La edat els diferencia molt, uns no son majors de 13 anys i els altres no son menors de 17, però aquesta setmana el futbol ha estat cruel per a tots dos com si fossin un de sol.Infantil i Sènior han patit dues derrotes d’aquelles que et fan pensar en “que he fet per a merèixer això”. Dos equips que lluiten per a salvar la categoria, que s’esforcen en millorar setmana a setmana i que, per fi, aquesta setmana semblava que obtindrien resultat positiu. Semblava... i només va ser això, en tots dos casos en els minuts finals dels respectius partits, se’ns va escapar l’empat (a zero gols el Sènior i a tres gols l’Infantil). No hagués estat un gran botí la puntuació obtinguda per un empat però hagués servit de mínima recompensa als esforços que venent fent i que continuaran fent, tota aquesta colla de jugadors. No toca ara cap discurs de motivació, tots ho saben com estem, què es pot fer i quin és el marge de maniobra, així que només direm el que ens a surt de l’ànima:
Nois! Gràcies per intentar-ho fins al final, mercès pel vostre esforç.
Salut i Orgull esportiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada