Ahir es va fer oficial; el CE. Esparreguera no tindrà sènior femení enguany. En síntesi:
Club:
La quantitat de jugadores sènior disponible no sumaven un nombre suficient per afrontar amb garanties la temporada tot i que “tiraven cap amunt” les jugadores d’edat juvenil. Més a més, les noies en edat infantil i cadet tampoc no sumaven suficients per a muntar un equip en aquest categoria. Així les coses la solució racional passava per deixar les noies infantils jugant mixt i fer un equip Juvenil-Cadet amb el gruix de les noies disponibles. La part negativa que el club ha hagut d’assumir és que les poques noies més grans de la edat juvenil es queden sense equip. Una altra cosa que ha ajudat a arribar a aquesta situació ha estat la creació d’un femení sènior a l’ Olesa CF., que ha fet una mena de efecte succió cap a l’altra costat del Llobregat.
Manuel Herrero (Ex entrenador):
El club no ha volgut fer força comuna en defensa del projecte del futbol femení, que mai no han sentit com a propi. S’han aprofitat totes les circumstàncies possibles per anar segant l’herba als peus del femení fins a deixar-lo caure. El futbol femení era com un mal amb el que havien de conviure però del que volien deslliurar-se i, de camí, desfer-se’n del Manuel, que els hi resultava incòmode per la seva exigent defensa del futbol femení. Se l’ha desconsiderat com a Coordinador del futbol femení.
Jo (I quedaré malament amb tothom):
Penso que el darrer exercici va deixar esquerdes que no es van poder restaurar, desconfiances mútues no resoltes, que ja van provocar una quasi ruptura a final de temporada, salvada “in extremis”, que han fet irreconciliables la postura del club (en quant a agrupar les noies segons les categories que el hi corresponen per edat) i l’altíssima exigència d’en Manuel per mantenir el sènior femení, sí o sí. (http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/05/manuel-herrero-deixa-el-club.html, http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/05/el-futbol-femeni-en-risc.html, http://ceesparreguera.blogspot.com.es/2012/05/ahir-al-vespre-ho-van-informar-radio.html).
La qüestió és que una opció, la del club, escapçava el futbol femení pel cap -sènior- i l’altre, la proposada pel Manuel, deixava el futbol femení sense peus -infantil/cadet-, de manera que des d’un mateix plantejament (futbol femení) es proposaven solucions diametralment contràries que no han permès una solució consensuada.
Estava vist que alguna cosa ens deixaríem pel camí i ha estat l’equip sènior.
L’Altra cosa que ens hem deixat pel camí ha estat en Manuel, em sap greu, però ara mateix sembla definitiu i amb tots els ponts trencats.
Ara queda demanar al club que esmerci els mateixos esforços per fer créixer el futbol femení com els que dedica al futbol masculí (de base o no).
Penso que serà difícil tornar a veure un sènior femení al club (el relleu generacional arriba per degoteig i aconseguir tenir un grup suficientment nombrós sembla una fita inabastable -tant de bo m’equivoqui-).
No vull acabar sense agrair a en Manuel tot l’esforç i dedicació que ha posat en el futbol femení del Centre, del qual ha estat un fervent impulsor, ni sense acomiadar-me de les noies que queden sense equip i que, necessàriament, ho passaran fatal.
Salut i que sigui a fi de bé.
1 comentari:
Es verdad a veis roto la ilusión de un montón de personas tanto como entrenadores como jugadoras!!!! No hay derecho!! No teneis vergüenza
Publica un comentari a l'entrada