Ahir diumenge, 11/11/2012, a les 12.30 hores, al municipal d’Esparreguera el nostre Cadet s’enfrontava al Sant Esteve de Sesrovires.
Partit presenciat per la plana major del club, president, coordinadors, directiu responsable de l’àrea d’esports, pares i mares. I jo, el més major de la plana.
I va ser el millor partit del Cadet des de la pre temporada, van competir. De sortida va semblar que novament veuríem l’inassolible 4-4-2 amb la defensa en línia, però no. A la que el partit va avançar una miqueta van començar els moviments i van passar al 4-1-3-2, que havien estat treballant divendres en un partit d’entrenament amb el Juvenil “B”.
Aquest sistema, més coherent amb el tipus de jugadors que conformen la plantilla, permet posar jugadors en posicions natural (o, si més no, no tan forçades) i amb més suports entre ells.
Conseqüència de posar jugadors en posicions naturals va ser la millora de rendiment de la línia de defensa, amb Bryan de central fent dupla amb el recuperat Jan Suman. Notable la participació de l’Infantil Sergi Cazañez, que va cobrir el lateral esquerre amb suficiència, assumint posteriorment la posició de 2n. central per la (nova) lesió de Jan Suman (esperem que no sigui reproducció de l’anterior ja que al final del partit va poder entrar novament durant uns minuts). Molt interessant el debut d’en Víctor (fins ara un dels candidats a jugar de central), en la funció de pivot d’enllaç entre defensa i mitja. En Víctor es va anar entonant a mesura que transcorria el partit fins acabar fent-se l’amo de la seva franja amb moltes recuperacions i donant sortida a la pilota amb criteri. Per acabar d’arrodonir el partit va ser l’autor del gol de l’empat.
Aquest nou posicionament encara requerirà de més entrenaments de treball per ajustar-lo i generar els automatismes necessaris, però permet albirar un horitzó diferent. Ara, potser, estarem en condicions de lluitar per la nostra lliga, d’intentar allargar la lluita fins a final de temporada tenint opcions de salvació. No és segur que s’aconsegueixi, però així serà possible. De l'altra manera...
En definitiva, encara que no per a tirar coets, el partit va suposar una injecció de “moralina” per aquests nois que estaven a punt de tirar la tovallola. Si, d'acord, només va ser un empat en camp propi, però venint d’on veníem encaixar només dos gols i assolir l’empat, anant sempre a remolc de marcador, ha de tenir efectes terapèutics.
Per acabar, un comentari: Encara no sé (i em sembla que no ho sabré mai) si el precipitat canvi del porter Guillem -min. 30- es va deure a la errada que va cometre a l’ encaixar el 0-1 (vull creure que no va ser per això, ja que llavors la cosa tindria un altre nom), però malgrat tot, quan va haver de tornar a entrar novament a la porteria (per lesió) va estar senzillament esplèndid. Va ser una demostració de saber competir i de suportar la pressió.
Salut i primer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada