Aquesta setmana ens va sortir la palada de sorra. No passa res. Cal seguir treballant amb humilitat i tenacitat, amb els peus fermament clavats al terra, sent conscients que guanyar és conseqüència de l’esforç col·lectiu i d’altres variable que incideixen en el nostre esport (el rival també juga, el dia “tonto”, excés de confiança, etc.). Si fos ciclisme diríem que anem fent “la goma” (l’elàstic), ara ens acostem al dos primers classificats, ara ens allunyem. La diferència de punts respecte del primer classificat no és determinant quan resulta que encara queden per disputar-se més punts (39) dels que ha sumat el primer classificat en tot lo que portem de competició.Cal anar a pams: Primer, sobreposar-nos al canvi d’entrenador (sempre requereix una mica de temps) i estabilitzar la plantilla (llevat de força major ja no caldrà convocar ningú amb el juvenil). Segon, anar partit per partit (quin tòpic més bonic) sense desmerèixer cap rival. Tercer, recuperar el nivell d’intensitat que els caracteritza (a banda del bon joc col·lectiu sempre a estat un equip lluitador). Quart, anar cremant etapes, consecució matemàtica de la permanència, acostament al lideratge i, després, quan manquin cinc jornades, ja mirarem on estem i a on podem arribar, si cal, fins i tot, a assaltar el liderat.
Cal que, entre tots, no transformem en frustració anticipada el fet d’estar més lluny d'un ascens (que no ens havíem plantejat al començar la temporada) i per a la resolució del qual encara queda un tou.
Sigui com sigui, caldrà paciència i treball, com sempre, com per a tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada