava per mania personal contra el president.
Així que, malgrat tot, sempre podria haver alguna persona que pensés que jo exagerava o que actuava per mania personal contra el president.
La única forma
d’objectivar la veracitat de les meves apreciacions és que la informació
estigués suportada per terceres persones.
I terceres
persones es van afegir, quartes i cinquenes. Que també van ser víctimes de
venjança i, en algun cas -com jo- de denúncia.
Però eren discrets,
quasi anònims degut al règim de terror instaurat. Quasi tothom callava. Menys un parell o tres (i així ens va anar) que vam resistir fins veure com la veritat -en forma de cru desastre- ha aflorat.
Fins que dijous
passat va haver un afegitó important a Ràdio Esparreguera (programa
L’Informatiu) quan van entrevistar el president accidental, en Francisco
Pastrana (no oblidem que en “Siscu” Pastrana era membre de la junta directiva
de Román Coll -i abans de la meva-).
En síntesi el
president accidental explicà l’acumulació de deutes amb entrenadors,
treballadors del club, despeses no explicables, impagaments a Seguretat Social
i Agència Tributària. Una llarga corrua d’irregularitats econòmiques que,
potser, haurien de tenir càrrega penal.
Però com que no
hi ha res millor que l’original, us deixo un enllaç amb el podcast de la
entrevista a la que em refereixo. No és llarga, uns minutets (7') són suficients per
entendre què va fer en Román Coll al club.
Parlo del fins ara president, d’en Roman Coll -a qui anomenen “el liquidador”-,
però quedi clar que la resta de membres de la seva “junta directiva” no són
aliens a la responsabilitat i que no poden al·legar desconeixement
(especialment el seu home de confiança, aquell que sap que “ancha es castilla”,
el que va desmuntar tota la estructura esportiva i que ha estat l’ ideòleg del
desastre), com tampoc ho és el responsable polític d'esports que sembla ser que, avisat per activa i per pasiva, s'ha limitat a mirar-ho de lluny, sense preocupar-se de a on han anat a parar els diners públics. Això sí, amb seients de colors.
Escolteu-la,
val la pena.
Salut i punt final.
https://drive.google.com/file/d/0B7khE9f1n689Y05hS0N0SkF5ZWM/view?usp=sharing
Salut i punt final.
https://drive.google.com/file/d/0B7khE9f1n689Y05hS0N0SkF5ZWM/view?usp=sharing
2 comentaris:
Nadie puede decir que no sabia lo que pasaba, en Enero de 2014, antes de que me invitaran a salir del club, me reuni con el Regidor d'Esports, concretamente en el Bar Aficion, le expuse el problema y le comente que algo no funcionaba que se debia mucho dinero a los entrenadores, hable por telefono con otro miembro de la junta y acudi a la tienda de otro a explicarle que algo no iba bien, nadie me hizo caso solo el antiguo Ex-Presidente Sr. Alfons Puche, tambien es cierto que un par de entrenadores y yo y algun padre del cadete estuvimos hablando con el ahora presidente y le intentamos abrir los ojos pero hizo caso omiso. Despues de yo no estar en el club, creo que en mayo el ahora Presidente y otro miembro de la junta se reunieron con digamosle un representante de los entrenadores y le dio un listado con todo lo que se les adeudaba a cada uno de los entrenadores. Quiero decir que todo el mundo sabia que algo no funcionaba, esto no viene de septiembre, NADIE y quiero decir NADIE, puede decir que no lo sabia, o es que pensabamos que poniendo asientos se arreglaba todo.
Supongo que "despeses no explicables" son los sueldos de los jugadores del senior, no?
Y mientras tanto un montón de niños sin poder jugar habiendo pagado sus cuotas... Vergonzoso!
Si querían hacer algo grande para el centenario lo han conseguido...
Publica un comentari a l'entrada