Avui he anat a recollir un “burrofax” que el club m’havia
enviat. L’avís el vaig rebre el 22 d’abril i, encara que la data podria
confondre’m, mai vaig pensar que pogués ser un regal per la diada de Sant Jordi.
Com sigui que legalment tenia 30 dies de termini per recollir-lo no he tingut
pressa.
Efectivament, em notifiquen que m’han obert un
expedient disciplinari (a data 12 d’abril) sense especificar el motiu concret
(més enllà de la mania que em tenen i que em volen fer callar tant si com no) i
que fins a la resolució de dit expedient em suspenen de tot dret com a soci.
Així és com fan ells les coses, a la brava, sense
respectar procediments ni estatuts.
Podria posar-me a parlar del dret d’audiència, de la presumpció
d’innocència, del reglament intern del club aprovat per assemblea general l’ 11
de febrer de 2008 i de tots els defectes de forma (i de fons) que presenta la
seva actuació, però no ho faré.
I no ho faré perquè no puc presentar recurs ja que,
transcorregut més d’un mes des que se suposa que van acordar obrir-me un
expedient disciplinari, encara no m’han donat trasllat de cap actuació, ni tant
sols m’han donat trasllat de quins son els suposats fets (ja que se’ls
inventen) que donarien peu a l’expedient.
No, només els interessava suspendre’m com fos (ens
volien desactivats a en Carlos i a mi abans de l’assemblea general extraordinària)
i fer-ho donant-hi cert aspecte de legalitat.
Tot un nyap i una vergonya, fet com en èpoques
anteriors, per “Decreto Gubernativo” de la època de Franco que sembla que algú enyora.
Però encara que pogués no el faria (tampoc m’informen
dels recursos a que tinc dret, cosa a la que els obliguen els estatuts i el
reglament intern).
I no el faré perquè no penso fer-ne ni cas de la suspensió
que em notifiquen, no perquè sigui nul·la de ple dret -que ho és-, sinó perquè
no tenen (el president i el seu escuder) cap autoritat.
Certament que tenen la “potestas” que emana del càrrec
i que es deixa de tenir quan no s’exerceix el càrrec, però no tenen “auctoritas”
que és una capacitat moral reconeguda pels altres.
Així que el “burrofax” ja està a la paperera, amb
aquesta nota dono per acabat el tema, això sí, precisant que continuaré passant
pel camp de futbol, que continuaré emetent opinió quan vulgui i que continuaré
fent crítica quan ho consideri convenient, per molt que s’inflin a posar denúncies
que no van enlloc (el que li van fer a en Carlos no té nom, però defineix el
nivell del denunciant/s) o a incoar expedients construïts sobre la mentida.
El meu menyspreu és absolut, com el de molta gent.
Salut i que se’n vagin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada