Cada any succeeix que els equips “B” (i per tant, els “C” també) es troben amb problemes de potència de joc i d’habilitat tècnica.
No es tracta que els nostres nois i noies no en sàpiguen o que els nostres tècnics no treballin com toca (encara que també han d'aprendre a treballar en els nous escenaris), sinó que les diferencies en les edats es noten. Cada any els “B” es troben en inferioritat física (per diferencial d’edat) respecte d’altres equips.
Sí som capaços, entre tots, de mantenir els nois i noies encoratjats per a entrenar amb atenció i ganes de millorar i de fer-ho de manera que no els posem nerviosos (de vegades, sense voler, els hi transmetem un nivell d’exigència que no es correspon amb les seves edats), a mesura que avanci la segona volta notarem progressions notables en el joc. És lògic, a mesura que els de primer any es desenvolupen s'escurcen les diferencies físiques i, llavors, s’igualen les condicions de joc.
Més notable encara és la situació de l’Aleví “A” que es troba amb jugadors de primer any (conseqüència de no haver pogut inscriure Aleví “B” la temporada passada) i, més a més, han de neutralitzar la dificultat d’haver passat de futbol-7 a futbol-11 (canvi de dimensions, distàncies ampliades, diferent distribució dels jugadors en el camp, etc.) i compensar la diferencia de categoria que s’han trobat, doncs l’Aleví “A” disputa la competició en la 1ª Divisió.
Tot just hem començat, entre tots (també els pares i mares), un projecte basat en el futbol base com a sistema per a millorar el potencial esportiu del nostre club, però hem de saber que per a que es notin els primers resultats es necessitaran quatre o cinc any (el temps d’una generació de base).
A curt termini, que treballin, que s’ho passin bé, no els traspassem ansietats pròpies i no els exigim evolucions i millores instantànies.
Treballar amb els nois i noies els diferents valors que fonamenten la cohesió del grup en els esports de caràcter col·lectiu (compromís, esforç, solidaritat, responsabilitat, disciplina, superació i companyonia) amb paciència i tranquil·litat son, sempre, la millor recepta per progressar adequadament en el camí esportiu i aconseguir Cadets i Juvenils amb caràcter propi, qualitat tècnica i capacitat física.
No esperem victòries immediates, llargues ratxes sense perdre (que tampoc no seria bo per a la formació de la canalla), sí arriben, benvingudes, però que no ens generi ansietat. Ans al contrari, sapiguem transmetre als nostres fills i filles que, ara per ara, guanyar no és lo més important.
Cada temporada, a partir del mes de febrer, es comencen a percebre, primer poc a poc i després de manera evident, les ansiades millores. Siguem pacients i animem la canalla a seguir esforçant-se.
Salut i temps
No es tracta que els nostres nois i noies no en sàpiguen o que els nostres tècnics no treballin com toca (encara que també han d'aprendre a treballar en els nous escenaris), sinó que les diferencies en les edats es noten. Cada any els “B” es troben en inferioritat física (per diferencial d’edat) respecte d’altres equips.
Sí som capaços, entre tots, de mantenir els nois i noies encoratjats per a entrenar amb atenció i ganes de millorar i de fer-ho de manera que no els posem nerviosos (de vegades, sense voler, els hi transmetem un nivell d’exigència que no es correspon amb les seves edats), a mesura que avanci la segona volta notarem progressions notables en el joc. És lògic, a mesura que els de primer any es desenvolupen s'escurcen les diferencies físiques i, llavors, s’igualen les condicions de joc.
Més notable encara és la situació de l’Aleví “A” que es troba amb jugadors de primer any (conseqüència de no haver pogut inscriure Aleví “B” la temporada passada) i, més a més, han de neutralitzar la dificultat d’haver passat de futbol-7 a futbol-11 (canvi de dimensions, distàncies ampliades, diferent distribució dels jugadors en el camp, etc.) i compensar la diferencia de categoria que s’han trobat, doncs l’Aleví “A” disputa la competició en la 1ª Divisió.
Tot just hem començat, entre tots (també els pares i mares), un projecte basat en el futbol base com a sistema per a millorar el potencial esportiu del nostre club, però hem de saber que per a que es notin els primers resultats es necessitaran quatre o cinc any (el temps d’una generació de base).
A curt termini, que treballin, que s’ho passin bé, no els traspassem ansietats pròpies i no els exigim evolucions i millores instantànies.
Treballar amb els nois i noies els diferents valors que fonamenten la cohesió del grup en els esports de caràcter col·lectiu (compromís, esforç, solidaritat, responsabilitat, disciplina, superació i companyonia) amb paciència i tranquil·litat son, sempre, la millor recepta per progressar adequadament en el camí esportiu i aconseguir Cadets i Juvenils amb caràcter propi, qualitat tècnica i capacitat física.
No esperem victòries immediates, llargues ratxes sense perdre (que tampoc no seria bo per a la formació de la canalla), sí arriben, benvingudes, però que no ens generi ansietat. Ans al contrari, sapiguem transmetre als nostres fills i filles que, ara per ara, guanyar no és lo més important.
Cada temporada, a partir del mes de febrer, es comencen a percebre, primer poc a poc i després de manera evident, les ansiades millores. Siguem pacients i animem la canalla a seguir esforçant-se.
Salut i temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada