Era insostenible. Ahir no va venir a entreno. No m’estranya.
El fet és que una pressió injusta sostinguda en el temps
acaba fent petar a quasi tothom (alguns tenim l’ànima de roca) i Rubén no és aliè.
El que no sap quasi ningú és que Rubén ha fet un exercici de
responsabilitat envers el club i l’equip.
M’ho va comentar Rubén en acabar el darrer partit, d’aquesta
manera no podia treballar i el que és pitjor, com que la pressió era perquè si,
perquè els que havien decidit fer-lo plegar no li havien de donar treva, es
criticaria tot; absolutament tot, per si blanc o per si negre, per si alt o per
si baix. De manera que li havien bloquejat la capacitat de decidir. Decidís com
decidís, fes el que fes, seria igual, anaven a per ell i la estratègia estava
clara. Rubén sabia que el pitjor per l’equip (en posicions molt compromeses per
a la permanència), molt per damunt que un canvi d’entrenador en aquests moments, era
tenir un entrenador sense capacitat de decisió. Per això, per no perjudicar l’equip
(i també, si, fart de crítiques sistemàtiques) no va venir. Ni se li espera.
Em consta que des de la presidència es va intentar que Rubén
aguantés, però ni així.
Al final caldrà fer càstings! Es cerca entrenador.
Condicions: Que sigui simpàtic però no molt. Seriós però lo just, amant de la
disciplina però amb els fills del altres, que en sàpiga molt de futbol però que
faci de monitor de lleure, que faci jugar a tots però que al meu fill i els
seus amics no els tregui. Alguns pensen que pagar els dóna dret a manipular. La
única cosa que fan és confondre les criatures.
Salut i veurem si va millor (o no, que és el més probable).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada