Començava a albirar la primavera. Els dies s’allargaven i permetien que les temperatures comencessin a pujar. Encara faltava molt per a l’estiu, però ja s’intuïa que la vida a Plantèria havia entrat en la segona part del cicle vital de cada temporada. Sol, joves brots alegres, colors i llum dominaven el paisatge.Llavors, de cop, la penombra.
Un cop d’aire gèlid va entrar a Plantèria per la part sud del territori al temps que una fredor sobtada aletargava els tendres brots que, formats en els durs mesos d’hivern, esclataven amb el començament de la primavera.
Cada any succeïa, en la mateixa època. La “força xucladora” intentava alimentar-se de la saba jove de Plantèria, parasitant-la per enfortir-se innoblement, sense esforç, aprofitant-se del treball d’altres.
Durant molts anys, quan això passava, els joves brots de Plantèria havien estat aferrissadament defensats per un veterà general, però aquest ja no era el cas.
Enguany el veterà general només va poder fer que cridar per alertar de que s’acostava el perill, un perill que coneixia molt bé: El viscós “Llimac T”.
Entre la foscor i el fred, el veterà general va reconèixer la olor de l’aler de la criatura xucladora. No hi havia dubte, es tractava del “Llimac T” un ésser que procedent del veí Reialme de Cartró, amagat entre el fum que produïa a còpia de cremar combustibles fòssils i esgrimint un escut, s’emportava els tendres brots de Plantèria per alimentar, amb la seva jove saba, al Rei Pugó, sobirà del Reialme de Cartró.
El vell general va veure com en aquesta incursió el “Llimac T” s’enduia, sense que ningú semblés adonar-se’n i arrencant-lo de soca-rel, un tendre brot ja espigat al qual arrossegava riu avall.
Un vegada al Reialme de Cartró, el Rei Pugó s’encarregaria de fer oblidar a Jove Tendre Brot la seva procedència i el convertiria en un dels “brots sense memòria” que lluitaven en els exèrcits d’aquell rei.
El veterà general va cridar i cridar, però ho feia en solitud i ningú no l’escoltava.
N’hi haurien més incursions del “Llimac T”, n’hi haurien més tendres brots sense memòria lluitant per l’ exèrcit del Reialme de Cartró i això al “Llimac T” li va produir grans beneficis. El Rei Pugó el va atorgar el grau de “Vassall Servent” i li va permetre de posar l’escut del reialme en un cartronet en el que es llegia:
“Llimac T” - Vassall Servent del Rei Pugó - Proveïdor del Reialme de Cartró.
Salut i fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada