Divendres semblava la fi del món. Un cel negre, com gola de
llop, va acabar descarregant amb força una pedregada que ens va canviar el
color habitual del terreny de joc del municipal.
Després de la tempesta, com és habitual va arribar la calma
en forma d’arc de Sant Martí que ens avançava el bon temps.
Finalment, al cap vespre d'ahir, la turmenta es va allunyar per la
costa barcelonina, mar endins, il·luminada pels darrers rajos de sol, que
desapareixia per ponent.
Salut i Tardor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada