SÈNIOR. DUES DERROTES EN UNA SETMANA

Si. Sense pal·liatius. El partit de dijous contra el Corbera el vàrem perdre igual que hem perdut el de dissabte passat contra el S. Andreu de la Barca. Res a dir, ens van guanyar bé en tots dos partits. Tots dos partit calcats. Un rival que aprofita les seves oportunitats i un CE. Esparreguera que no troba porteria de cap manera, fins a la desesperació. Els nois ho van lluitar tot, van posar tot el que tenien damunt el camp (i el que no també). Alguns estant lesionats van volen col·laborar, gràcies. Quan l’ansietat s’apodera del jugador, quan les urgències neguitegen tot l’equip, la porteria pròpia s’eixampla i la contrària s’arronsa, com en un efecte túnel, com en un embut que tot s’ho empassa.

Que pinta malament ho sabem. Que cada cop l’objectiu està més difícil també. Però també sabem que els nostres ho continuaran intentant, un cap de setmana darrera l’altre, fins a capgirar la situació, o fins que sigui irreversible, però no llençaran la tovallola.

Els que estan implicats no, no la llençaran. Els altres... que no destorbin. De mentre, tots a una, com esperant un miracle. Mai se sap. Per si un cas seguirem lluitant, seguirem patint, per intentar vèncer.

Salut i orgull (el que sentim i el que demanem)