S’ha acabat la temporada!! Ens ho vam passar molt bé.
El temps va respectar la nostra festa de comiat de temporada, es van jugar els partits entre amics, la canalla va rebre els records de temporada, es van menjar totes les viandes i vam passar un matí molt divertit.
A la tarda, partits dels equips femenins i de les mares i, després de tots, el partit de pares/entrenadors/amics/acabats de l’esport/esportistes frustrats o fora de temporada/ que va ser divertit i, per una vegada, va acabar sense lesionats físics, que les lesions morals ja s’encarreguen el nois i noies de provocar-nos-les durant els partits d’adults amb els seus comentaris punyents sobre les nostres “habilitats”.
No volem acabar sense passar per l’obligatori apartat d’agraïments:
Mercès al nois i noies del club pel seu esforç, implicació i sentit de pertinença al “Centre”.
Mercès als pares i mares (això del llenguatge políticament correcte acabarà amb mi) per la confiança que ens fan respecte de llurs fills / filles i pel suport moral i econòmic que ens brindeu (sabem com pot arribar a ser de feixuc fer front cada mes a les quotes).
Mercès als col·laboradors i col·laboradores que desinteressadament inverteixen el seu temps en ajudar al bon funcionament d’aquesta “empresa” (o pot ser que sigui enormement interessada si considerem que ho fan intentant col·laborar en la correcta evolució de la personalitat del nostre jovent).
Als directius que, al igual que els col·laboradors, dediquen cos, ànima (i alguns cèntims) al club, amb la pretensió de no errar en les decisions de direcció.
Finalment, mercès a la gent del Patronat d’Esports (molt especialment a na Sílvia Sentanera, en Toni Rodríguez, en Jordi Termens i a la Regidora, na Mirna Matas), ha estat un any dur, que va començar molt complicat allà pel setembre passat i que tot just inicia la recta final (ens queda el “campus” i el torneig de futbol-7), després d’haver resolt unes quantes qüestions que creiem que ajudaran a millorar l’esport d’Esparreguera, havent deixat d’altres en marxa i havent posat els fonaments d’una sòlida i profitosa relació. Sabem que us hem apretat, però és la nostra obligació i sabeu que sempre ens tindreu disposats a col·laborar i ajudar-vos.
El temps va respectar la nostra festa de comiat de temporada, es van jugar els partits entre amics, la canalla va rebre els records de temporada, es van menjar totes les viandes i vam passar un matí molt divertit.
A la tarda, partits dels equips femenins i de les mares i, després de tots, el partit de pares/entrenadors/amics/acabats de l’esport/esportistes frustrats o fora de temporada/ que va ser divertit i, per una vegada, va acabar sense lesionats físics, que les lesions morals ja s’encarreguen el nois i noies de provocar-nos-les durant els partits d’adults amb els seus comentaris punyents sobre les nostres “habilitats”.
No volem acabar sense passar per l’obligatori apartat d’agraïments:
Mercès al nois i noies del club pel seu esforç, implicació i sentit de pertinença al “Centre”.
Mercès als pares i mares (això del llenguatge políticament correcte acabarà amb mi) per la confiança que ens fan respecte de llurs fills / filles i pel suport moral i econòmic que ens brindeu (sabem com pot arribar a ser de feixuc fer front cada mes a les quotes).
Mercès als col·laboradors i col·laboradores que desinteressadament inverteixen el seu temps en ajudar al bon funcionament d’aquesta “empresa” (o pot ser que sigui enormement interessada si considerem que ho fan intentant col·laborar en la correcta evolució de la personalitat del nostre jovent).
Als directius que, al igual que els col·laboradors, dediquen cos, ànima (i alguns cèntims) al club, amb la pretensió de no errar en les decisions de direcció.
Finalment, mercès a la gent del Patronat d’Esports (molt especialment a na Sílvia Sentanera, en Toni Rodríguez, en Jordi Termens i a la Regidora, na Mirna Matas), ha estat un any dur, que va començar molt complicat allà pel setembre passat i que tot just inicia la recta final (ens queda el “campus” i el torneig de futbol-7), després d’haver resolt unes quantes qüestions que creiem que ajudaran a millorar l’esport d’Esparreguera, havent deixat d’altres en marxa i havent posat els fonaments d’una sòlida i profitosa relació. Sabem que us hem apretat, però és la nostra obligació i sabeu que sempre ens tindreu disposats a col·laborar i ajudar-vos.
D'aquí poques setmanes hi tornarem, amb més força i empenta, per fer un Esparreguera més gran, més humà, més educat i més victoriós, perquè no hi ha un altre camí...
Així que recupereu la respiració i descanseu el que pugueu perquè... Tornarem!
Visca el "Centre"!!
Salut i... a reveure.
Salut i... a reveure.
Per cert, us volem retrobar a tots després de l'estiu, per tant, "al tantu" a la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada