Translate

diumenge, 3 de febrer del 2013

COMENTARIS A ALGUNS PARTITS.

Juvenil “A” - Abrera AE.: Victòria davant el cuer de la classificació per 12-2. L’Empat entre Vallirana i Pallejà (2n. i 4rt. abans de dissabte) ens permet posar-nos 2ns. a la taula de classificació (empatat a 30 punts amb Pallejà CF.) a només 3 punts del líder, Vallirana CF. “A”. Tot obert, totes les opcions a l’abast.
Aleví “A” - Igualada CF. “B”.: derrota a casa front l’ Igualada per 1-5. Oportunitat perduda per haver posat 7 punts sobre el descens, amb 6 equips per darrera incloent-hi l’ Igualada. Després de la derrota només Pallejà CF i Gimnàstic de Manresa ens separen del descens que queda a 4 punts. Tocarà patir.
Aleví “B” - S. Andreu de la Barca Agrupa. “A”.: També derrota al municipal. Derrota naturalment engruixada, que no desfeta, davant del líder. Ara quedem 13ns. a tant sols 2 punts del descens que marca el Pallejà CF. He explicat, en diversos escrits anteriors, de quina manera l’entrenador d’aquest grup ha aconseguit fer els deures cada any. Veurem si li ho permeten.
Benjamí “A” - Gimnàstic de Manresa C. “D”.: Una altra de les derrotes de la matinal de dissabte al municipal, aquesta per 1-3. Fa setmanes (des d’abans de Nadal) que vinc explicant com aquest equip anava perdent el bon joc col·lectiu, amb triangulacions i associacions, en favor d’una altra cosa. Com que això ja va començar amb l’entrenador “Sillo” Bermudo a la banqueta que ningú pensi que ho dic per anar a la contra de la nova direcció de l’equip. El cas és que ara per ara l’equip està desconegut. Cerquem la victòria només per la qualitat individual,joc directe, sense elaboració i pilota amunt. En defensa 1 contra 1 i poc més, sense relleus ni recuperació de posicions, de bascular i tancar espais al contrari ja ni en parlem. Aquest efecte l’he vist altres vegades i normalment ve provocat per un excés de relaxament dels jugadors que es veuen “sobrats” després d’haver engegat molt bé la competició i, és clar, quan el nivell d’exigència t’obliga no val només amb esperar a que els gols “vagin caient” per accions individuals. Penso que aquest aspecte, el de l’esforç individual i col·lectiu coordinat, és el que toca treballar. El grup té nivell tècnic suficient en totes les posicions, però ara no juguen com un equip. Cal posar fil a l’agulla tant d’hora com sigui possible doncs, del contrari, correm el risc de no classificar entre les 5 primeres posicions que donen, aquest any, la possibilitat d’ascens a 1ª. Divisió. Ja hem caigut a la 4ª. posició, amb 30 punts, darrera Martorell AE. i Igualada CF., amb 29 punts, no tindran pietat si els hi donem l’oportunitat.
Cadet - Igualada CF. “B”.: Darrera derrota de la matinal d’ahir a casa. 0-3.
Era guanyar i sortir del descens deixant en el nostre lloc a Pallejà CF. “A” (amb 2 punts d’avantatge) i empatar a punts amb l’ Igualada,  o perdre i complicar-nos la vida.
I vam tornar al Cadet dels pitjors dies, jugant a no res. Un menys que mediocre Igualada ens va guanyar, justament i amb solvència. Quan t’ho jugues tot, en aquests partits transcendents, has d’anar amb tot, amb els millors a cada posició, amb totes les armes i al coll (esportivament parlant) del contrari. Ni deixar-lo respirar. Doncs bé, em dóna la sensació que en el grup s’havia instal·lat una mena de sensació de conformitat, com si amb el que havien aconseguit fins ara ja estigués bé. Quin mal ens ha fet l’empat a can Vinyets Molí-Vell! Penso que ahir no van estar de sortida tots els jugadors que havien d’haver estat i que l’equip no va estar a l’alçada del nivell de tensió, esforç i sacrifici que exigeix lluitar per salvar la categoria. Excepció: Marc Encarnación, que ha anat creixent en les darreres jornades i ara és un puntal al centre del camp. En resum, se’ns complica això de salvar la categoria. Igualada se’ns escapa a 6 punts, Òdena es posa a 4 punts de distància; només Pallejà CF. està a tir d’un partit (1 punts per davant marcant la darrera posició de salvació). Ens passarem tota la segona volta mirant cap amunt, esperant que hi hagi algú que s’entrebanqui més que nosaltres i intentar aprofitar-ho. Dit d’una altra manera, hem deixat perdre l’oportunitat de marcar el ritme nosaltres per quedar a expenses dels demés.
Salut i final de primera volta (per a quasi tots)