Vagi per davant que amb aquesta nota no pretenc una altra cosa que col•laborar en que aquest Cadet pugui trobar una línia de treball i de joc que els permeti aturar la ratxa de derrotes (totes per molts gols) i no pas fer crítica de fer mal per fer mal.
Però és que quan digui el que haig de dir segur que m’ho prendran per la banda del “vol fer mal”. I no, només intento posar una mica de seny en una dinàmica que ens amenaça amb tots els mals.
El passat dijous 25 vaig penjar una nota en la que expressava la meva confiança en que el partit d’aquesta setmana davant el Martorell “A” ens pogués portar la primera victòria i ho feia argumentant febleses i fortaleses de cada equip (http://ves.cat/bpMq).
La esperança em va durar el temps que van tardar els jugadors en posar-se al camp. Una altra vegada la línia de 4 en defensa, recta com una corda tensada, i avançada més enllà del mig camp propi.
La esperança em va durar el temps que van tardar els jugadors en posar-se al camp. Una altra vegada la línia de 4 en defensa, recta com una corda tensada, i avançada més enllà del mig camp propi.
En els primers 5 minuts ja ens havien tirat 4 vegades a porta de la mateixa manera: Pilota a la esquena de la nostra defensa, carrera de qualsevol dels puntes del Martorell i només la manca de precisió o les afortunades sortides dels nostres porters (en especial en Guillem a la segona part es va fer un tip) van permetre que aguantéssim...un terç de partit. Minut 10: 0-1; minut 14: 0-2; minut 23: 0-3. No us explico el guió. Sí, a la esquena de la defensa.
La segona part? Més del mateix, exactament el mateix, fins arribar al resultat final d’ 1-7.
Tan superior va ser el Martorell “A”? No. En realitat em va semblar el Martorell més vulgar dels que he vist en les darreres temporades. És clar, que no sé si necessitaven fer quelcom de més per guanyar-nos sobradament. Estic segur que el seu entrenador (i ex nostre) en Xavi Abellán, que és dels que van a veure els seus rivals, va tenir molt clar què havien de fer. I ho van fer des del minut 1 fins al finals del partit. Penseu que la seva línia de mig camp només tocava pilota per recuperar-la; tot eren pilotes llargues (sense rubor, des del centre de la defensa) darrera la esquena de la nostra famosa línia de 4 posada a 30 m. del porter.
La línia de 4 és tot el problema? No. La conya ve per aquesta mania de voler encaixar els jugadors al sistema.
Així resulta que per poder jugar (?) el 4-3-2-1 (o 4-2-3-1 que, com he dit en anteriors notes, encara no ho tinc clar) es modifica la posició de diversos jugadors respecte de la que han estat jugant en les darreres temporades.
Per exemple:
El millor mig punta d’organització i amb arribada a remat en 2ª jugada (diversos gols cada temporada) en Infantil i Aleví, ara resulta que juga de lateral dret.
El millor 2n. punta de que disposem (ja jugava així d’aleví i d’infantil), ara és el lateral esquerre.
El jugador que hauria estar fent tàndem al centre de la defensa (perquè d’això ha estat jugant des d’aleví) ara fa de mig centre (i, és clar, ni organitza, ni defensa). Em diuen que l’entrenador “No el veu de central”. Com re òndia l’ha de veure si no l’ha provat ni en els entrenaments?
Entenc que l’entrenador no conegui els jugadors, perquè és nou.
Entenc que el coordinador d’àrea no conegui els jugadors perquè és nou.
No entenc que vulguin “sostenella i no emmendalla” sense més.
No entenc que es menystingui el criteri dels entrenadors que han entrenat aquest nois sent infantil i alevins.
Ara sembla ser que descobrim que tots estaven equivocats i els hi trobem posicions noves a la meitat de la plantilla.
Sembla el pas d’un elefant per un camp de blat de moro.
Està bé deixar marge de confiança als tècnics, però quan la dèria de jugar “sistema” provoca aquesta disbauxa entre la plantilla algú hauria de posar-hi seny. Per exemple, el coordinador general, el directiu responsable de l’àrea esportiva, el president, o la Mare de Déu de Montserrat (que per alguna cosa en Rudy Ventura la va posar a l’himne del club).
I sabeu què? Començo a pensar que no és qüestió del “sistema”. He vist una pila de partits i no tots els equips de la casa juguen igual, cap equip munta una línia defensiva tant inútil, suïcida, com la del Cadet i pocs juguen amb tanta distància entre línies i jugadors.
En escrits anteriors deia que amb aquest Cadet s’havien de fer pocs experiment i que, en tot cas s’havien de fer amb gasosa, rebaixant-los. Doncs m’han fet cas, no fan invents, més sembla que algú s’ha il•luminat, de tal manera que la llum que es genera ell mateix, l’enlluerna i el cega.
Tornant a la normalitat en les posicions naturals del jugadors i adequant el sistema a les condicions dels nois -i no pas al revés- s’arreglaria tot?
No, de cap manera. Aquest Cadet té moltes limitacions però partint del que saben fer, treballant el que toca, ajustant la tàctica a les reals possibilitats dels nois, es pot aturar la hemorràgia, aconseguir que deixin d’humiliar-nos cada setmana (26 gols en contra en 4 jornades) i, poc a poc, estar en condicions de competir per aconseguir quedar 12ns. i salvar la categoria.
Encara s’està a temps, afortunadament el grup només està partit en dos, de manera que el 9è. classificat porta 6 punts i encara i han dos equip que no han sumat cap (juntament amb nosaltres), més 1 equip que en suma 3 i un altre que en suma 4 punts.
Es poden fer coses, però s’han de fer abans que el grup es trenqui en tres i que el tall del darrer terç de taula classificatòria, respecte de la resta, sigui de més de 6 punts, perquè llavors... enterrarem la sardina.
I això del tall en tres no està tan lluny. La propera jornada (5ª.) anem a casa de la EFO-87 (5è., amb 9 punts i, si voleu, us explicaré què en volen fer-nos, però crec que no cal, oi?).
A la següent jornada (la sisena) rebem a casa al Sant Esteve Sesrovires (ara 11 è. amb 4 punts). En acabar la sisena jornada la distància entre la nostra posició i l’11è. classificat podria ser de 7 punts o superior.
Podem quedar-nos a la expectativa o fer quelcom.
Jo ho faria. Els responsables tenen la obligació de fer-ho.
Ara només em queda dir-li a qui correspongui: No deixem caure el Cadet d’aquesta manera. Cal insuflar esperit competitiu, caràcter, que els jugadors recuperin auto estima i que l’entrenador treballi en aquesta línia, el que hi ha ara o un altre si convé.
Cal aconseguir estirar la lliga fins a la darrera jornada perquè serà la manera de tenir opcions de sortir-nos-en; pel contrari, a la 10ª jornada ho tindrem tot fet.
Jo començaria avui mateix a prendre decisions i a preparar el partit contra el S. Esteve, tot passant del de la EFO. Perquè guanyar al “Sanes” és la primera cosa que s’ha de fer per intentar estirar la temporada.
Perdre la categoria del Cadet pot ser horrorós per a la continuïtat en el club dels Infantils que estan pujant.
I no s’està perdent, estem deixant que se’ns escoli entre invents i il•luminacions.
Ja he dit el que havia de dir i, ho prometo, no tornaré a fer més pressió en això del Cadet.
És qüestió de política esportiva. És qüestió d’intentar-ho tot.
Salut i (re) acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada