Translate

dilluns, 5 de novembre del 2012

COMENTARIS A PARTITS DE DIUMENGE

INFANTIL “B”: Diumenge a les 12:00 h. al Municipal d’Esparreguera front el Martorell AE. “B”, que es presentava com a líder juntament amb la EFO-87. Equip amb jugadors de 2n. any i que ens guanyava, clarament, per potència física. I vam veure un tros de partit, un partidàs! (expressió que no és correcte en català però que em ve de gust utilitzar com a augmentatiu estratosfèric). El nois van tenir paciència per aguantar els primers 12-15 minuts en els que els de Martorell, a cop de pilota llarga (ja he vist altres equips de la AE. Martorell fer aquesta mena de joc -el dia del cadet per exemple-), intentaven decantar el partit, des d’un bon començament, per velocitat i força.
També van tenir valentia per anar a disputar pilotes a contraris que els hi treien mig cos i generositat per defensar amb cobertures constants.
Tot el que feien era vital per tenir opcions de sortir el menys malament parats d’aquest encontre. I, ostres!, si que vam tenir opcions! Sabeu què va passar?
I va passar que, més a més del que hem comentat, l’ Esteban Vizcaíno ho va clavar i va ser valent per posar els jugadors on havien d’estar i deixar-los, incentivar-los, a que juguessin la pilota, a que toquessin i toquessin, ajustant el sistema al que demanava el partit i reajustant-lo tant com requeria cada moment.
I els jugadors li van donar la raó al seu “mister” sent disciplinats en les posicions, organitzats en les transicions (atac i defensa) i descarats per atrevir-se a fer córrer al Martorell darrera la pilota com no s’havien imaginat que ho farien.
I així van frenar les inicials escomeses dels de Martorell, es van fer amb el control de la pilota i va aparèixer el futbol. Minut 37: 1-0, cares de sorpresa (per a tothom). Minut 45: 2-0, il•lusió pels de casa i estupor a les files dels del Pont del Diable. Minut 60: 3-0, incredulitat per part del Martorell i convicció en els nostres. Minut 68: 4-0 definitiu, victòria i derrota. Una passada de partit! Treballat amb les eines que disposàvem i sense complexes. No tots els partits ens sortiran igual, però si els deixem treballar sense pressions, al ritme que els hi toqui, ens espera una bona segona volta.
JUVENIL “B”: Diumenge a les 16:30 h. al Municipal d’Esparreguera front el CD. Fontsanta-Fatjó “B”.
El millor d’aquest partit va ser el resultat. Davant d’un equip força inferior al nostre, molt justet pel que es va veure ahir al municipal i per la posició que ocupa a la taula (vice cuer amb 0 punts), el Juvenil “B” va tornar a mostrar el mateix perfil que els he vist en altres partits. Salvats per la campana, com es veurà més endavant, no van aconseguir trobar-se còmodes damunt el terreny en cap moment, potser com a conseqüència de voler adequar els jugadors a un sistema que no ens va. M’explico: Llevat de la defensa de 4, ben posats i escalonats, la resta del sistema va resultar indesxifrable durant tot el partit. Va resultar impossible saber si per davant de la defensa jugàvem 3-2-1 o 4-2. De fet, en alguna ocasió com a conseqüència de l’ansietat per marcar, es va veure un 4-1-1-4 absolutament irracional. I com que això és estranyíssim en els equips que entrena en José Luis (ja ho he dit en anteriors ocasions) ho analitzes amb més detall. No calia detallar res, resultava força obvi. Tenir jugadors (més de un) fora de les seves posicions naturals (en les que porten jugant des d’Alevins) per (potser) poder adequar-los al sistema, provocava descontrol en la organització i deixava la nostra sort a mans de la inspiració individual, com va ser durant quasi tot el partit. I llavors, al minut 75 aproximadament i amb 1-1 al marcador, l’entrenador va tornar a posar els jugador en la seva posició natural cosa que va permetre que tornessin a funcionar automatismes de temporades anteriors i, així, va tornar a funcionar la connexió mig camp atac (amb Aitor, per exemple), amb transicions precises i ràpides típiques d’aquest grup. Conseqüència immediata va ser la creació de múltiples ocasions de gol en poc temps, de les que vam aprofitar dues (minuts 86 i 88), recuperant la connexió Joan Carrillo-Víctor Periañez, que van servir per acabar guanyant el partit 3-1.
Segurament es prendrà nota per corregir tant desajustament i tornar a fer el que sabem fer. O no, però algú ho havia de dir!
Crec fermament que flexibilitzar els sistemes (com es fa en el Juvenil “A” i en alguna altra plantilla del club, tant de F-7 com de F-11, per exemple) per optimitzar el rendiment dels jugadors sempre és millor que desorientar a tothom a temporada començada.
De la DAMM la única cosa que s'ha de copiar és la fórmula de la cervesa.
Salut i dilluns