EL FEOSL-2010 i LES REFORMES DEL MUNICIPAL

Fa dies que corre per la vila un soroll segons el qual podem estar satisfets que l’alcaldessa hagi prioritzat la reforma del Camp Municipal de Futbol, per damunt de qualsevol altre intervenció, a compte de FEOSL-2010.
Doncs, per a que ningú no s’enganyi, la situació és la següent:
Per a la intervenció del camp de futbol s’ha previst destinar 60.000 €., quantitat amb la que tot just es podrà fer un rentat de cara als vestidors que existeixen en l’actualitat i, potser, dotar la instal·lació d’una caldera de gas per l’aigua sanitària (dutxes).
Atenció a les dades:
1- El FEOSL-2010 inverteix a Esparreguera la quantitat de 2.024.819,96 €.
2- D’Aquesta quantitat 254.724,72 €. revertiran en instal·lacions Esportives, això és, només el 12,6% del total es destina a Esports (Camp de Futbol, Piscina Coberta, Local Social Pistes Barri Font i coberta i façana del Pavelló del Castell).
3- Així que els 60.000 €. destinats a les reformes del municipal representen, “grosso modo”, el 2,965% del total.
Us a sembla poc esforç inversor? Creieu que es tracta d’una maniobra de maquillatge? Potser que si, potser que no.
Per a que pugueu acabar de valorar-ho us direm que si al FEOSL-2010 li sumem els 3.500.000 €. del FEIL-2009 (del que ni tan sols un cèntim va anar destinat a esports) el total d’inversió, en dos anys, puja a 5.528.819,96 €., el que significa que la dotació prevista per escometre la tan important reforma del Camp Municipal de Futbol suposa, també” grosso modo”, un 1,08% del total.
Com ja hem comentat, no sabem què penseu vosaltres, ni si tenen raó quan us expliquen tot l’esforç que faran i com es prioritza la despesa, però, com els números son els números, tossuts i transparents, podreu, tots, treure conclusions objectives.
Mentre que us dediqueu a pensar en la qüestió, benvolguts consocis, nosaltres ens dedicarem a agrair tant d’esforç. Agraïm el volum de la inversió, el detall de tenir-nos en consideració (encara que sigui només una mica), ho agraïm tot.
Ho agraïm com s’han d’agrair les almoines, sense qüestionar-les.
Si us plau, pel bar i pel local social no ens pregunteu, que no sabrem que dir-vos. Sembla ser que amb la cargolera pel bar i l’altra per les necessitats fisiològiques n’hi ha d’haver prou.

Que no, que no ens pregunteu més..., que no sabem on podeu arrecerar-vos.
Però això si, que ho sàpiguen: NO ENS ENGANYEN, ni ens despisten, és més, en prenem nota. Faríeu bé en prendre nota també vosaltres, per a quan arribi el moment, per a quan toqui.
De mentre continuarem organitzant activitats, sent la entitat més activa de la vila, sent la entitat amb els pares i socis més compromesos. Anirem per feina.
“Es mu triste de pidir, pero es más triste de rogarl” i, més a més, ja n'estem farts de fer-ho.

Salut i dignitat