SI US PLAU, REFLEXIONEM UNA ESTONA

Dins del procés previ a prendre la decisió de si el club ha de retirar el servei d’autocars per abaratir les quotes, per a que així a algunes famílies els hi sigui més fàcil suportar la càrrega econòmica de l’activitat esportiva del seu fill (o dels seus fills), ens sembla convenient fer una reflexió en profunditat.
Cert és que el Centre d’Esports Esparreguera NO és una institució benèfica i que la directiva i els socis podríem limitar-nos a determinar l’import global de la quota, incloent-hi el servei d’autocar i a exigir el seu pagament, de manera que només aquelles famílies que puguin fer front a la despesa enviïn la canalla a practicar esport i els que no puguin pagar tant doncs... que marxin del club.
Però també és cert que el CENTRE és més que una entitat privada sense ànim de lucre, és el resultat de una unió de voluntats orientades a la obtenció d’una fita comuna, es a dir, no una suma d’individualitats sinó el resultat de l’esperit comú.
I és dins d’aquesta concepció i de la clara vocació formativa del CENTRE que se’ns presenta la disjuntiva següent:
Què cadascú s’espavili i campi qui pugui... o
Fem prevaler el bé comú i el superior interès de la canalla?
Des de la nostra perspectiva no hi ha dubte, sempre ha de prevaler el bé comú.
I, dit això, hem de determinar quin ha de ser el bé comú. Doncs al nostre entendre i en les actuals circumstàncies de crisi econòmica tampoc no hi ha dubte. El bé comú ha de ser que en la nostra vila pugui practicar esport la màxima quantitat de canalla possible.
És per tot lo dit que creiem que el CENTRE ha de vetllar per continuar amb les iniciatives que ajuden el jovent a fer esport, com ara obtenir subvencions per a aquells més necessitats, subvencionar parcialment la integració plena de la dona en l’esport, aplicar polítiques de reducció de quotes pels segons i posterior fills inscrits en el club i d’altres iniciatives que no és ni oportú, ni convenient tractar ara.
Doncs bé, és amb aquest esperit que ens preguntem sinó serà molt millor prescindir d’una despesa suntuària permetent una reducció de quotes (el servei d’autocar no és més que una comoditat cara, molt còmode i molt cara), que no pas mantenir el servei d’autocar amb el nombre de jugadors actuals (i en conseqüència de quotes) i haver de repercutir el preu real de dit servei en les mensualitats (aproximadament 15 euros per quota i mes).
D’una altra forma dit, el dilema és:
Suspensió del servei d’autocar, amb reducció de la quota en 20 € i intentem que tothom pugui participar, o...
Manteniment del servei d’autocar amb increment de quotes d’uns 15 € (o sigui 75 € al mes pels equips de F-11 i de 55 € al mes pels de F-7) i ens quedem només amb els qui ho puguin pagar?
Fa molt de temps que instem els nostres nois i noies a participar de la cultura de l’esforç, de la solidaritat i del compromís. Ens quedem només en el discurs, o és hora de practicar-lo amb fets?
Entendran els nostres nois i noies que alguns dels seus companys no puguin continuar jugant amb l’equip per que no poden pagar l’autocar? I els qui ho hagin de deixar per aquest motiu, ho comprendran també?
Salut i reflexió