ALEVÍ “B”. L'ENTRENADOR NO POT MÉS.

Era insostenible. Ahir no va venir a entreno. No m’estranya.

El fet és que una pressió injusta sostinguda en el temps acaba fent petar a quasi tothom (alguns tenim l’ànima de roca) i Rubén no és aliè.

El que no sap quasi ningú és que Rubén ha fet un exercici de responsabilitat envers el club i l’equip.

M’ho va comentar Rubén en acabar el darrer partit, d’aquesta manera no podia treballar i el que és pitjor, com que la pressió era perquè si, perquè els que havien decidit fer-lo plegar no li havien de donar treva, es criticaria tot; absolutament tot, per si blanc o per si negre, per si alt o per si baix. De manera que li havien bloquejat la capacitat de decidir. Decidís com decidís, fes el que fes, seria igual, anaven a per ell i la estratègia estava clara. Rubén sabia que el pitjor per l’equip (en posicions molt compromeses per a la permanència), molt per damunt que un canvi d’entrenador en aquests moments, era tenir un entrenador sense capacitat de decisió. Per això, per no perjudicar l’equip (i també, si, fart de crítiques sistemàtiques) no va venir. Ni se li espera.

Em consta que des de la presidència es va intentar que Rubén aguantés, però ni així.

Al final caldrà fer càstings! Es cerca entrenador. Condicions: Que sigui simpàtic però no molt. Seriós però lo just, amant de la disciplina però amb els fills del altres, que en sàpiga molt de futbol però que faci de monitor de lleure, que faci jugar a tots però que al meu fill i els seus amics no els tregui. Alguns pensen que pagar els dóna dret a manipular. La única cosa que fan és confondre les criatures.

Salut i veurem si va millor (o no, que és el més probable).

COMENTARIS A ALGUNS PARTITS

El passat cap de setmana ens ha deixat de tot, com sempre, veiem algunes coses:

VICTÒRIES IMPORTANTS

Sènior front la PB. Sant Vicenç del Horts (líder del grup).  Dissabte a la tarda amb un tros de gol de Lardín per obtenir el 2-1. Aquest resultat, més la punxada de l’Athletic Club, deixa el grup força compactat.

El primer,  PB. Sant Vicenç del Horts, amb 37 punts; el segon, Athletic Club, amb 35 punts; el tercer, Piera AE., amb 34 punts i el 4rt., CE. Esparreguera, amb 30 punts, però amb un partit de menys (podrien ser uns virtuals 33 punts). Així que, amb totes les precaucions, prevencions i cauteles, podem pensar que estarem en la lluita durant les 10 jornades que queden.

Juvenil “A”, diumenge a les 12:00 a casa del S. Vicenç del Horts - Ath. Vicentí. Final 2-3. Aquí el peix l’hauran de comprar entre Vallirana CF. (1r. amb 34 punts), Corbera CF. (2n amb 33 punts, però, atenció! amb un partit de menys), CE. Esparreguera (3r. amb 33 punts) i Pallejà CF. (4rt., també amb 33punts). Aquí també es farà difícil comprar el peix. Serà una bonica batalla fins el final.

Juvenil “B”. En un partit en el que els va costar arrencar, adormits de sortida, es van acabar imposant 7-3 al S. Joan Despí UE. al que hem passat en la classificació, arrabassant-li la 4ª. posició. Una mica lluny del 1r. classificat i del 2n. (Castelldefels UE. i S. Just Desvern CF a 6 i 4 punts respectivament. el nostres mantenen la tensió a la espera que algú s’entrebanqui.

DERROTES QUE FAN MAL

El Cadet va caure a casa davant el S. Feliu de Llobregat CFA. per 0-3. Al descans 0-2, després els de S. Feliu van especular amb el resultat i ens van deixar la iniciativa. I la vam tenir, encara que estèril. Després de tres intervencions de mèrit del porter visitant en van clavar el 0-3 i adéu-siau! En realitat el partit el van controlar ells. Continuem 3rs. per la cua, en descens, però només a 1 punt del Pallejà CF. que marca la salvació. A poc més podem aspirar que a jugar-li la lliga al Pallejà. (el següent, S. Esteve Sesrovires FC. ja està a 7 punts). Derrota que va fer mal per les lesions d’en Marc Encarnación i d’en Guillem Bernal.

L’Aleví “A” va caure a casa davant un molt potent Cornellà UD. (2n. classificat). Els nostres van mantenir la cara mentre van poder (i ens van deixar) amb 2-4 al marcador. En el tram final del partit ens van passar pel damunt. Els visitants Víctor i Gerard, amb un “hat trick” cadascú, ens van triturar. De tota manera l’Aleví “A” encara manté les posicions de descens a 4 punts. La propera jornada visitem el camp del Marianao Poblet UD. I aquest partit s’ha de guanyar (ens posaria a 7 punts del descens o, de perdre, ens quedaríem a només 1 punt).

Aleví “B”. Va perdre a casa davant el Fundació PE. Europa per 1-9. Aquest equip està trencat. L’Entrenador està ultrapassat per la pressió de la grada, la meitat de la qual demana el seu cap (I no és culpa seva). El cas és que el nivell és el que és, tocava treballar selectivament per salvar la categoria concentrant esforços en els partits de la nostra lliga (m’he fet un fart d’explicar-ho). Però no, Uns pares per aquí, uns altres en direcció contrària. Missatges contradictoris d’alguns pares a alguns jugadors. Total, l’ Aleví “B” es des composa, a 1 punt de les posicions de descens, mentre que la direcció de l’àrea esportiva continua mirant-se el Juvenil “A” i el Sènior. I, per si faltava poc, ara més baixes, en Juan Emilio i la Sara deixen el club. Setmanes després, ja no caldrà que li donin la samarreta a la Sara, ja no la necessitarà.

Femení Cadet-Juvenil: Aquí en podria dir diverses coses. Pel moment només diré que continuem lliscant per la rampa de la desaparició, constantment, sense aturador. Del partit: Derrota a casa front el Reus Deportiu per 1-7. La Xènia, novament brutal i segura, malgrat els 7 gols encaixats, va ser la millor de l’equip (darrerament cada setmana).

FESTA MAJOR!

Avui és 12 de febrer, Santa Eulàlia, patrona d’Esparreguera i copatrona de Barcelona, així que m’enganxa per dues bandes.

Un 12 de febrer de 1462 els remences es van revoltar contra les autoritats (Calaf). Un altra 12 de febrer, però de 1789, van esdevenir els aldarulls coneguts com “el rebombori del pa” (Barcelona).

Aquest 12 de febrer de 2013 no sabem si ens deixarà alguna fita històrica, però és igual...

Avui és Festa Major!

Salut i Bon dia Esparreguera!

COMENTARIS A ALTRES PARTITS

L’Infantil “A” finalitza la 1ª. volta com a líder del grup. La victòria d’aquesta setmana front el Pallejà CF. “B” per 3-1 (en un partit que no vaig veure) els ha permès mantenir la diferència de 2 punts respecte del Cornellà UD. i de 3 punts sobre Pª. Rec. Sant Feliu de Llobregat “A”. Els espera una dura, competida i complicada 2ª. volta, però ningú ha dit que quedar campió sigui senzill.

Juvenil “B”:  Pel que posa l’acta (aquest tampoc no el vaig veure) sembla com si haguéssim salvat un punt “in extremis” front la Pª. BB. Sant Feliu de Llobregat, gràcies al gol d’en Tomàs, que ens permet mantenir-nos en el grup dels 5 primers, això sí, cada vegada amb més dificultats per atrapar als dos primers (Castelldefels i Sant Just) que ja estan a més d’un partit de diferència (a 6 i 4 punts respectivament). De tota manera no s’ha de donar res per perdut, que encara queda molt i els nois tenen nivell (el que no sé es si tindran nombre suficient).

Sènior (No, no el vaig veure, tampoc el vaig escoltar per ràdio...): Victòria a casa del Cervelló CD. per 0-2 que els permet continuar en la 4ª. posició a la espera que es puguin produir caigudes inesperades dels 3 que van per davant (Piera AE., PB. Sant Vicenç dels Horts “B” i Athletic Club Esparreguera a 4, 7 i 8 punts respectivament). Poder ser pot ser-ho, la pega és que en aquest grup reduït ja només queden 10 partits i, és clar, les possibilitats de reduir diferències són més minses. Es tracta de no fallar ni un i esperar que d’altres no aguantin el ritme, encara que són tres equips i força punts a deixar-se tots alhora. Mentre que les matemàtiques ho permetin, continuarem confiant.

