AL RESPECTE DE L’ARTICLE “ELS CANTS DE SIRENA”

La intenció de l’article en qüestió no és criticar opcions personals, sinó alertar de les conseqüències que pot tenir en els xavals i xavales pressionar-los per a prendre decisions que poden ser equivocades i que en tot cas, no corresponen a la edat esportiva que tenen.
Tampoc no es tractava de personalitzar alguna situació en concret, però sembla que no hem pogut evitar que algu/ns hagin cregut veure’s emmirallats a l’article. Sent així ho lamentem.
No es tracta de res més que de fer una reflexió general sobre situacions que es donen cada temporada en tots els clubs, conseqüència de plantejaments com els que hem utilitzat en l’escrit a títol d’exemple, de manera genèrica, sense personalitzacions. No té cap destinatari concret ni està especialment dirigit.
Aclarit això, el missatge de l’article continua sent el mateix: No l’inflem el cap a la canalla i no deixem que els hi inflin, que el tenen tou. Cal motivar-los per a continuar amb el seu grup de relació, creixent i fent-se grans, com a persones i jugadors, en el seu entorn i ambient, sense objectius de professionalització i sense perdre l’aspecte lúdic de vista.
Així que el nostre consell es resumeix en: Espereu a que tinguin 17 o 18 anys, que hagin acabat de desenvolupar-se, física i intel·lectualment i enfocada la recta culminant de la seva formació escolar/acadèmica.
A partir d’aquí, pot ser, podrem començar a “escoltar cants de sirena” i no ho dubteu, qui tingui condicions per fer quelcom d’important en aquest esport ho farà i els que no, no ho faran, ens posem com ens posem i peti qui peti.
Salut i ponderació.