Translate

divendres, 16 de gener del 2015

CE. ESPARREGUERA. PART DE LA VERITAT.



Durant els dos darrers anys he estat alertant que les coses s’estaven fent malament al club, a nivell social, esportiu i econòmic.
Tant em vaig significar en la denúncia de la situació creada pel desaparegut president Román Coll -especialment en la més que evident descapitalització del club-, que vaig ser objecte d’intents de descrèdit, de denúncies i de suspensió de la meva condició de soci.
De tot us vaig anar informant puntualment.
Però ja sabeu, “difama, que alguna cosa queda”.
Així que, malgrat tot, sempre podria haver alguna persona que pensés que jo exagerava o que actuava per mania personal contra el president.
La única forma d’objectivar la veracitat de les meves apreciacions és que la informació estigués suportada per terceres persones.
I terceres persones es van afegir, quartes i cinquenes. Que també van ser víctimes de venjança i, en algun cas -com jo- de denúncia.
Però eren discrets, quasi anònims degut al règim de terror instaurat. Quasi tothom callava. Menys un parell o tres (i així ens va anar) que vam resistir fins veure com la veritat -en forma de cru desastre- ha aflorat.
Fins que dijous passat va haver un afegitó important a Ràdio Esparreguera (programa L’Informatiu) quan van entrevistar el president accidental, en Francisco Pastrana (no oblidem que en “Siscu” Pastrana era membre de la junta directiva de Román Coll -i abans de la meva-).
En síntesi el president accidental explicà l’acumulació de deutes amb entrenadors, treballadors del club, despeses no explicables, impagaments a Seguretat Social i Agència Tributària. Una llarga corrua d’irregularitats econòmiques que, potser, haurien de tenir càrrega penal.
Però com que no hi ha res millor que l’original, us deixo un enllaç amb el podcast de la entrevista a la que em refereixo. No és llarga, uns minutets (7') són suficients per entendre què va fer en Román Coll al club.
Parlo del fins ara president, d’en Roman Coll -a qui anomenen “el liquidador”-, però quedi clar que la resta de membres de la seva “junta directiva” no són aliens a la responsabilitat i que no poden al·legar desconeixement (especialment el seu home de confiança, aquell que sap que “ancha es castilla”, el que va desmuntar tota la estructura esportiva i que ha estat l’ ideòleg del desastre), com tampoc ho és el responsable polític d'esports que sembla ser que, avisat per activa i per pasiva, s'ha limitat a mirar-ho de lluny, sense preocupar-se de a on han anat a parar els diners públics. Això sí, amb seients de colors.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Nadie puede decir que no sabia lo que pasaba, en Enero de 2014, antes de que me invitaran a salir del club, me reuni con el Regidor d'Esports, concretamente en el Bar Aficion, le expuse el problema y le comente que algo no funcionaba que se debia mucho dinero a los entrenadores, hable por telefono con otro miembro de la junta y acudi a la tienda de otro a explicarle que algo no iba bien, nadie me hizo caso solo el antiguo Ex-Presidente Sr. Alfons Puche, tambien es cierto que un par de entrenadores y yo y algun padre del cadete estuvimos hablando con el ahora presidente y le intentamos abrir los ojos pero hizo caso omiso. Despues de yo no estar en el club, creo que en mayo el ahora Presidente y otro miembro de la junta se reunieron con digamosle un representante de los entrenadores y le dio un listado con todo lo que se les adeudaba a cada uno de los entrenadores. Quiero decir que todo el mundo sabia que algo no funcionaba, esto no viene de septiembre, NADIE y quiero decir NADIE, puede decir que no lo sabia, o es que pensabamos que poniendo asientos se arreglaba todo.

Anònim ha dit...

Supongo que "despeses no explicables" son los sueldos de los jugadores del senior, no?
Y mientras tanto un montón de niños sin poder jugar habiendo pagado sus cuotas... Vergonzoso!
Si querían hacer algo grande para el centenario lo han conseguido...