L’Infantil s’enfronta al seu destí d’enguany. Un partit definitiu per mantenir les mínimes esperances de salvar la categoria (quasi nul·les) o per certificar el descens.No son gaires les opcions que ens queden per apurar però ho hem d’intentar. No pel resultat (que també) sinó per nosaltres mateixos, per saber que si caiem, que sinó aconseguim salvar la categoria serà perquè altres han estat millors que nosaltres, no pas per desídia, manca de compromís i esforç.
És precisament davant la desgràcia i quan les coses no surten bé que es forja l’esperit i el caràcter guanyador, plantant cara a l’adversitat i donant el 100% de les nostres capacitats.
Si hem de caure que sigui amb el cap bén amunt, lluitant fins el darrer minut sense abaixar els braços. I ho hem de fer per no res. Ho hem de fer per nosaltres mateixos, per sentir-nos orgullosos del nostre tarannà i per fer que la resta del club se senti cofoia d’aquest grup, fins i tot en la pitjor de les derrotes.
Caure, cau tothom. Caure amb dignitat i com a pas previ per a tornar a aixecar-se i reeixir en l’esforç només està a l’abast d’aquells que fan de cada dia un tractat de treball, esforç, compromís, companyonia i superació. Així volem la nostra gent. Així, enfrontant correctament les frustracions, forjaran caràcter guanyador i competitiu, per a poder anar per la vida...
No sabem si podreu guanyar l’ Igualada, però sabem que ho intentareu fins el final. Ens sentirem satisfets de l’esforç que realitzeu. Estarem cofois de vosaltres i vosaltres estareu a punt per a tornar a començar. Com els campions. Sentir orgull en la victòria està a l’abast de qualsevol, sentir-ho en la derrota només està a l’abast d’una minoria selecta.
Salut i Orgull de pertinença
1 comentari:
Sóc de la UE Sant Joan Despí, y tinc un bloc, gerardlopezportero.blogspot.com, y hem passo per aquí per animar a l'infantil del CE Esparreguera, que va fer la feina;
Esparreguera - Igualada (2-0)
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada