Translate

dimarts, 8 de novembre del 2011

LES SOLUCIONS MÀGIQUES DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

Érem conscients de l’enorme deute acumulat per anteriors directives de la FCF. en la qüestió dels pagaments de la Mutualitat.

Vàrem assumir que la primera solució “imaginativa” no podria ser una altra que “menjar-nos” un molt important augment de la despesa en la tramitació de les fitxes federatives per, amb aquest ingrés, pagar el deute acumulat amb la Mútua. Així que ens ha tocat pagar als clubs (no pas als que van tenir la brillant idea de propugnar la gratuïtat de la Mutualitat pel futbol base -Sr. Roche- sent absolutament inviable, ni als que van dedicar els diners dels clubs a altres coses que no eren complir amb el pagament de la Mútua -Sr. Casals-).

Però el que no ens esperàvem era la segona idea “brillantment imaginativa”, si més no, que arribés tant ràpid i sense avisar. Fa pocs dies ens trobàvem una nota en la pàgina web de la FCF de deia:

La Mutualitat assumeix la seva pròpia gestió

El Consell de la Mutualitat de Futbolistes amb el recolzament de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol han pres la decisió de gestionar els serveis propis de la Mutualitat.

La intenció és aconseguir una Mutualitat més pròxima, amb més control i que ofereixi un millor servei, al millor preu, als federats.


D’Entrada no sabíem què podia significar la críptica nota publicada, però no vam trigar molt a esbrinar-ho. Vam trigar el temps just fins que un/una jugador/a es lesionés. Llavors vam descobrir que els centres assistencials privats que estaven concertats amb la Mutualitat havien desaparegut de la relació. Ara només ens queden el centres d’urgències a Barcelona i els hospitals comarcals de referència (en el nostre cas l’Hospital San Juan de Déu a Martorell).

I no acaba tot aquí, no. Els centres públics només cobreixen la primera assistència (podríem dir que la d’urgència) i a partir d’aquí: Tothom a Barcelona, a visitar-se amb els metges de la Mutualitat a la Ronda de Sant Pere (quantes vegades? una, dos, tres, quatre... qui ho sap, el temps que duri la lesió), siguis d’allà on siguis i visquis on visquis (què els importarà? No res no els importarà, ni les despeses dels viatges ni inversió de temps).

Traducció de la jugada: La FCF. fa pagar als clubs el deute que la pròpia FCF va contraure amb les Mútues i no sent suficient retira els centres concertats, de manera que o vas a Barcelona encara que visquis a Arbeca (és un exemple) o els clubs, que ja hem pagat una fortuna en mutualitat aquest any (i el que ens espera els anys vinents), contractem serveis privats per assumir les recuperacions de lesions menors (que ens costaran un altre tant del que ja ens hem gastat en mutualitat).

Ens diuen que és "de moment". "De moment" ja hem pagat i "de moment" han retirat centres concertats.

S'ha fet el més fàcil: Que el deute el paguin els clubs i, més a més, que els clubs es paguin el servei que no els hi donaran.

Més del mateix. Com sempre. Això qualsevol ho hagués pogut fer.

Us ho expliquem perquè es bo que se sàpiga què val què, perquè i quan costa.

Salut i Encomanats a un Sant Italià (resultat de la endevinalla: Sant Paganini)