INFANTIL, SÈNIOR i JUVENIL PARTITS D'EMOCIÓ i GENEROSITAT

Ho posem en el mateix ordre en el que es van jugar.

L’ Infantil tenia davant el S. Andreu de la Barca “B”, en un partit en el que ja era necessari guanyar (a efectes de classificació i per a la moral de la plantilla), per a no despenjar-nos dels equips que lluitaran per la permanència (que, ens posem com ens posem, és el que ens tocarà tot aquest any). Els nois van fer un bon partit, amb jugades de mèrit i desencerts per poca concentració. Però s’ho havien cregut i van continuar cercant la victòria encara que, fins a per tres vegades, el S. Andreu havia aconseguir neutralitzar l’avantatge que anava pujant al marcador del municipal. Podem estar amb l’equip, en positiu, posant en valor les millores que dia a dia es van aconseguint o instal·lar-nos en actituds de terra cremada. A aquesta plantilla no la trobareu en el desànim, només calia acostar-se al vestidor en acabar el partit.

El Sènior se la jugava, en el dia del debut d’en Diego Morata, contra el Molins de Rei i els punts ja comencen a valer el seu pes en or. Per si era poc començar amb un “míster” nou que havia tingut contacte amb la plantilla durant poc més d’una hora en el darrer entrenament setmanal, les nombroses baixes per acumulació de targetes grogues (hem de començar a pensar en quelcom) i les lesions que ens han castigat, obligava a convocar fins a cinc jugadors de l’equip Juvenil. No farem la crònica, anirem per a posar en valor lo positiu. Quan la diferència a favor dels visitants feia mal als ulls en mirar el marcador, els nois, comandats per en Diego Morata, en lloc d’abaixar els braços (lo més habitual darrerament), van continuar començant i començant, jugada darrera jugada, fins a aconseguir remuntar a quatre gols el partit. Hi ha hagut reacció, que no s’aturi.

I ara el Juvenil. Aquests tenien la oportunitat de posar-se al capdavant de la classificació. S’enfrontaven a l’ Òdena (líder i els nostres tercers) i ho van fer amb el handicap que suposava la pèrdua dels cinc jugadors que li havien convocat pel Sènior. Malgrat tot, van aconseguir un empat a tres gols (que sap a poc considerant que l’ avantatge de tres gols semblava suficient). Sacrificar les aspiracions pròpies per acompanyar i reforçar el més dèbil i fer-ho amb la generositat amb la que ho han fet jugadors i “míster” de l'equip juvenil (en Pedro Casares) té molt de mèrit.

En tots tres casos, hem vist un grans exercici de generositat, de diferents tipus i derivada de diferents necessitats, però una enorme generositat que és un dels valors que ens han de caracteritzar com a club, que som tots. Els de la grada també. Que no ens manqui la generositat.

Salut i a per més