Dissabte li vaig prestar atenció a dos partits, el primer a les 11:00 h. entre el Benjamí “A” i el Pallejà CF. “B” i el segon a les 13:00 h. entre el Cadet i el Ciudad Cooperativa CF. “B”.
BENJAMÍ “A”: Bon partit. Segon consecutiu resolt amb solvència encara que el Pallejà els hi ho va posar difícil fins a la meitat del tercer quart. Bé en defensa, correctes transicions en atac -dificultades pel control de la pilota federativa que encara no han integrat degudament-, bé els suports en defensa i força capacitat de resolució davant la porteria contrària.
Final 7-2 i lideratge provisional.
Conegut és el meu costum de no valorar ni, per tant, establir les expectatives de rendiment per a cada equip, fins que no s’hagin disputat 10 jornades (amunt o avall). Però, tot i això, crec que podem dir, sense por a equivocar-nos, que aquest equip no haurà de lluitar per defensar la categoria, encara que és massa d’hora per saber si podrem lluitar per estar al capdamunt.
Temps al temps, però fa bona flaira.
CADET: Per segona vegada, excepció absoluta al meu costum, no necessitaré esperar 10 jornades per intuir què serà aquesta temporada pel Cadet.
De no produir-se un canvi radical en el sistema de joc amb caràcter immediat, l’horitzó esportiu serà pregar per intentar arribar a final de temporada amb alguna possibilitat de no perdre la categoria i, si m’ho permeteu, sense gaires opcions d’aconseguir-ho.
Aquest Cadet necessita jugar amb les línies juntes, amb el jugadors propers per facilitar la passada en curt (que en llarg no tenim precisió i tot són recuperacions del rival) i la línia defensiva tirada enrere per aconseguir reduir l’espai entre la esquena de la defensa (que juga en línia de 4 avançada més enllà del mig camp propi) i el porter.
Els nostres millors minuts, de tot el partit, van ser després que els de la “Cope” ens haguessin marcat el 0-2 i va ser durant aquest període en el que vam aconseguir el nostre gol honorífic. Per què? Doncs gràcies a que els de la “Cope”, després d’haver marcat el 0-2, van tirar les seves línies tant endavant que ens van obligar (involuntàriament) a defensar-nos més enrere, amb les línies de mig camp i defensa més juntes i amb els jugadors més propers. Així vam poder tenir més pilota, no regalar-la en cada passada i trobar alguna jugada de sortida ràpida en atac que ens permetés marcar gol, com va ser (1-2).
Semblava que havíem aprés la lliçó que tots els partits de pre temporada i el primer de lliga ens venien donant. Però després del descans, incomprensiblement excepte que ho sigui per imperatiu jeràrquic de la coordinació de futbol 11, l’equip va sortir una altra vegada amb una disposició tàctica estúpida per a les característiques físico-tècniques dels jugadors que composen la plantilla: Bandes obertes, línies separades, distàncies enormes entre jugadors i una defensa en línia de 4 situada a ratlla del centre del camp. Estava clar què havia de passar. Pilotes llargues dels de la “Cope”, per sistema, a la esquena de la avançadíssima línia defensiva situada a molts metres del porter, per fer anar caient els gols, un darrere l’altre, fins el resultat final d’ 1-6 malgrat una pila de fores de joc i les constants intervencions del nostres porters (aquesta és una altra conya mai vista, tres porters, els tres convocats i els tres van jugar).
Són dolents els elements que composen la plantilla?
No, no ho són. Segur que no tindrem nivell per lluitar per les 7 primeres posicions però, utilitzant un sistema de joc que aprofiti les habilitats dels nostres jugadors i no al revés, es pot defensar la categoria suficientment.
La Primera Divisió Cadet NO és una categoria per a fer experiments, NO és una categoria per obligar als jugadors, a l’equip, a jugar a quelcom que no saben, cal fer molt bé tot allò que siguem capaços de fer. El que no sabem fer, no fer-ho, ni intentar-ho en la competició.
Salvar la temporada requereix, indefectiblement, posar a cadascú al seu lloc, compactar l’equip, esforç físic i capitalitzar al màxim els recursos dels que disposem. Vull dir: El sistema ha de servir per potenciar les nostres habilitats i no a l’inrevés. Cal negar la tirania de la homogeneïtzació uniformadora.
Per això va ser un dissabte de cara i creu. Si el Benjamí “A” es col•loca líder, el Cadet quedava com a cuer amb 0 punts, 2 gols a favor i 15 en contra en només dues jornades. Encara és d’hora però els indicis són els que són.
Salut i Cap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada