OBJECTIUS NO COMPETITIUS

Com tots sabeu, els objectius anuals a assolir pels equips del que denominem futbol-escola no son de caràcter competitiu.
Ho hem explicat en diverses ocasions, més a més d’exposar-lo en el document “Objectius Generals” (“Prebenjamí – Benjamí: Aprenentatge de les accions tècniques bàsiques i nocions
de col·locació racional tàctica en el terreny de joc.”), però creiem convenient repassar el concepte:
La millora dels Promeses, Prebenjamins i Benjamins passa per que puguin disposar de la màxima quantitat de minut de joc, sense que els pressionem per la obtenció de victòries. Es cert que als adults ens “deprimeix” veure com l’equip del nostre noi/noia perd i perd. Però a ells no. Als peques el que els hi agrada és jugar, estar amb els seus companys i companyes i, si sabem encaminar-los degudament, gaudiran de l’aprenentatge sense pressions i milloraran, al ritme que toca. No podem voler que els nois de primer any a la categoria plantin cara a equips formats per jugadors de segons any. Les diferències físiques en aquestes edats son molt determinants i no queda cap més remei que conviure amb el fenomen amb tranquil·litat. L’Any vinent, els qui enguany son els petits, seran els grans de la categoria. Llavors guanyaran més partits, llavors tots seran (semblaran) millors, llavors estarem cofois d’haver suportat un any dolent per gaudir-ne del següent, llavors entendrem que el club no apostés per reforçar els equips dels més petits amb jugadors de segon any (que haguessin provocat la reducció de minuts jugats dels “peques” i dificultat llur evolució). Miratge. Això no serà definitiu, serà eventual, perquè quan acabi la temporada tornarem a passar de categoria, passarem a ser “Prebenjamins o Benjamins o Alevins “B”” i tornarem a ser els petits de la categoria i així cada dos anys, així fins arribar a la edat de sènior.
Per tot això: Ni entrenadors “deprimits” perquè el Benjamí “A” no hagi guanyat un partit que els hagués pogut posar en posicions d’ascens i campionat, ni “depressions” per que els petits perdin i perdin. Això forma part de l’aprenentatge, d’inculcar-los l’esperit de superació, la importància de l’esforç i de la solidaritat entre tots els qui formen “l’equip”, d'apostar pel treball amb recompensa a mig termini, a treballar la paciència.
Aquesta és la primera temporada en competició federada després que el club es fes càrrec de la escola que abans gestionava el Patronat d’Esports. I això és el que toca. L’Any vinent serà un altra cosa, ja portaran una temporada en això de l’esport, hauran crescut una mica i, potser, es podran compensar plantilles per mirar d’equilibrar-les, però com hem dit, això serà a partir del setembre. Ara, el que ens toca a tots, és ajudar-los en les seves evolucions individuals i col·lectives. Animar-los a continuar fent allò que ja van fent i a perseverar per millorar en allò que els resulta més difícil, com en la escola, com en la vida.

Cada petita millora és un èxit, valorem-les i posem-los en valor.
Salut i paciència (amb això especialment)