Translate

dimecres, 26 de setembre del 2012

GRAN PARTIT

En la nota precedent a aquesta manifestàvem el desig que, en el partit que havia de disputar per la tarda el nostre sènior front la UE. Sant Ildefons, l’equip contrari presentés més oposició que la que va presentar La Plana d’ Esplugues de Llobregat el diumenge. I vaja si ho van fer!
Partit amistós de preparació que va semblar de competició, molt disputat, en el que el Sant Ildefons es va emprar a fons obligant els nostres a rendir a alt nivell. 
Partit de velocitat, amb circulació de la pilota molt ràpida per ambdues parts (potser massa) i amb ocasions de gol (en especial per part dels nostres, que podrien haver marcat algun gol més). 
La primera part, que va ser clarament nostra, primer Pedro (penalty) i després l’Alan van traduir en gols la clara superioritat que mostraven damunt la gespa, tanta, que per moments el rival no era capaç de tocar la pilota (era com voler perseguir un conill). A les acaballes de la primera part, en una de les poques errades defensives del Centre, els de Cornellà van aprofitar per marcar el que seria el seu únic gol en aquest encontre. Descans. 
I va començar la segona part. Els nois de la UE. Sant Ildefons van sortir a guanyar, suposem que dolguts per la superioritat mostrada pel Centre en la primera part, pressionaven en tot el camp a l’estil del bàsquet, amb una força extraordinària i agafant les regnes del joc i del domini del partit ens van obligar a acular-nos en el nostre camp i a treballar seriosament en defensa. 
Poc a poc, a cop de tocar, de fer transicions ràpides (un o dos tocs), sent precisos en la passada per a no afavorir recuperacions, mantenint la velocitat i cercant la porteria contraria, juntament amb un bon treball defensiu, els nostres van anar aturant l’embat dels de Cornellà. I així van començar a produir-se noves ocasions del Centre, amb pal inclòs, fins que l’ Adrián (Cortijo) va fer pujar el tercer gol al marcador. 
En resum, partit intens i amb bon joc en el que cap dels dos equips va renunciar a res fins que l’àrbitre va xiular el final del temps de joc. 
Va pagar la pena anar a sopar una mica tard. 
Salut i satisfacció.