Femení Juvenil-Cadet. Aquest el vaig veure, diumenge 20:00 hores a Sant Boi. Vam perdre 6-0 a casa del Santboià FC., líder sòlid del grup. Considerant que anàvem amb 11 jugadores justes (com és habitual i gràcies), sense canvis, i que Eva va haver d’abandonar per lesió al minut 65 (quedant-nos amb 10 jugadores), la derrota no es pot considerar humiliant (d’altres han hagut).

Però la realitat és que ara mateix som l’únic equip que no ha sumat cap punt en les darreres cinc jornades. Lamentablement (perquè hi havia nivell) ara només podem pensar en no quedar cuers al final del campionat, cosa que no està gens clara ja que només ens separen 3 punts. L’Altre objectiu serà intentar aconseguir que l’equip arribi fins a final de temporada per poder acomiadar el darrer equip de futbol femení amb certa dignitat esportiva, perquè pel que es veu, o es produeix un miracle o enguany s’acabarà l’aventura.
I, per Déu!!! Qui repebrots va escollir l’uniforme suplent? Samarreta violeta, pantalons negres i mitgetes a ratlles horitzontals vermelles i blanques, com el pallasso de “Micolor”, barata haurà sortit, espero que regalada, perquè fa mal als ulls. 

Així ens va, perdudes les formes ara ens surten els colors... Quina creu...

Salut i forever (o no, que mai se sap)

COMENTARIS A ALGUNS PARTITS.

Juvenil “A” - Abrera AE.: Victòria davant el cuer de la classificació per 12-2. L’Empat entre Vallirana i Pallejà (2n. i 4rt. abans de dissabte) ens permet posar-nos 2ns. a la taula de classificació (empatat a 30 punts amb Pallejà CF.) a només 3 punts del líder, Vallirana CF. “A”. Tot obert, totes les opcions a l’abast.

Aleví “A” - Igualada CF. “B”.: derrota a casa front l’ Igualada per 1-5. Oportunitat perduda per haver posat 7 punts sobre el descens, amb 6 equips per darrera incloent-hi l’ Igualada. Després de la derrota només Pallejà CF i Gimnàstic de Manresa ens separen del descens que queda a 4 punts. Tocarà patir.

Aleví “B” - S. Andreu de la Barca Agrupa. “A”.: També derrota al municipal. Derrota naturalment engruixada, que no desfeta, davant del líder. Ara quedem 13ns. a tant sols 2 punts del descens que marca el Pallejà CF. He explicat, en diversos escrits anteriors, de quina manera l’entrenador d’aquest grup ha aconseguit fer els deures cada any. Veurem si li ho permeten.

Benjamí “A” - Gimnàstic de Manresa C. “D”.: Una altra de les derrotes de la matinal de dissabte al municipal, aquesta per 1-3. Fa setmanes (des d’abans de Nadal) que vinc explicant com aquest equip anava perdent el bon joc col·lectiu, amb triangulacions i associacions, en favor d’una altra cosa. Com que això ja va començar amb l’entrenador “Sillo” Bermudo a la banqueta que ningú pensi que ho dic per anar a la contra de la nova direcció de l’equip. El cas és que ara per ara l’equip està desconegut. Cerquem la victòria només per la qualitat individual,joc directe, sense elaboració i pilota amunt. En defensa 1 contra 1 i poc més, sense relleus ni recuperació de posicions, de bascular i tancar espais al contrari ja ni en parlem. Aquest efecte l’he vist altres vegades i normalment ve provocat per un excés de relaxament dels jugadors que es veuen “sobrats” després d’haver engegat molt bé la competició i, és clar, quan el nivell d’exigència t’obliga no val només amb esperar a que els gols “vagin caient” per accions individuals. Penso que aquest aspecte, el de l’esforç individual i col·lectiu coordinat, és el que toca treballar. El grup té nivell tècnic suficient en totes les posicions, però ara no juguen com un equip. Cal posar fil a l’agulla tant d’hora com sigui possible doncs, del contrari, correm el risc de no classificar entre les 5 primeres posicions que donen, aquest any, la possibilitat d’ascens a 1ª. Divisió. Ja hem caigut a la 4ª. posició, amb 30 punts, darrera Martorell AE. i Igualada CF., amb 29 punts, no tindran pietat si els hi donem l’oportunitat.

Cadet - Igualada CF. “B”.: Darrera derrota de la matinal d’ahir a casa. 0-3.

Era guanyar i sortir del descens deixant en el nostre lloc a Pallejà CF. “A” (amb 2 punts d’avantatge) i empatar a punts amb l’ Igualada,  o perdre i complicar-nos la vida.

I vam tornar al Cadet dels pitjors dies, jugant a no res. Un menys que mediocre Igualada ens va guanyar, justament i amb solvència. Quan t’ho jugues tot, en aquests partits transcendents, has d’anar amb tot, amb els millors a cada posició, amb totes les armes i al coll (esportivament parlant) del contrari. Ni deixar-lo respirar. Doncs bé, em dóna la sensació que en el grup s’havia instal·lat una mena de sensació de conformitat, com si amb el que havien aconseguit fins ara ja estigués bé. Quin mal ens ha fet l’empat a can Vinyets Molí-Vell! Penso que ahir no van estar de sortida tots els jugadors que havien d’haver estat i que l’equip no va estar a l’alçada del nivell de tensió, esforç i sacrifici que exigeix lluitar per salvar la categoria. Excepció: Marc Encarnación, que ha anat creixent en les darreres jornades i ara és un puntal al centre del camp. En resum, se’ns complica això de salvar la categoria. Igualada se’ns escapa a 6 punts, Òdena es posa a 4 punts de distància; només Pallejà CF. està a tir d’un partit (1 punts per davant marcant la darrera posició de salvació). Ens passarem tota la segona volta mirant cap amunt, esperant que hi hagi algú que s’entrebanqui més que nosaltres i intentar aprofitar-ho. Dit d’una altra manera, hem deixat perdre l’oportunitat de marcar el ritme nosaltres per quedar a expenses dels demés.

Salut i final de primera volta (per a quasi tots)

HISENDA i EL FUTBOL CATALÀ

La “Agencia Tributaria” ha començat a inspeccionar diversos clubs catalans i els obliga a regularitzar la situació fiscal de tota persona que realitzi una activitat remunerada en el club, per mínima que sigui la retribució (monitors, coordinadors, fisioterapeutes, personal de manteniment. neteja, bar, etc.) http://ves.cat/crC0

Així al Santboià li han presentat una proposta de liquidació que s’acosta als 700.000 € ja que la “Agencia Tributaria” considera amb efectes retroactius als darrers cinc anys de l’activitat del club. També han rebut inspecció Sabadell,. Badalona, Sant Andreu, Prat i Vilanova. Encara que els afectats intenten justificar els pagaments o els ingressos amb conceptes com “dietes i/o quilometratge ”, la “Agencia Tributaria” no traga. http://ves.cat/crDj

Es prepara una reunió de clubs catalans a les instal·lacions del Santboià, a efectes d’informar a altres clubs i proposar una estratègia comuna. http://ves.cat/crDp

Aquesta és una informació elaborada de manera sintètica de diferents mitjans els enllaços dels quals us he posat.

Es veia que venia. Massa diner en negre voltant els camps de futbol, massa gent lucrant-se  a costa del futbol sense declarar res. No és culpa dels clubs, que es troben en situació d’indefensió davant un sistema emparat i promogut (en el meu parer) des de les federacions que són les primeres en cobrar en negre els rebuts dels arbitratges i de remunerar a aquest amb diners del mateix color. Això passa al futbol, al bàsquet i... en fi. No és culpa dels clubs però seran els que ho acabaran pagant.

Hi ha entrenadors de canalla, de clubs modestos que no passen de cobrar 100 € per 10 mensualitats, però hi ha entrenadors, coordinadors o directors tècnics a 600 i 1000 € mensuals per 10 mensualitats, tot en negre (i creieu-me, hi ha alguns que, fins i tot, s’embutxaquen més d’aquestes quantitats ).

La Federació obliga als clubs a tenir a tots els entrenadors titulats (en diferents nivells segons la categoria de l’equip) i aquests s’ho fan pagar. Les quantitats i les formes no les marquen els clubs, els clubs s’ho empassen perquè sinó no poden contractar i sense entrenadors titulats la Federació no et deixa competir (és més, multa als clubs per cada jornada que passen sense tenir un entrenador titulat vàlid per a la categoria).

Direu que el món de l’esport està prostituït. Potser que sí (malgrat que encara queda gent, poca, que és capaç de treballar de franc, només per afició).

El que no entenc és per què Hisenda s’esforça en regularitzar aquesta activitat i no ho fa amb la prostitució de veritat. Fent-ho amb aquestes dues activitats (incloent-hi el meravellós món de l’arbitratge) liquidàvem el deute del país.

Que en penseu?

Salut i marro