Translate

dissabte, 29 de març de 2014

NOTA DE RESPOSTA A LA NOTA DES INFORMATIVA DEL CLUB


En data 11 de març va aparèixer penjada a la pàgina web del club i al vidres del bar una “Nota Informativa” que no signa ningú, però que la pròpia nota atribueix a “esta junta”.
En la nota sembla que es vol donar resposta a “los insistentes comentarios de ciertas personas o colectivos de querer pretender instalar en nuestro club una supuesta crisis...
Vaig respondre (12 de març) amb una tèbia nota en el meu bloc. Tèbia perquè encara mantenia esperances que, des del club, es fes un exercici de transparència i obertura, de democràcia interna. No ha estat així. Per tant començo a donar rèplica a la nota:
Punt 1. Incompliment de terminis legals en la convocatòria d’Assemblea General Ordinària. Aquest punt palesa la nul·litat de l’assemblea celebrada, que si no ha estat anul·lada és perquè ningú no l’ha impugnada.
Punt 2 apartat 2n. Finançament de les equipacions per part del club. Mala memòria: La despesa en uniformitat ja la van fer servir com a excusa per justificar els comptes de l’exercici anterior, això és, el de la temporada 2011-2012 doncs la roba la van regalar -amb els diners que la gestió del president anterior havia deixat en la caixa del club- al mes de setembre/octubre de 2011 i ja es va incloure la despesa en el balanç de comptes que van presentar en la seva primera assemblea, la de febrer de 2012. Així que no val imputar la mateixa despesa dues vegades en dos exercicis diferents, penso jo.
Punt 3 apartat 3. Finançament de l’equip femení mitjançant una rifa. Cert:
La única despesa que assumia el club era la tramitació de la fitxa. això és 65 € per jugadora. Uniformitat i revisions mèdiques per compta d’elles (menys 2 que va pagar el club, la majoria de la resta les vaig pagar jo).
Per tant, 65 € per 16 jugadores = 1040 €
L’Entrenador (en Salva Fernández) va declinar cobrar per la seva activitat, per tant, les 4 mensualitats que no va cobrar sumen 640 € (160 € al mes x 4 mensualitats).
Detraient aquesta quantitat a la primera, quedaria un diferencial negatiu pel club de 400 €. per tota la temporada.
Jo, en la meva qualitat de coordinador, tampoc no vaig percebre ni un euro, així que encara els ha sortit barat considerant que hi havia algun coordinador cobrant 1.000 € al mes.
De tota manera, encara que l’equip femení hagués generat un dèficit de 1040 € -que ja he explicat que no- no seria res comparat amb els 1.100 € mensuals que costa com a compensació per despeses, segons m'informen,  el que perceben els jugadors del Sènior “A”, quantitat que suma 9.900 € la temporada, pagats trimestralment.
Per acabar amb el tema femení: Sí, no es van vendre les butlletes de la rifa. Per què? doncs perquè la rifa era pel dia de reis i “la junta” no va anar a recollir les butlletes fins la setmana abans de Nadal i no ens les van donar per a vendre-les.
De tota manera queda molt clar que l’autor de la nota no considera el futbol femení com a part integrant del club; així es desprèn amb contundència de la frase “se les adelantó toda la financiación de los gastos federativos”, sí, “se les adelantó”, a títol de crèdit a tercer.
Punt 4. Finançament del Sènior “A” mitjançant els “Ingresos atípicos del club”.  Que ens ho expliquin quins són aquests ingressos. Els dels anuncis de les deteriorades lones del camp? els beneficis d’un bar que no rendeix? El quinto?
Punt 5. Reducció de la quota del futbol base en un 10%. Senzillament no és veritat. Abans del mandat d’aquesta junta directiva el carnet de soci (1 per família) anava inclòs en la quota anual; ara l’han tret i es paga a part de la quota de temporada.
Punt 6. “...ya que ante mejorar lo heredado o añorar el pasado esta junta lo tiene claro”. Doncs no, ningú no els demanava que milloressin el que van heretar, ni tant sols que enyoressin el passat.
Molts ens hauríem conformat amb que no trituressin el club en dos anys.
No, ni això; ens haguéssim conformat amb que no ens mentissin a la cara en plena assemblea.
(enllaç amb la nota publicada per “esta junta” l’11 de març de 2014) http://ves.cat/joqP
Salut i puntualitzant.

dimarts, 25 de març de 2014

ALGUN COMENTARI AL CAP DE SETMANA


La victòria del Sènior “A” a casa del Torrelles UE. “A” ens permet mantenir-nos dins la lluita per l’ascens. Si bé la distància amb el líder Vallirana CF. podria ser de fins a 6 punts (en cas que guanyés el partit que tenen pendent amb Martorell CF.) el segon lloc –que dóna pas a jugar la promoció d’ascens– només està a 2 punts.
El Juvenil guanya a camp del Martorell CF. “B” (1-3) i continua amb una molt bon campionat, amb cap opció de quedar campió i poques opcions de poder ser segons, no ens enganyéssim, però defensant-les fins al final. Per cert: Ens "tocaven" jugadors de 6 en 6, ja veurem que queda d'aquest juvenil l'any vinent.
Aleví “A”: Ens vam imposar al derbi (4-3) front la EFO-87 i els haguéssim pogut complicar molt el campionat. però el líder Martorell AE. no va aprofitar l’ocasió en caure derrotat a camp del Gavà CF. 4rt. per la cua).
El Benjamí “A”, que ja va donar mostra de millora la jornada anterior, aquesta setmana es va desfer, aquí al municipal, del cuer Begues CF. per un contundent 7-0. Llàstima que l’ Igualada CF. està a 8 punts, que si no la salvació no estaria pas impossible. Bé si que ho està, aquests d’ Igualada faran el que calgui per fotre’ns. Em jugo 1 piula a que en quant la PB. Sant Vicenç, o nosaltres, reduíssim la diferència aquells reforcen l’equip amb jugadors del preferent si cal.
Salut i... queden 9 (jornades).

dimecres, 19 de març de 2014

MANQUEN 10 JORNADES


Només (ni menys) queden 10 jornades per acabar la lliga d’ enguany en quasi totes les categories.
Recordeu una nota que vaig penjar en data 19/12/2013 (us poso un enllaç al final d’aquesta) en la que feia un exercici de predicció del que podíem esperar de cada equip quan s’havia disputat la jornada 10.
Ara, quan s’han disputat 20 jornades i en queden 10 per al final, faig un nou anàlisi de situació comparat amb el que deia al desembre. La situació està així:
Femení Cadet-Juvenil:
Deia que si acabàvem la lliga guanyant 1 partit podríem fer una festa. Retirat per Nadal.
Cadet “A”: Deia que estaria per dalt però molt difícil que pogués lluitar pel campionat o per l’ascens. Doncs això. Provisionalment clavat!
Cadet “B”: Deia que  mitja taula sense passar de la 6ª. posició. No passarà de la 8ª.
Infantil “A”: Deia que tocaria defensar la categoria i en això estan, sembla que ben encaminats però sense tancar-ho. Pronostico: Salvaran categoria sumant entre 33 i 37 punts.
Infantil “B”: Deia que viuríem al darrer terç de la taula. Estem una mica millor però no passarem de la 10ª. posició.
Aleví “A”: Ho comparava amb el Cadet “A”. Doncs provisionalment clavat!
Aleví “B”: Afirmava que podia estar en la part alta però que veia un fortíssim Pallejà CF. Nosaltres estem 5 ens. amb 40 punts a 6 punts de la segona posició, però a 12 punts del líder Pallejà CF. Provisionalment encertat.
Aleví “C”: Deia “No hi és”. Igual.
Aleví “D”: Deia que mitja taula. Estem 6ens. a 10 punts del 5è. Quedarem entre el 6è. i el 9è.
Benjamí “A”: Deia que estàvem virtualment descendits i teníem 1 punt. Ara, 10 jornades més tard, en tenim 4 punts i estem a 11 punts de l’ Igualada CF., equip que ocupa la 13ª. posició, que marca la salvació. Descendits sense remei (llevat de miracle administratiu).
Benjamí “B”: Mitja taula pronosticava. Aquí estem. Quedarem entre el 6 è. i el 8è. en un grup de 13 equips.
Benjamí “C”: Part alta però sense opcions de quedar campions deia. No van malament, però vaig pecar d’optimisme. Quedarem entre el 6è. i el 9è.
Benjamí “D”: Pronosticava que estaríem per la cua intentant no quedar entre els tres darrers classificats.. Doncs això, penúltims amb 7 punts. Entre els tres darrers quedarem. Provisionalment encertat.
Prebenjamí “A”: Deia que intentant quedar el cinquè per la cua. Ara estem 4arts. per la cua a 3 punts del cinquè (EFO-87). Com a molt guanyarem 1 posició. Provisionalment clavat.
Prebenjamí “B”: Pronosticava que quedarien entre la 4ª. i la 7ª. posició. Vaig bé, però ho afino una mica més: quedarem entre el 5è. i el 7è.
Prebenjamí “C”: Pensava que quedarien entre els cinc darrers. Sorpresa agradable. Quedaran entre el 7è. i el 9è.
Debutants. Deia que no es podia valorar, que aprendre era la seva missió. Em refermo.
Sènior “A”: Altrament anomenat “primer equip”. Pronosticava que, encara que complicat, però podien estar lluitant pel campionat o la promoció d’ascens, que la qüestió estaria entre 4 equips.  Doncs això mateix! Estem 4rts. a 4 punts del líder.
Sènior “B”: Deia “Cuers i difícilment sortirem d’aquesta posició”. Tocat! Estem cuers i no sortirem d’aquesta posició. Últims a 15 punts del penúltim. Ara l’equip l’ha agafat en Salva Fernández, que sempre és revulsiu, substituint a Pedro Casares, però no podrà fer cap miracle, acabar temporada i salvar algun jugador per l’any vinent.
Queden encara molts punts (30) però em sembla que, llevat del Sènior “A”, tot el demés està venut. No sembla que hagi d’acabar sent una bona temporada, justament al contrari.
De tota manera encara poden passar moltes coses. I passaran, segur!
Salut i recta final.
Enllaç amb la nota del mes de desembre: http://ves.cat/hSX0

dimecres, 12 de març de 2014

MÉS DEL MATEIX


Així serà difícil que ens en sortim!
Penso que no és la manera.
Davant de la imperiosa necessitat de cohesionar i d'obrir el club, amb transparència, a la participació dels socis, ens proposen encastellament i més mitges veritats (o mitges mentides).
“Sostenella i no enmendalla”, res no reconèixer i cercar enemics externs, per a justificar tots els mals, sempre ha estat un mal sistema.
Però com deia un famós periodista "el tiempo dará o quitará las razones".
Doncs això, temps al temps.
Al setembre (si no és a finals de maig) veurem qui s'equivoca. I si l' equivocat sóc jo n'estaré encantat, perquè significarà que s'ha superat la crisi. Però, si per contra, passa el que em penso... quedaran tres gats i una fura.
Vaig dir que no faria oposició i no la faré.
Però que no faci oposició no vol dir que hagi de tenir una actitud de complaença sistemàtica, ni que no pugui donar (i crear) opinió, ni que, en cas que em sembli necessari, pugui liderar una alternativa. Faltaria més!
Com ja vaig explicar, després de l’assemblea vaig parlar (dues vegades, en dos dies consecutius) amb el president Roman Coll, li vaig presentar suggeriments i alguna proposta. Dissabte passat vaig canviar impressions amb un directiu que tinc en especial consideració, l’Emilio Domene, en la mateixa línia. Finalment, abans d’ahir dilluns, vaig parlar amb un altre directiu que em mereix confiança, en Jordi Pallarés i li vaig traslladar més del mateix.
En definitiva, m’he posat a disposició del club (del CLUB), però no perseguiré a ningú.
Que no cerquin en mi cap enemic pel club (pel CLUB), per molt que algun especialista en veure complots i traïcions s’entesti.
El problema principal és la crossa, no la coixesa. Crec que la crossa en la que el president vol trobar suport fa empitjorar el mal.
Continuaré a disposició del club, ara o més endavant. Amb l’actual directiva o amb una altra.
Us deixo un enllaç amb la nota que el club ha penjat en la pàgina oficial, que m’ha inspirat aquesta.

dijous, 6 de març de 2014

CE. ESPARREGUERA. ASSEMBLEA i CRISI ECONÒMICA-SOCIAL.

Carta Oberta i un crit.
L’Assemblea general ordinària del club es va celebrar dilluns al vespre a Can Pasqual i no he penjat aquesta nota fins ara perquè, abans de fer-ho, volia parlar amb el president Román Coll per tal de comentar els “per què” de la meva actuació en l’assemblea.
La temporada passada ja va acabar amb soroll entre els pares i va haver un intent, fallit, de muntar un club entre uns quants pares.
I, en el que portem d’aquesta temporada, el soroll s’ha multiplicat i ara ja és tota una fressa. Rumors sobre deutes i impagats, queixes dels pares dels equips de futbol base que se senten abandonats per la directiva, laments d’entrenadors, discussions sobre què fan o no fan els coordinadors, indignació perquè l’equip Sènior es menja els recursos econòmics que generen els equips de base amb les seves quotes, són constants i cada vegada menys dissimulats.
Com he dit, en aquests moments la graderia del municipal, pel que respecta al CE. Esparreguera, és un torrent crític imparable.
En aquest punt haig de dir -per a que es pugui entendre la meva actuació en l’assemblea- que ja fa unes quantes setmanes que vaig mantenir una reunió amb el president Román Coll i un altre dels directius, en Pedro José Pérez Casares, a instància meva, degut a la preocupació que em provocava la percepció de situació crítica que m’assaltava i per a traslladar-los-hi quina és la situació a la grada (i alguna cosa més, de caràcter intern del consell, que per afectar a una persona física no explicaré). En aquella reunió vam tractar molt especialment la situació econòmica, encara que també vam parlar de la part esportiva i social del futbol base i, en ella, tant en Román com en Pedro, van confirmar els meus temors, la situació econòmica era dolenta -per a ells només dolenta, per a mi molt dolenta- i em van explicar els diversos motius que han dut a la situació actual. Vam repassar la inevitable qüestió de la morositat, els endarreriments dels pagaments de l’ajuntament i la situació de paràlisi del bar. Al final ambdós em van fer saber que, sent-ne conscients de la situació havien decidit prendre unes mesures correctores de fort impacte, així com d’altres en l’àmbit esportiu i social.
Però per a això necessitaven que l’assemblea els aprovés els comptes i les propostes de re estructuració econòmica i social del club.
És en aquesta situació que es produeix la convocatòria d’assemblea general. D’un dia per l’altre -literalment-, sense ordre del dia i sense facilitar documentació o memòria econòmica. Aquesta convocatòria, que incompleix els estatuts del club, va ser entesa pels socis com un intent de burlar la fiscalització de l’acció del Consell Directiu i va encendre els ànims, encara que el president explica que només es va tractar d’un descuit de la persona que hauria d’haver penjat la convocatòria a les xarxes socials dels club.
I l’assemblea va començar malament. Alguns dels socis presents volien impugnar la constitució de l’assemblea i convocar-ne una de nova respectant els terminis legals. El president i els directius presents la volien tirar endavant, tant sí com no (degut a la imperiosa necessitat d’obtenir l’aprovació de reformes per a impulsar la recuperació econòmica, esportiva i social del club -qüestió coneguda per mi, però no per la resta de socis constituïts en assemblea-).
És conegut que discrepo en profunditat amb l’actual Consell Directiu, com també és conegut que, en general, no coincideixo amb la seva visió de club, que la meva filosofia de club és antitètica amb la seva i que la gestió econòmica -les prioritats en la despesa- em sembla equivocada, com també em sembla equivocada la estructura esportiva (especialment en quant a coordinació i futbol base).
Però també es conegut que tinc un alt concepte de servei (al club -que no al Consell Directiu-) que m’obliga a veure-ho tot en clau de CLUB i que no em permet actuar de la forma mesquina que, altres, van actuar vers a mi durant la meva presidència.
Quedi clar, doncs, que va ser pel superior bé del club que vaig intervenir en tres moments clau de l’assemblea, a saber:
-Per a aconseguir una votació prèvia de l’assemblea que salvés els defectes de forma de la convocatòria i poder tirar-la endavant.
-Per a aconseguir que s’aprovessin els comptes (amb un dèficit seriós) malgrat el rebuig notable que generaven, a canvi del compromís adquirit pel president d’implementar mesures correctores urgents i suficients.
-Per a aconseguir que s’aprovés la sol·licitud del Consell per a efectuar reformes en la estructura esportiva (lligades a les econòmiques) sense explicar-nos quines havien de ser les mesures a adoptar (per a evitar que les possibles notícies arribessin a algun possible afectat abans del que tocaria), a canvi del compromís del president d’informar, puntualment i amb celeritat, als socis tant bon punt s’haguessin notificat als afectats i de que, fossin quines fossin aquestes mesures, no havien d’afectar la qualitat del treball amb els nois i noies del club.
Així, amb vots en contra i amb abstencions, finalment es van anar imposant els vots afirmatius i els diferents punts van poder ser aprovats.
Ahir vaig anar al municipal per xerrar amb el president. Volia parlar amb en Román Coll per tal de comentar els “per què” de la meva actuació en l’assemblea, com ja he dit al principi, i em vaig trobar amb un ambient gens positiu a la grada. Socis que, ara sí obertament, critiquen la gestió econòmica, la esportiva i la social, que parlen de manca de transparència i de maquillar dades. En definitiva, que es manifesten en contra de la gestió de la directiva.
Això és perillós perquè significa instal·lar-nos (el club, tots) en dinàmiques negatives, que normalment s’enverinen i esdevenen auto destructives (i ja ho he vist altres vegades, que són ja més de 40 anys en el món de la direcció de clubs i sé perfectament de què parlo).
L’Únic antídot conegut per a aquesta malaltia és la pinya.
Fer pinya! generar sentiment de pertinença, mirar pel bé futur del club i, encara que des de la discrepància, ajudar, donar suport i vetllar -constantment i amb exigència- pel compliment de les reformes que tornin la estabilitat al club, equilibrant la economia, tornant a dedicar la màxima atenció i energies al futbol base i recuperant la confiança dels socis en la direcció del Consell Directiu a base de comunicació i transparència.
Està en joc, gens menys, la viabilitat del club, del meu club, del nostre club, d’un club quasi centenari.
I és per això que ahir vaig parlar amb en Román Coll i li vaig traslladar alguna proposta i suggeriment que estudiarà i portarà a Consell Directiu.
I és per això que ahir vaig parlar amb un grup de pares i mares -alguns dels quals van assistir a l’assemblea- quan exercien crítica i els vaig explicar el “per què”, el sentit, de la meva intervenció en l’assemblea.
I és per això que demano aturar a temps qualsevol enfrontament i que ens posem tots a treballar en la línia que comentava anteriorment.
L’Objectiu prioritari ha de ser, ara per ara, instal·lar-nos en dinàmiques positives, ajudar al club a recuperar el pols i la normalitat i sentir-nos cofois del CE. Esparreguera.
Temps haurà, si finalment fos el cas, de demanar responsabilitats, d’exigir cessaments o dimissions, fins i tot de plantejar una moció de censura; però ara, insisteixo, la prioritat ha de ser normalitzar i recuperar. Encara s’està a temps i el Consell Directiu s’ha compromès públicament, en Assemblea General, ni més ni menys.
Jo no exerciré oposició -així li he traslladat al president- i em poso a disposició per ajudar al club (al club, quedi clar, no a aquesta o aquella persona) en allò que estigui a l’abast de les meves capacitats i coneixements.
I és això el que us demano a tots els que formeu part del CE. Esparreguera i als que se l’estimen, responsabilitat i treball, que tothom -consell inclòs- sigui receptiu amb les propostes dels altres per a exercir la direcció del club en la línia que demandin els socis i per a que els socis comprenguin les dificultats (i acceptar els errors) dels qui ara dirigeixen el club.
Parlo d’empatia i coresponsabilitat col·laboradora, d’exercir la crítica constructiva aportant idees, suggeriments i propostes.
Perquè si no som capaços de fer-ho així, entre tots, de forma participativa i lleial, al final no quedarà res per dirigir, no caldrà discutir de res, ja no farà falta.
Parlo, en definitiva, de posar-nos tots plegats el CE. Esparreguera com a objectiu dels esforços comuns i no uns front els altres.
Salut i Centre!
Alfons Puche Amigues
soci núm. 4
ex-president
Esparreguera, 6 de març de 2014.