La matinal requeria especial atenció a dos partits, Aleví B i Benjamí A, encara que vam veure algun més, el quals comentarem de manera somera.
a les 9:30 començaven els partits de l’Aleví “B” i Aleví “C”, contra Esc. F. Gavà “G” i AE. Abrera “B”.
Aleví “B”: Primer s’ha de dir que la Esc. F. Gavà és un molt bon equip que té molt treballada la tàctica dinàmica i la tàctica en jugada estàtica, més a més el nivell tècnic individual mitjà és alt. Aquest equip acabarà temporada entre els 6 primers (bola de vidre, però apunteu-ho).
Hi ha dies en que tot et surt al revés de com ho tenies pensat i això li va passar a l’aleví “B”. Amb un claríssim 2-3-1 (que ja sabeu que a mi no m'agrada) ens vam trobar amb que els de l’ Esc. de F Gavà ho tenien estudiadíssim. Pressió en primera línia (doble marca al defensa de recepció), basculacions de banda a banda ofegant espais i recuperant pilota i transicions fulminants en atac.
Total, minuts 5, 6, 8 i 13, 0-4. Fora de partit.
Després el partit es va anar relaxant, més per la baixada de pistó dels de Gavà que no pas per un increment real de domini nostre. Un cinquè gol de la Esc. F. Gavà en el segon quart i un nostre (Xavi Delgado) en el tercer quart, van deixar el resultat final en un 1-5 que hagués pogut ser força més ampli de no ser per la notable actuació (una setmana més) del nostre porter (Aitor Casals) que va treure pilotes de tota mena i estil. En fi, una altra setmana serà.
Aleví “C”: Com que coincidia amb l’altre partit no li vaig poder prestar atenció al partit contra l’ Abrera, encara que l’anava veient de cua d’ull. Em va semblar un partit seriós, treballat per part dels nostres, amb paciència i seguretat. No es va marcar el primer gol fins el minut 14 i al minut 42 el marcador era 3-2. O sigui que malgrat el 8-2 final el partit no va ser senzill; insisteixo, ho van fer poc a poc, amb bona lletra, atents en defensa i treballant per arribar en atac amb la menor pèrdua de pilota possible.
Benjamí “A”: Com era de preveure, mantenint el nivell que estan mostrant des de començament de temporada, es van desfer, sobradament, del Torrelles UE. “A” per 13-0. Dit això poca cosa més es pot explicar del partit que només va ser nostre, de punta a punta. Així que els nois mantindran la primera posició una setmana més, ara potser en solitari degut a la derrota de Santboià i en espera de veure què farà avui el Gimnàstic de Manresa. Començo a tenir ganes de veure aquest equip davant d’un dels equips potents, perquè m’ensumo que a un major nivell d’exigència encara seran capaços de donar un punt més de rendiment.
La matinal va acabar amb els partits dels Prebenjamíns “A” i “C” enfront del Levante - Les Planes “A” i AE. Martorell “D” resolts favorablement pels nostres amb resultats de 9-2 i 5-0 respectivament.
Juvenil "A": Per la tarda (18:30 h.) s’enfrontava al AE. Sant Vicenç “”A”.
Utilitzant un 4-4-2 de llibre, evolucionat en atac a 4-3-3 i a un 4-1-4-1 en defensa vam dominar el temps de partit, encara que no aconseguíem perforar porteria. A això no va col•laborar que els puntes en atac ocupessin posicions a cama canviada, cosa que no va servir per tenir millor opció de xut i que va dificultar la conducció i els centres. Malgrat aquest petit detall, com s’ha dit, el partit el teníem controlat. I així va continuar la segona part. Van haver canvis però el panorama global era el mateix i, encara que generant més ocasions de gol, continuàvem sense marcar.
I, axioma futbolístic, quan perdones molt es paga peatge, de manera que el minut 69 els de Sant Vicenç, en una jugada afortunada en una de les poques vegades que ens van arribar ens van fer el 0-1.
Tranquil•litat. L’Equip té prou potencial per arreglar el partit, això és el que es sentia a la grada i la sensació que es percebia.
I va començar un altre partit, de 20 minuts, més esbojarrat, amb múltiples ocasions de gol pels nostres que no es transformaven per manca de precisió en la rematada (alguna) i per la extraordinària tasca del porter de l’ AE. Sant Vicenç (diverses), la última a una rematada des de l’àrea gran, al pal esquerre, en la que el porter va volar fins rebutjar la pilota a corner. Tot el públic el va aplaudir, inclòs el nostre, i això que era el minut 88!
I, coses del futbol, d’aquest corner, perfectament executat i en el que, com en tot els altres, va pujar a rematar un dels centrals deixant la defensa amb 3 (val a dir que aquest moviment tàctic el tenen molt ben treballat) un preciós cop de cap posava l’empat 1-1 al marcador, tot just quan saltava el minut 89.
Els de Sant Vicens, en lloc de voler especular i salvar el punt que tenien, van voler anar pel partit i van anar cap a porteria avançant línies. Recuperació de pilota, transició de contraatac, un contra un amb el porter i 2-1 al minut 89. Explosió d’alegria en la grada, per a uns, i decepció enorme pels altres. Explosió d’alegria en la gespa, per a uns, i decepció enorme pels altres. Sense temps per a més, final del partit.
La imatge d’aquell porter de Sant Vicenç, que havia fet un partit enorme i que era en bona part responsable dels tres punts que tenien en el minut 88, desolat, assegut a la gespa, sent consolat per jugadors d’ells i nostres era el contrapunt a l’alegria que exterioritzaven els nostres.
Futbol és futbol, Vujadin Boskov.
Salut i emocions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada