Translate

dijous, 23 de setembre del 2010

HAN COMENÇAT LES OBRES AL MUNICIPAL (o com transformar una il•lusió en decepció)

Des de divendres passat que diversos indicis feien pensar que el començament de les obres de millora dels vestidors de Municipal era imminent.
Per fi la tan promesa reforma a càrrec del FEOSL-2010 començaria a fer-se realitat. El petit local social per a que les mares i pares es puguin arrecerar a l’ hivern, el bar que ens van enderrocar amb la construcció de l’ambulatori, el tancament del perímetre dal camp per a evitar intrusions i la millora dels vestidors, tot estava a tocar.

Però poc a poc la il·lusió per estar a punt d’aconseguir quelcom llargament reivindicat i desitjat es va anar tornant en neguit.

Malgrat la pila de promeses rebudes des del Govern Municipal (la pròpia Alcaldessa) en el sentit que se’ns convocaria a una reunió prèvia a les obres per a poder ordenar les prioritats i establir un sistema que permetés compaginar les obres amb el normal funcionament de la instal·lació i malgrat que el mateix divendres a la tarda se’ns assegurava des de la Regidoria d’ Esports que podíem estar tranquils, que no s’escometria cap actuació abans que ens coordinéssim, dilluns al matí ens va arribar la noticia: “Han començat a picar un dels vestidors”.

Trucades telefòniques, gestions forçades, advertiments de conflictes, paralització dels treballs i, ara sí, reunió, el matí del dimarts 21 de setembre, al camp de futbol. Resultat: no hi ha més remei, ens haurem d’apinyar com a sardines enllaunades. Dos vestidors simultàniament afectats per les obres, utilització provisional dels vestidors de la piscina d’estiu i... ja us ho fareu..., això està com està i no ens atabaleu gaire que ja fem prou esforç, a veure si encara ens haurem de posar a pensar i fer un esforç mental d’organització...

Efectivament, haurem de suportar una situació de precarietat per a poder aconseguir una petita millora sense que a cap membre de l’equip de govern els hi hagi preocupat una pastanaga les condicions que això generés en el Municipal, malgrat que venim cridant l’atenció sobre aquest aspecte des del passat mes de febrer (son diversos els articles que, al respecte, hem anat penjant en el bloc i també son molts els minuts que se li ha dedicat en Ràdio Esparreguera –Ventall Esportiu, L’Informatiu, en Lluïs Munné, el nostre propi programa, etc.) mitjançant converses amb la Directora del Patronat Municipal d'Esports (RIP pel Patronat que ha quedat definitivament difunt), la Regidora Matas i escrits dirigits al Regidor d'Urbanisme i a la mateixa Alcaldessa.

A tot això la Regidora d’Esports reconeix que a ella ningú no la informa, a tot això que el Regidor d’Urbanisme s’ha despreocupat absolutament d’aquest procés (no calia que ens ho diguessin, ho hem percebut des d’un bon començament)..., a tot això la Direcció de Serveis Territorials brillant per la seva absència... Tot davant de la impassibilitat d’una Alcaldessa que ens ha promès i promès (també recriminat que insistíssim tant en el tema de fer les obres durant l’estiu o de cercar solucions provisionals) però que gens no ha executat, ni ha fet executar. I, el pitjor de tot, els tècnics del Patronat i la seva Directora deixats de la mà de Déu i amb el cul a l’aire (s’han hagut de passar tot el procés perseguint ombres, perquè la Regidora de qui depenen ha estat incapaç de defensar el projecte, ni cap altra cosa relacionada amb esports).

Més a més, ara resulta que hi han menys diners pel camp de futbol perquè s’han disparat les despeses del Pavelló (i això que la dotació que se’ns havia assignat ja era prou minsa, 60.000 € per tota la obra del municipal). En total no excedirà dels 35.000 € la inversió en el camp, per això només es rehabilitaran els vestidors de dalt (i no pas tots ja que el vestidor que va fer rehabilitar en Marcel Escudé poc abans d’acabar el seu mandat -ja ha plogut- el deixen com està). Els vestidors grans (els de la planta baixa) sembla ser que estan prou bé, segons els criteris de qui mai no els ha fet servir ni els coneix, i es queden com estan, ni una mà de pintura els hi donaran.

De reconstruir el bar i local social res de res (es va perdre quan van decidir que amb 60.000 € dels més de 250.000 que invertien en instal·lacions esportives -piscina coberta i pavelló- n’hi havia prou pel futbol) demostrant que ens (us) menyspreen, que els hi es absolutament igual les condicions climàtiques que tingueu que suportar quan acompanyeu els vostres fills i filles a futbol.

El Municipal està que cau. Necessita una intervenció en profunditat, inclosa la superfície de joc. Esparreguera té dèficit de camps de futbol per nombre d’habitants, segons dictamen de la Generalitat de Catalunya, però us importa un carall.

No teniu excusa. Sou el reis del nyap permanent. Llàstima que no hi hagi un campionat del món de nyaps perquè Esparreguera podria tenir els campions a l’Ajuntament.

Resumint: Inversió d’uns 35.000 € (la meitat de lo inicialment assignat) dels més 250.000 que s’han gastat en reformar o millorar piscina coberta i pavelló, els vestidors grans ni tocar-los, només els de dalt i no tots, ni oficina, ni lavabos, ni local, ni bar, ni tancament del perímetre, ni vestidors provisionals... Una mica de planxa i pintura i que callin, que son tontos i pesats (deuen pensar).

Regidora: Si només compten amb tu per a mantenir el número de vots que us permet governar, si t’ignoren sistemàticament, si quan és el teu torn a les Comissions de Govern (sempre al final) la resta han marxat i els que hi queden t’hi posen pressa, si mai no han complert amb els compromisos que t’han fet adquirir, si t’obliguen a suspendre competicions per fer partits de costellada dels Castellers... No hauries de fer-t’ho mirar?

No sabem si mereixíeu arribar a tant, el que si que sabem és que la nostra vila no mereix tanta gestió mediocre.

La nostra desafecció és absoluta. Quan arribi el dia, que tingueu bon vent... i barca nova... De mentre no ens vingueu a veure.

Alcaldessa: Ens has tornat a fallar i a decebre, ja no ens sorprèn, però aquesta haurà estat la darrera vegada.

Salut i cadascú quedarà al seu lloc