Les noies van caure derrotades per 2-
En cap categoria, en cap edat i
independentment del sexe dels jugadors i/o jugadores és pot tolerar que el públic
els/las insulti.
De “ijas de p. . .” cap amunt els hi cridaven
a les nostres (si, en castellà i amb faltes d’ortografia, que aquest tipus de
persones solen fer faltes d’ortografia fins i tot quan parlen). M'ho explicaven, hores després d'haver acabat el partit, encara indignades. Qüestions
culturals (de manca de, vull dir).
Estaran cofois/cofoies de la victòria
obtinguda que las deixa terceres per la cua amb 4 punts, però a mi, d’haver
insultat un jugador o jugadora, em cauria la cara de vergonya.
És clar que, per
a això, se’n ha de saber què és la vergonya...
Salut i educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada