QUIN CAP DE SETMANA !

Quan es va fer la previsió per a aquest cap de setmana passat, es van seleccionar uns quants partits, d’ entre tots els que teníem, com a “PARTITS AMB PLUS”, doncs bé, anem per feina i veiem què va passar:
Sènior: Retrobats amb la victòria i a camp contrari (3-5) que ens ha de posar en el camí per fer un darrer terç de competició que animi l’equip i als aficionats (per a que tornin al municipal).
Juvenil: Ajustada victòria a casa del cuer Collbató (3-4), segona consecutiva, que caldria validar el proper cap de setmana a casa per confirmar el canvi de tendència d’aquest equip, consolidant la recuperació.
Infantil “A”: Recuperant la cohesió del grup dins el camp i a la grada, recuperant l’estil de joc que els ha caracteritzat, esforçant-se per suplir entre tots les mancances que ens ha deixat la baixa d’en Mateu i lluitant fins al final per la victòria (que mai va ser fàcil, ans al contrari, penseu que amb el temps exhaurit i amb el rellotge aturat, el marcador era 4-5 a favor nostre, quan una ràpida contra del Martorell va acabar amb un fortíssim xut que en Brian va treure amb els punys sortint des de no se sap on per a que en la subsegüent jugada els nostres anotessin el 6è. En 20 segons el partit va poder canviar a cara o creu) Segurament haurem de jugar d’una altra manera. Potser les expectatives per a aquest grup, ara per ara, no siguin les mateixes que abans de les baixes, però continuen sent un bon equip. Confiança en ells mateixos, en l’entrenador, esforç i sacrifici serà la recepta per obtenir el millor resultat possible. Que encara ningú a dit la darrera paraula en aquesta competició. Per això, al damunt del tot de la taula, en la posició de líder, es llegeix: CE. Esparreguera (si, amb 1 i 2 partits més que altres, però hauran de guanyar-los).
Aleví “A”: Visita a camp del Barça. Derrota 6-4. El seu públic emmudit i espantat davant el bon joc dels nostres nois, que van merèixer millor sort davant d’un líder al que van fer patir de valent en presència d'en Guillem Amor.
Femení Cadet-Infantil: Difícil es presentava i difícil va ser. Derrota 4-3 en un partit en el que les nostres noies no s’ho van acabar de creure en cap moment.
Benjamí “B”: Ja era complicat a priori guanyar el derbi, però ens quedava la esperança de la intensitats dels derbis per intentar vèncer la EFO-87. No va poder ser i els d’Olesa es va dur el partit amb un 2-3 al marcador que els nostres van intentar defensar tant com van poder.
I ara, ATENCIÓ:
Patapim, Patapam, Patapum!:
Aleví “B” 4 - 2 Molins de Rei “A”. Sí, davant el colíder i venint d’un partit en el que el líder ens havia endollat 19 gols, els nostres van sortir al camp disposats a vendre cara la seva pell i el que va passar és que es van quedar amb la del Martorell. Un Martorell que venia pensant en un partit fàcil en el que l’únic dubte que tenien era si podrien superar la diferència de gols amb el S. Just At. i que els nostres van complicar fins a guanyar-ho. En definitiva, explosió al capdamunt de la classificació i un Aleví “B” que s’enganxa al grupet dels 15 punts per disposar de totes les opcions de mantenir la categoria.
UN ALTRE:
No vam parlar del Benjamí “A” en la prèvia del cap de setmana. Quin error! Quin tros de partit!
Benjamí “A” 8 - 1 Cornellà “B”. Els nostres en tenien ganes. Encara recordaven com els va coure el 7 - 1 que vam encaixar al partit d’anada i es volien venjar. I ho van fer. Carai si ho van fer!. En un partit ordenadíssim, els que dirigeix en Sillo, es van acostar de tal manera a la perfecció que el resultat encara és curt. Basculant de banda a banda, tancant els espais, arribant sempre a l’ajuda, fent les cobertures en defensa i les transicions en atac de manual, van ser demolidors. Un espectacle, de veritat.
Final: No es pot acabar sense fer esment de l’empat 2 - 2 de l’Infantil “B”, a casa, front el S. Andreu de la Barca Agrupació “B”. Els nostres van donar tot el que tenien, van treballar fins a la extenuació i van intentar utilitzar sempre els seus recursos al màxim. Per això, quan amb el temps esgotat (min. 69) van aconseguir anotar el segon gol (en el minut 63 guanyavem 1-0 i en 6 minuts ens havien capgirat el marcador) van tocar el cel. No va ser un empat, va ser una victòria, la del treball i la constància.
Salut i com hem xalat!